Les reflexions del president Pujol sobre el futur de Catalunya coincideixen amb un context de crisi econòmica i de mesures de xoc adoptades pel govern espanyol que, evidentment, centren bona part de la conversa amb l’AVUI.

Com valora les mesures adoptades pel govern de Rodríguez Zapatero?
Es poden discutir les mesures en alguns temes concrets, o parlar d’altres possibilitats que hi hauria, però que hi ha d’haver mesures d’aquest tipus, segur. Fixin-se que Zapatero està sota la pressió dels seus socis europeus, dels seus amics i de la situació econòmica espanyola, que és greu. No és que l’hi recomani ningú, és que la Unió Europea l’hi mana, i Obama també li diu: “Fes bondat”. [….]

El model d’Espanya és França. Que vol dir, primer, la màxima centralització de poder polític i econòmic, la màxima. I, segon, homogeneïtzació lingüística, cultural, de sentiment i de sentiments. Això ha estat el desig espanyol des del 1714 com a mínim, potser abans i tot, però hi ha hagut moments que ha afluixat, per la raó que sigui. I ara aquest desig ha reaparegut amb força.

No ho dubtis estimat Pujol, aquest desig ja be des del primer Trastamàra Ferran I al 1412, l’avi de Ferran II, “el catòlic”. Algun dia la historia demostrarà que la unió en castellà va ser l’única sortida que tenia per a salva la seva pell, ja que el poble català mai no el va acceptar