Salvador Illa i Roca ja és president i Carles Puigdemont i Casamajó, que ja ho era, és també el nou cap de l’oposició, si bé, encara trigarà un temps a poder estrenar l’escó al Parlament. IIla és el 133 president de la Generalitat en la sèrie que comença amb el bisbe gironí Berenguer de Cruïlles (1359-1362) i de la qual forma part també Carles Puigdemont com a número 130. Illa, doncs, és un president tan legítim com Puigdemont en el pla històric i el democràtic: tots dos han estat validats per les urnes, on se’ls va elegir com a diputats, i investits pel Parlament. Però succeeix que Puigdemont només pot exercir parcialment, a distància, els seus drets polítics, perquè la mateixa llei que els garanteix al nou inquilí de Palau i cap del Consell Executiu, a ell els hi nega. La qual cosa vol dir, per extensió, que tampoc els ciutadans i ciutadanes que van votar Puigdemont, malgrat ser un candidat perfectament legal, gaudeixen a la pràctica dels mateixos drets que els que van votar Illa o tota la resta de líders dels partits amb representació a la cambra catalana: el cap de la llista de Junts no pot ser al Parlament i intervenir en les seves decisions, per més democràtiques que fossin formalment les eleccions del 12 de maig passat. De fet, el 2018 se li va impedir ser investit per això, pel fet de no poder estar present, i negar-li l’elecció telemàtica. […]