|
perífrasi
|
Exemple
|
tipus
|
| haver de + infinitiu |
Hem de pintar l’habitació. |
perífrasi d’obligació |
| deure + infinitiu |
Dec fer mala cara perquè no he dormit. |
perífrasi de probabilitat |
| anar a + infinitiu |
Vaig a fer -me una revisió. |
perífrasi d’imminència |
| venir a + infinitiu |
Vinc a fer les pràctiques. |
perífrasi aproximativa |
| tornar a + infinitiu |
Torna a repetir l’examen. |
perífrasi reiterativa |
| poder + infinitiu |
Pots parlar quan vulguis. |
perífrasi de possibilitat |
| arribar a + infinitiu |
He arribat a fer el cim. |
perífrasi ponderativa |
| acabar de + infinitiu |
Acabo de tornar de fer vacances. |
perífrasi temporal |
| estar + gerundi |
Està fent guàrdia. |
perífrasi durativa |
| anar + gerundi |
Anem engreixant el ramat. |
perífrasi durativa o repetitiva |
| tenir + participi |
Ho tenim comprovat . |
perífrasi resolutiva |
| deixar + participi |
Si te’n vas, ho deixes dit . |
perífrasi resolutiva |
| quedar + participi |
El foc ha quedat apagat . |
perífrasi consecutiva |
Quan volem expressar obligació hem d’evitar absolutament la construcció castellanitzant “tenir que”. Tampoc no són correctes les construccions d’obligació “haver-hi que” i “ser precís que”, perquè també són calcs del castellà.
|
Exemples correctes
|
exemples incorrectes
|
| He d’estudiar més. He de fer el sopar. s’han de fer moltes coses. Cal que facis els deures |
Tinc que estudiar més.Tinc que fer el sopar.Hi ha que fer moltes coses.És precís que facis els deures. |
Perífrasis de obligació:Hi ha que fer alguna cosa –>cal fer alguna cosa , s’ha de fer alguna cosa
Perífrasis de probabilitat
Quan volem expressar la idea de probabilitat, ho podem fer amb la perífrasi deure + infinitiu (que equival a un verb acompanyat d’un adverbi com probablement, segurament o potser ): Potser / segurament / probablement no vindran = Ja no deuran venir.
Exemples:
En el present: Deu ser bona persona. Deuen tenir gana. Deus voler alguna cosa.
En el passat: Devies tenir son. deuries tenir son. Devies voler que et mimessin.
En el futur: L’any vinent ja no el deuran fer, tot aquest muntatge.
Quan volem expressar probabilitat cal evitar les construccions en temps futur del tipus “tindran gana”, “serà molt tard”, ”voldrà alguna cosa” perquè són un calc del castellà. Hem de dir: Deuen tenir gana. Deu ser molt tard. Deu voler alguna cosa.
Igualment, en el passat cal evitar les construccions en temps condicional, com fa el castellà. No hem de dir “tindries molta gana” , sinó: Devies tenir molta gana.
Perífrasis d’imminència La imminència s’expressa amb les perífrasis: Estar a punt de + infinitiu , Estic a punt d’acabar.
Estar per + infinitiu Ara estic per fer les maletes.
Anar a + infinitiu Ho anava a dir, però vaig callar.
Aquesta última construcció només la fem servir en el passat. Si ens projectem cap al futur, s’aconsella que el verb vagi en futur, precedit de l’adverbi ara: Ara ho faré. ( no : vaig a fer-ho) Ara t’ho diré. ( no : vaig a dir-t’ho)
Perífrasi d’intencionalitat Voler + infinitiu Volíem casar-nos l’any que ve.
Perífrasis de gerundi
Per expressar la durada d’una acció tenim la perífrasi verbal estar + gerundi:
Estic fent el dinar.
Per expressar una acció reiterada farem servir la perífrasi anar + gerundi:
Si ho anem trampejant, ens en sortirem.
I per expressar el caràcter continuatiu d’una acció fem servir les perífrasis continuar + gerundi i seguir + gerundi:
La Maria va continuar treballant, com si res no l’afectés.
La Maria va seguir treballant, com si res no l’afectés.
Perífrasis de participi
Quedar + participi La Maria ha quedat parada.
Deixar + participi La Gemma ha deixat feta la feina.
Aquestes perífrasis indiquen la conseqüència d’una acció.
Tenir + participi
Tenim decidit d’anar-hi.
En aquest cas la perífrasi indica la resolució de l’acció. |
