Seure és un verb intransitiu i no duu mai el pronom es. Per tant, no podem dir “*he segut la nena” o “*m’he segut a terra”. Hem de dir “he segut a terra”.

Asseure és un verb transitiu. Així doncs, l’utilitzem quan volem dir que algú fa seure algú altre, una criatura o un malalt, per exemple: “he assegut la nena a la trona”; “he assegut el pacient a la butaca”. Asseure, a diferència de seure, pot ser pronominal: asseure’s.

Asseure’s és intransitiu i equivalent a seure pel que fa al significat. Podem dir, doncs, “m’assec a terra” (equivalent a “sec a terra”).

n. b. No cal dir que les formes *sentar i assentar són incorrectes amb el sentit de ‘estar assegut’.

Seure és com dormir i asseure’s és com adormir-se: el primer és intransitiu, el segon és reflexiu tot i que l’acció que representa també és d’un sol participant. En la versió purament transitiva dels segons (asseure i adormir “Vull asseure el nen a taula” , o “Quan canta adorm les feres”), hi ha un agent i un pacient, que gramaticalment és el complement directe, igual que el pronom reflexiu, tot i que en la versió reflexiva no hi ha pròpiament un agent i un pacient sinó un subjecte experimentador.