ARTICLES I PREPOSICIONS

SOBRE, SOTA, DAVANT, DARRERE, DINS I VORA + DE
Ús obligatori de la preposició de
Ús opcional de la preposició de

Els adverbis sobre/dalt/damunt, sota/davall/dessota, davant, darrere, dins/dintre i vora utilitzats com a preposició poden anar seguits o no de la preposició de. Cal tenir en compte, però, que les locucions que en deriven —a dalt de, a sobre de, per damunt de, a la vora de, per sota de, al darrere de— han de dur obligatòriament la preposició de.

Ús obligatori de la preposició de
Els adverbis sobre/dalt/damunt, sota/davall/dessota, davant, darrere, dins/dintre i vora han d’anar seguits de la preposició de quan no precedeixen immediatament el seu complement (davant mateix de l’església) o quan el complement és un pronom personal (darrere de mi, davant de vostè), cas en què s’acostuma a substituir per la forma de possessiu, sense preposició (darrere meu, davant seu).).

Ús opcional de la preposició de
En la resta de casos l’ús de la preposició de és opcional, i sovint la tria d’una o altra forma depèn del registre (en registres marcadament cultes és preferible ometre la preposició), del grau de fossilització o d’ús d’una forma determinada i, també, de les preferències personals. Sigui quina sigui la forma triada, cal mantenir-la sempre al llarg d’un mateix text, tot respectant, però, la forma consagrada per l’ús en expressions i locucions (ploure sobre mullat, sota la capa del sol…).