La variant tortosina és l’element més singular de la jota ebrenca.
La jota ja és dansa d’interès nacional a Catalunya. El Consell de Cultura Popular i Tradicional va aprovar divendres passat la proposta de declaració feta pels serveis territorials de Cultura a l’Ebre que ara s’inclourà al catàleg del patrimoni festiu de Catalunya. Això significa que la jota s’equipara amb la sardana.
La declaració de la jota com a element festiu patrimonial d’interès nacional es basa en una memòria documentada sobre la història i les característiques actuals de la jota. La primera referència que es té de la jota a Catalunya és un document del Bisbat de Tortosa de 1734, en el qual el bisbe en una visita pastoral a Calaceit (Matarranya) la condemna per considerar-la una ball pecaminós. A Catalunya, la jota és present a diferents punts de les comarques pirinenques i de ponent, a les zones veïnes amb les comarques catalanoparlants de l’Aragó i principalment a les comarques de les Terres de l’Ebre i el Priorat, on la variant tortosina o cantada és l’element més singular. [….]
La cultura del nostre país es rica, complexa i no es pot simplificar. Lo cert que qualificar la Sardana com l’únic ball popular de Catalunya es una simplificació en la que no es poden sentir representats tots els habitants dels Països Catalans. En concret totes a les terres del Ebre i La Franja, la Sardana, per motius que desconec , no es un ball popular i en tradició. L’autèntic ball popular es la jota. No considero aquestes qüestions culturals de poca importància. Felicito aquestes iniciatives integradores dels PPCC. També tinc que felicitar als “Quicos” per la gran labor cultural i d’integració que estan fent per aquestes terres.