1 Conjugacions
En català hi ha tres conjugacions segons la terminació (és a dir, el morfema) de l’infinitiu:
1a –> ar; 2a –>re o er; 3a –> ir.
1.1. Verbs regulars: tots els seus morfemes són iguals que els dels verbs que es prenen com a models
i que habitualment són cantar, perdre, témer, servir i dormir.
1.2. Verbs irregulars: els seus morfemes no segueixen totalment la conjugació dels verbs models.

2 Aspecte
Expressa com es desenvolupa l’acció, en quin moment d’aquest procés l’observem.
2.1. Perfectiu: l’acció que expressa el verb ha començat i ha acabat. Els temps amb aspecte perfectiu són:
• D’indicatiu: els passats: perfet,  perfet simple i perifràstic, anterior, plusquamperfet i el futur compost.
• El condicional compost
• De subjuntiu: els pretèrits perfet i plusquamperfet

 2.2 Imperfectiu: l’acció que expressa el verb ha començat però no ha acabat. Els temps amb aspecte imperfectiu són:
• D’indicatiu: el present, el pretèrit imperfet i el futur simple.
• El condicional simple
• De subjuntiu: el present i el pretèrit imperfet.

1a conjugació
La majoria dels verbs catalans pertanyen a aquesta conjugació i tots són regulars, excepte anar i estar  El verb model és cantar

Verbs 3a conjugació

Model servir (incoatiu) són la majoria: afegeixen -eix en algunes formes: pateixo, pateixes..
Model dormir (pur): no afegeixen l’increment -eix: dormo, dorms..
Són verbs purs: Ajupir, brunzir, bullir, collir, consentir, cosir, cruixir, dormir, escopir, fugir, grunyir, morir, munyir, obrir, omplir, pressentir, pudir (que fa pudor), ressentir, retrunyir, sentir, sortir, tossir (i derivats i compostos).

Verbs que poden ser incoatius i purs: Acudir,resumir,presumir, mentir

Acabats en vocal + ir: agrair,beneir, conduir, deduir, obeir, reduir, seduir, traduir