L’ONU alerta que el consum excessiu i la sostenibilitat del medi ambient són els punts més preocupants en un planeta superpoblat.

El sostre demogràfic estarà per sobre dels 9.500 milions d’habitants cap a l’any 2050.

Amb l’augment de població creix la diferència entre rics i pobres [….]

Ben coneguda es la teoria de Thomas Malthus del segle XIX. Les seves prediccions es basaven en la idea que la població creix en progressió geomètrica (això és a un ritme d’1, 2, 4, 8, 16, 32, 64, 128, 256, etc.) mentre que els recursos alimentaris ho fan en progressió aritmètica (és a dir, a un ritme d’1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, etc.).^[1] D’acord amb això, Malthus considerava que arribaria un moment en què la població no trobaria recursos suficients per a subsistir ja que aquests, a més a més, són limitats raó per la qual, quan s’haguessin esgotat, la vida humana desapareixeria (catàstrofe maltusiana).

Segons Malthus fa 200 anys que ja no tindríem que ser aquí. I ja ho veieu aquí seguim en les mateixes il·lusions i somnis per a nostres mateixos i els nostres fills i nets.