Roma es va construir sobre set turons històrics (Aventí, Celi, Capitolí, Esquilí, Palatí, Quirinal, Viminal). Aquests turons han estat fonamentals en la història i el desenvolupament de la ciutat que la rodeja com un collage confeccionat amb retall d’història, vestigis imperials, placetes amb esglésies barroques i tractaries encantadores. El patrimoni artístic de la capital d’Itàlia és tan abundant que no queda restringit als museus, sinó que apareix en places i carreres del centre, integrat en la vida quotidiana dels seus habitants.
Tot l’any està plena de turistes, a pesar d’ells, la seva visita sempre reserva nous atractius d’art i gastronomia per gaudir en segones i terceres visites. I és que a Roma és possible prendre un cafè al costat d’un temple de 2000 anys o tafanejar aparadors amb l’última moda.
Coliseu 2
L’Amfiteatre Flavi, conegut com a Coliseu per la colossal estàtua de bronze de Neró que hi ha a la rodalia, enlluerna des de fa gairebé 2000 anys al centre arqueològic de la ciutat. Impulsat al 70 dC per l’emperador Vespasià on s’ubicava l’estany de la Domus àuria de Neró, entre els turons Palatino, Esquilino i Celio, és l’amfiteatre més gran del món. Es va culminar deu anys més tard, ja sota l’imperi de Tito, fill de Vespasià, amb una inauguració que es va celebrar amb 100 dies de jocs.
Dedicat als combats, jocs entre gladiadors, simulacres de caça i combats navals, fa 189 metres de llarg 156 d’ample i té una alçada de 48. En total, són 24.000 m² que albergaven fins a 50.000 espectadors. Sota la sorra, que feia 76 metres per 46, els soterranis comptaven amb paranys aixecats per muntacàrregues. En 438, la prohibició dels jocs gladiadors per Valentinià III va marcar l’inici del declivi de l’amfiteatre. Durant l’edat mitjana i el Renaixement es va utilitzar com a pedrera de materials, utilitzats fins i tot per a la construcció de la Basílica de Sant Pere. També va servir com a allotjament per a animals i lloc per a tallers artesanals i habitatges.