L’apòstrof reflecteix en l’escriptura l’elisió d’un so en la llengua parlada.
La norma
|
Article |
masculí |
s’apostrofa |
davant de totes les vocals
(també precedides de h muda):
l’home, l’ingrat, l’arc. |
no s’apostrofa |
davant de i i u consonants: el iogurt, el uoquenc. |
femení |
s’apostrofa |
davant de totes les vocals menys i i u àtones (també precedides de h muda): l’Anna, l’organista, l’Índia, l’única, l’Illa (però: la unilateralitat, la innecessària, la Isabel). |
no s’apostrofa |
la una (hora), la ira, la host i noms de lletra (la e, la hac, la erra). |
davant de i i u consonants: la hiena. |
davant del prefix negatiu a: la anormalitat. |
Preposició
de |
s’apostrofa |
davant de totes les vocals (també precedides de h muda): d’herba, d’altres, d’universitat. |
no s’apostrofa |
davant de noms de lletra: darrere de i. |
davant de i i u consonants: de iens, de iod. |
davant del prefix negatiu a: de asimètric. |
Pronom |
s’apostrofa |
davant de verb començat en vocal: m’està, n’agafa, s’integra, l’obté. |
darrere de verb acabat en vocal: compra’n, porta’l, pondre’s, porta’ns. |
en contacte amb un altre pronom (el segon, sempre que es pugui):
te’n, la’n, se’m, te’ls, li’n, n’hi. |
no s’apostrofa |
us, hi, ho,li, les en cap posició: us el pren, se us emporta, treure-us. |
la davant de i i u àtones: la inclou, la hi porta, la unifiquem. |
|
Observacions
|
- El signe de l’apòstrof consisteix en una coma volada (‘)
i no en un accent (´), com es posa de vegades i passa sovint inadvertit.
- Amb les sigles i els acrònims se segueix la mateixa norma general: s’apostrofa l’article masculí i la preposició de sempre que es troben amb vocal (escrita o pronunciada) i l’article femení quan es troba amb vocal, llevat de i i u àtones. No s’apostrofen, és clar, davant de i i u consonants: l’ISO, l’OTAN, l’URL (m.), l’IEC, l’URSS, d’FC, la UOC, l’FCI, l’SMI, l’R+D, la IBEC, la XDSI, la UE.
- Davant de nombres s’apostrofa o no tal com es faria si
fossin escrits amb lletres: d’11, l’1 d’agost, l’XI col·loqui,
l’11a. partida.
- Davant d’una s líquida s’apostrofa l’article masculí –però no pas el femení ni la preposició de: l’striptease, de strictu sensu, la Scala de Milà. Davant de hac aspirada no s’apostrofa:
el Hamlet de…, de Haydn, el hawaià.
- Davant de cometes, cursiva i negreta s’apostrofa segons
la norma general: d'”iniciats”, la crítica d’Aquí no paga ni Déu, l’inventor.
- Davant de títols i noms d’entitats o grups començats amb
article, la preposició de s’apostrofa (i no es contrau amb
l’article, com tampoc no s’hi contrauen les preposicions a i
per): d’El Temps, a Els Pets.
- Davant de topònims amb article masculí la preposició de s’apostrofa si el topònim no és català o no s’ha catalanitzat; si és català o catalanitzat, la preposició es contrau amb l’article (igual que s’hi contrauen les preposicions a i per): d’El Bierzo, del Baix Camp, del Caire.
- En textos que volen reproduir la llengua oral s’admeten formes com ara convence’l (per convèncer-lo), coneixe’ns (per conèixer-nos)…, és a dir, es poden reduir el verb i el pronom quan es tracta d’un infinitiu pla acabat en -r i un pronom feble. Passa el mateix amb la segona persona de l’imperatiu de verbs com dir: podem escriure digue’m (per digues-me), digue’ns (per digues-nos).
- Davant de símbols químics i fórmules no s’apostrofa mai ni l’article ni la preposició de, encara que el nom desenvolupat corresponent sí que s’apostrofa, perquè es llegeix el nom sencer: el Al (però l’alumini), de H2O (però d’aigua).
- No es deixa mai l’apòstrof a final de ratlla.
|