El compartiment de la pel•lícula és el buit on s’allotja la pel • lícula. En ell no pot entrar la llum més que en el moment de l’exposició, a través de l’obturador. Si no és així la pel • lícula es vetllarà i es perdran les fotos.
Per cada exposició el rodet va avançant i enrotllant en un cilindre. Quan s’acabi la pel • lícula es tornarà a enrotllar dins del carret, i així estar protegida de la llum al treure-la de la càmera.
A l’hora de manipular la pel • lícula dins de compartiment s’ha de mantenir fora de la pols i no pressionar l’obturador, que poden ser unes delicades cortinetes com en la imatge.
El diafragma .- El diafragma és una part de l’objectiu que limita el raig de llum que penetra. Funciona com l’iris de l’ull humà, obrint o tancant per permetre que entre més o menys llum.
El obert que està l’objectiu és el que s’anomena obertura de diafragma.
En les càmeres manuals controlem el diafragma mitjançant una roda de l’objectiu i en les càmeres automàtiques es pot regular mitjançant botons.
Els objectius tenen una obertura màxima, per això, si són objectius amb distància focal fixa l’obertura màxima és fixa, per zooms, l’obertura màxima va canviant segons varia la distància focal.
Per aconseguir l’equilibri de llum en cada exposició es combina l’obertura de diafragma amb el temps d’exposició. És a dir, que si s’augmenta l’obertura de diafragma (més lluminositat) cal reduir el temps d’exposició (temps que la pel•lícula està exposada a la llum) o si no la fotografia seria molt clara (sobreexposada). Igualment, per captar la llum que hi ha a l’escena, si es redueix l’obertura de diafragma (menys lluminositat) cal allargar l’exposició, sinó quedaria una imatge fosca (subexposat).
L’obertura de diafragma es mesura en nombres f. El menor dels nombres indica l’obertura màxima. La relació entre els nombres f és que cada vegada que es passa d’un nombre a un menor, la lluminositat es redueix a la meitat, de manera que F11, per exemple, té el doble de lluminositat que F16 i la meitat que f8.
L’escala de nombres f bàsica és la següent:
f1, f1.4, f2, f2.8, f4, f5.6, f8, F11, F16, F22, F32, F45 …
Exemple d’una exposició .- Aquestes dues fotografies seran capaços de captar la mateixa lluminositat. La primera augmentarà l’obertura de diafragma (reduint el temps d’exposició). La segona duplicarà el temps d’exposició. Perquè la imatge no sigui clara (sobreexposada) es tanca el diafragma, deixant passar la meitat de llum que en el cas anterior.
Encara que ambdues captin la mateixa lluminositat trobarem diferències entre elles. Aquestes diferències s’entenen en el proper tema “com fer fotos”.
Temps exposició: 1 / 120
Obertura: f5.6
La mateixa exposició:
Temps exposició: 1 / 60
Obertura: f8