El president crida els catalans a votar sobre la independència per primer cop en la història del país
El decret s’inspira en la doctrina del TC per esquivar el veto
28/09/14 02:00 – BARCELONA – Odei A.-Etxearte
“Avui s’obre un camí que representarà un abans i un després en la història de Catalunya.” El 129è president de la Generalitat, Artur Mas, acabava de signar el decret de convocatòria de la consulta del 9-N: per primer cop els ciutadans són cridats a les urnes per decidir sobre la independència. La litúrgia de l’acte, senzill i solemne, bressolava el compliment d’un compromís electoral, ajustat al marc legal espanyol, i enceta una etapa desconeguda i plena d’incerteses per a una política catalana que ha deixat de mirar majoritàriament a Madrid i parla al món. Un cop publicats al DOGC el decret i la llei de consultes, la Generalitat va engegar la difusió institucional de la consulta. La campanya electoral comença avui.
“És un dia que recordarem sempre”, va sentenciar Mas en el discurs que va pronunciar després de la rúbrica. El govern espanyol va confirmar que demà impugnarà davant del Tribunal Constitucional el decret i la llei de consultes. L’alt tribunal podria suspendre’n l’aplicació poc després. El ple del Parlament n’ha de començar dimecres el desplegament. Però els partits proconsulta estan decidits a tirar endavant els preparatius de la votació emparats en un exercici de radicalitat democràtica que s’emmiralla amb Escòcia en l’àmbit polític internacional. La principal incògnita és el grau de bel·ligerància amb què respondrà la Moncloa més enllà del TC, després de les amenaces velades de suspensió de l’autonomia i d’actuació, per la via penal, per part del fiscal general de l’Estat. Mas va llançar un missatge als ciutadans espanyols: “Catalunya vol decidir pacífica i democràticament el seu futur polític.” També va inquirir a Mariano Rajoy que “a ningú pot espantar-li” que hi hagi urnes, tot mantenint la via del diàleg. I es va dirigir, en anglès, als mandataris internacionals per reivindicar el dret de Catalunya a decidir “com totes les nacions del món”.
Uns minuts abans de la signatura, el DOGC va publicar la llei de consultes, que va entrar en vigor. El decret es va publicar després de l’acte, emparat per la norma. Des del saló Verge de Montserrat del palau, van presenciar i aplaudir llargament l’instant de la signatura, entre altres, la presidenta del Parlament, els membres del govern i els líders dels partits sobiranistes, amb la notable absència d’ICV-EUiA, en una gesticulació política argumentada pel fet que el creien un acte de l’executiu.
El decret ha estat expressament dissenyat per dificultar la declaració d’inconstitucionalitat.
El TC inspira el decret
El preàmbul del text de la convocatòria s’empara en l’Estatut, que atorga a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de consultes populars, i en la Constitució. En la cita als articles 87 i 166 de la carta magna, s’apunta una via per promoure una reforma constitucional, que parteix de la base que la sentència del TC sobre la declaració de sobirania apuntava que en aquest marc sí que es podia exercir el dret a decidir.
Es tracta d’una via per fer possible la consulta que s’inspira en la doctrina de l’alt tribunal. Segons un informe del govern, la sentència permetia concloure que tenen cabuda a la Constitució les activitats preparatòries incloses en l’exercici del dret a decidir de qualsevol referèndum o consulta adreçada a “conèixer la voluntat dels ciutadans que tingui caràcter consultiu” i accepti “de manera tàcita o explícita” que la implementació dels resultats, si són favorables a una opció contrària a la Constitució, requerirà una negociació amb l’Estat i una reforma de la Constitució. Per aquesta raó és essencial el segon article del decret, que circumscriu l’objecte de la consulta al coneixement de l’“opinió” dels catalans perquè la Generalitat “pugui exercir amb ple coneixement de causa la iniciativa legal, política i institucional que li correspon”.
Decret amb número propi
El decret estarà vinculat per sempre a l’actual president de la Generalitat: és el 129/2014. Duu el número ordinal del seu càrrec i, com és habitual en els decrets, l’any d’aprovació, el del tan simbòlic tricentenari de la pèrdua de les llibertats en la guerra de Successió. Mas assumia les conseqüències polítiques i penals de la convocatòria al màxim nivell institucional. Però no ho feia sol. L’acompanyaven les forces compromeses amb l’acord del 12-D sobre la pregunta i la data, i amb l’impuls del tsunami municipalista que ha aprovat mocions d’aval al 9-N en 874 ajuntaments, amb substantives complicitats de càrrecs electes del PSC. Josep Antoni Duran i Lleida no hi era. En la signatura el socialcristià hi va veure el compliment del compromís electoral. Després de l’acte, Mas i Junqueras van sortir a la plaça Sant Jaume, on s’aplegaven centenars de persones.
Mas no s’aturarà si se suspèn el marc legal català
“He sentit una barreja de sentiments: serenor pel deure complert, he complert un deure que tenia amb el meu país; emoció del sentit històric; compromís amb tanta gent que hi creu; respecte per la magnitud del repte.” Artur Mas va valorar la signatura del secret en una entrevista a TV3. Tot i que va insistir que el decret està pensat per evitar el veto del Tribunal Constitucional, va confirmar que quan l’alt tribunal el suspengui de bracet de la llei de consultes de manera automàtica, el govern continuarà els preparatius del 9-N. Segons va dir, el govern s’ha assessorat legalment i considera que es pot tirar endavant perquè l’executiu ha d’estar “preparat” per si s’aixeca la suspensió i es pot votar.
Mas, que va passar la nit anterior a la rúbrica a la casa dels Canonges, es va mostrar disposat a assumir “tots els riscos” des del punt de vista de la legalitat. Ara bé, va advertir que s’obrirà una nova fase del procés si l’Estat ho enfonsa “tot”, acordada amb els partits sobiranistes. El president va lamentar l’absència d’ICV a la signatura perquè no era una simple “foto” sinó un acte “històric”.