Les xifres de la segona onada de consultes independentistes celebrada diumenge a 80 municipis catalans reflecteixen un clar descens de la participació, de més de sis punts respecte a l’anterior, de mitjans de desembre: poc més del 21% dels 290.000 catalans cridats a pronunciar-se sobre l’autodeterminació van anar a les urnes. La cosa menys important, òbviament, és el percentatge de sís, del 94%, que certifica que, al ser una consulta amb nuls efectes jurídics, gairebé només va interessar de veritat als sobiranistes convençuts. [….]

No estic d’acord en l’anàlisi dels resultats que fa aquest editorial valorant que un 94% per cent de si no te importància.  L’únic que te importància, segons aquest anàlisis,  es  que la participació va ser “nomes” del 21%.  

En primer lloc, per no tenir cap tipus de recolzament oficial, no hi va haver publicitat ni a la tele, ni diaris, ni pels carres fomentant lo “decisiu” del teu vot.

Una participació del 60% en qualsevol consulta es considera normal. Lo que implica que nomes en los mateixos vots, ja representa quasi un 40% de si.

Però lo mes important crec, que es, que hi ha un col·lectiu lo suficient important que pensa que lo poble català te dret a decidir i somia en tenir un estat propi. ¿Te que seguir sent inconstitucional poder fer aquest tipus de preguntes o iniciatives?