El 24 de gener de 1913 es va publicar la normativa per posar fi a decennis de disputes sobre com escriure

Fa cent anys que en català no s’empra la ñ. El basc i el gallec sí la tenen. Això no vol dir que el so que representa sigui exclusiu d’aquestes llengües. Sense anar més lluny, està en portuguès i occità (nh), i en francès i italià (gn). L’ortografia de cada llengua ha optat per una solució a l’hora d’escriure. I l’Institut d’Estudis Catalans va decidir fa cent anys que s’empraria la ny, que la ela geminada s’escriuria amb un punt volat (l · l) i que paraules com raho perdrien la hac intercalada (raó).

Una convenció

Unes normes ortogràfiques no són res més que una convenció, un acord entre els parlants d’una llengua per escriure d’una manera determinada. Les llengües existeixen encara que no tinguin expressió escrita, va recordar Isidor Marí dijous a la inauguració del centenari de les normes ortogràfiques de l’IEC. El president de la Secció Filològica-que té l’encàrrec de produir les obres normatives del català-va definir la llengua com allò que ens permet ordenar la realitat i transmetre els coneixements, i l’escriptura és l’eina central per fer-ho: “Sense la plenitud de l’escriptura no pot haver plenitud cultural ni nacional “, ha apuntat. Donant-li la volta a aquesta idea, una mica com allò de l’ou i la gallina, el president de l’Institut, Salvador Giner, acabava de dir que “tota cultura nacional necessita unes normes que regulin l’expressió escrita”. [….]