Gotes de pluja van caient
damunt el meu cap, i això a mi no m’agrada.
Però no us penséssiu pas que
la melangia arribi a prendre’m la joia
que viu en mi.
Gotes de pluja van caient
el cel és tot gris, però la vida canta.
Tot és més dolç i verd i
mai no podran desfer les ganes de viure
i de felicitat.
La pluja pot mullar-me,
però no ploro
i espero que
somrigui el sol darrera els núvols.
Trista, la pluja va caient
damunt el meu cap, que és xop de
gotes d’aigua,
però sobre d’aquest cel gris
hi ha un cel més alt i lluminós,
blau i esplèndid,
i ple de sol
que m’espera i brillarà!