El Parlament va obrir ahir formalment el procés per a l’exercici del dret a decidir. Amb el reconeixement, solemne, que el poble de Catalunya té “caràcter de subjecte polític i jurídic sobirà” per determinar el seu futur, la cambra catalana va inaugurar la legislatura de la consulta. La de la declaració de principis ha estat la primera de les moltes votacions que se sotmetran a la cambra si CiU i ERC segueixen al peu de la lletra el pacte de governabilitat. L’inici del procés ha sacsejat i polaritzat el Parlament. L’hemicicle es divideix ja en dos blocs: el dels 85 diputats del “sí” (la federació, els republicans, ICV-EUiA) i el dels 41 del “no” (el PSC, el PP i Ciutadans). Només la CUP navega amb un “sí crític” expressat amb un vot a favor i dues abstencions. El titular, però, se l’enduia el PSC. El partit de Pere Navarro passa a engreixar el bloc unionista. [….]

Si els catalans nomes tenim dret a decidir dintre de la legalitat espanyola ja esta tot decidit: Catalunya nomes te un camí que es integrar-se dins d’Espanya i ser una província mes en les peculiaritats mitges de la resta de províncies. Ni tan sols seran necessàries les autonomies.  El somni dels de la “meseta” es seguir acampats pels segles dels segles sense bellugar  res, no importa si se es mes o menys productiu,  l’únic a vigilar es que la tribu mesetaria mani. Però els catalans tenim el dret i la obligació de recuperar la llibertat. Trairíem als nostres avantpassats que cada generació, des de la entrada de la primera dinastia castellana dels Trastamara,  ho ha intentat. Moltes vegades deixant-s’hi la vida.