Arxiu de la categoria: gramàtica.cat

dintre d’aquesta categoria posaré tota la gramàtica nivell D. Estarà organitzada amb pàgines i entrades.

Lletres N, M i P

Publicat el per
Respon

Publicat el 25 Març 2014

Escriptura de m,n i mp: A principi de paraula distingim clarament aquest tres sons. Però a final de mot o davant d’algunes lletres pot ser que dubtem.
Pistes abans de:

  • m -> abans de m sempre m:emmagatzemar, emmalaltir, emmirallar, immòbil, immens, immadur, commoure, commoció, immigració, commemorar, emmarcar, immensitat, emmurallar, emmordassar, …  excepcions: enmig, tanmateix..
  • Abans de b sempre m: ambulatori, ambre, combatre, embolicar, embastar, imbatible, tombar, també, combinar, embenar, … excepcions: no n’hi ha.
  • Abans de p sempre m: ampolla, empaquetar, emparar, impacte, important, imprevist, impacient, campus, exempció,empobrir, empetitir, commutar, immersió, … excepcions: benparlat…
  • Atenció al grup mpt: atemptar, assumpte, sumptuositat, comptar, compte!, compte (corrent), temptejar, presumpte, exempt, símptoma, temptar, comptable, comptabilitat, comptabilitzar.. … la p no sona. S’han d’aprendre de memòria.
  • Abans de f pot anar  m en paraules com: triomf,triomfar, amfibi, amfiteatre, àmfora, èmfasi, emfàtic, simfonia, samfaina, xamfrà, èmfasi,
  • Atenció al grup circum: circumferència, circumflex, circumscripció, circumloqui, circumval·lacio, circumstància,
  • n -> abans de n sempre n: mil·lenni, ennuvolat, bienni, trienni, innocent, quinquenni, annex, innocu, annex, connectar, ennegrir, innovar, innegociable, perenne, .. excepcions: somnàmbul..somniar/somiar i tota la família del somni.
  • abans de v sempre n: canvi, enviar, invent, conveni, enveja, involucrar, recanvi, envestir, envà,.. excepcions: tramvia..
  • Abans de f pot anar  n en paraules que comencen en prefix en-in-con :   infeliç, informar, enfilar, enfornar, conferir, conformar, confortable, confitura, enfeinat, enfilar, infermera,fanfarró, inferior, confiar, infidel, 

Divergències amb el castellà: somriure, impremta, premsa,

ARTICLES I PREPOSICIONS

Publicat el per
Respon

ARTICLES I PREPOSICIONS

SOBRE, SOTA, DAVANT, DARRERE, DINS I VORA + DE
Ús obligatori de la preposició de
Ús opcional de la preposició de

Els adverbis sobre/dalt/damunt, sota/davall/dessota, davant, darrere, dins/dintre i vora utilitzats com a preposició poden anar seguits o no de la preposició de. Cal tenir en compte, però, que les locucions que en deriven —a dalt de, a sobre de, per damunt de, a la vora de, per sota de, al darrere de— han de dur obligatòriament la preposició de.


Ús obligatori de la preposició de
Els adverbis sobre/dalt/damunt, sota/davall/dessota, davant, darrere, dins/dintre i vora han d’anar seguits de la preposició de quan no precedeixen immediatament el seu complement (davant mateix de l’església) o quan el complement és un pronom personal (darrere de mi, davant de vostè), cas en què s’acostuma a substituir per la forma de possessiu, sense preposició (darrere meu, davant seu).).


Ús opcional de la preposició de
En la resta de casos l’ús de la preposició de és opcional, i sovint la tria d’una o altra forma depèn del registre (en registres marcadament cultes és preferible ometre la preposició), del grau de fossilització o d’ús d’una forma determinada i, també, de les preferències personals. Sigui quina sigui la forma triada, cal mantenir-la sempre al llarg d’un mateix text, tot respectant, però, la forma consagrada per l’ús en expressions i locucions (ploure sobre mullat, sota la capa del sol…).

ho vam trobar sobre (de) la teva taula de treball; vam desar els diccionaris dalt (de) l’armari; vam posar una cosa damunt (de) l’altra; es va amagar sota (de) la taula; ens vam aturar a descansar davall/dessota (d’) un arbre; tots els ciutadans són iguals davant (de) la llei; vam aparcar just darrere (de) casa; vam guardar l’informe dins/dintre (de) l’armari; vam llogar una casa vora (d)el mar

Seure, asseure i asseures

Publicat el per
1

Seure és un verb intransitiu i no duu mai el pronom es. Per tant, no podem dir “*he segut la nena” o “*m’he segut a terra”. Hem de dir “he segut a terra”.

Asseure és un verb transitiu. Així doncs, l’utilitzem quan volem dir que algú fa seure algú altre, una criatura o un malalt, per exemple: “he assegut la nena a la trona”; “he assegut el pacient a la butaca”. Asseure, a diferència de seure, pot ser pronominal: asseure’s.

Asseure’s és intransitiu i equivalent a seure pel que fa al significat. Podem dir, doncs, “m’assec a terra” (equivalent a “sec a terra”).

n. b. No cal dir que les formes *sentar i assentar són incorrectes amb el sentit de ‘estar assegut’.

Algun raconaire podria explicar perquè asseure’s porta apòstrof.asseure’s es un verb? o el verb es asseure. ?

Seure és com dormir i asseure’s és com adormir-se: el primer és intransitiu, el segon és reflexiu tot i que l’acció que representa també és d’un sol participant. En la versió purament transitiva dels segons (asseure i adormir “Vull asseure el nen a taula” , o “Quan canta adorm les feres”), hi ha un agent i un pacient, que gramaticalment és el complement directe, igual que el pronom reflexiu, tot i que en la versió reflexiva no hi ha pròpiament un agent i un pacient sinó un subjecte experimentador.