• Bé – Be
• Déu – Deu
• És – Es
• Mà – Ma
• Més – Mes
• Món – Mon
• Pèl – Pel
• Què – Que
• Sé – Se
• Sí – Si
• Sòl – Sol
• Són – Son
• Té – Te
• Ús – Us
• Vós – Vos

SER:

1. 1.  Localització de persones i coses en general: Sóc a classe de català. On són les claus? Ja sóc aquí.
   2. Apreciació d’un aliment: que bo que és aquest fricandó! aquell vi era boníssim.
   3. Definició dels estats de la vida: el Jordi és solter/casat/divorciat/vidu/mort

ESTAR:

1. Localització de persones i coses amb una marca de temps: M’hi estaré fins les dotze.
2. Residir, habitar en un lloc: A l’estiu s’estan a Tossa. Ara ens estem a Sant Cugat.
3. Treballar en una empresa, formar part d’un organisme: Ell esta a !’empresa del seu pare.

EL CATALÀ COM CAL

EXERCICIS:

Exercicis:  Omple els buits amb la forma adequada de ser o estar.

1. La Rosa ja no viu a Barcelona, deu fer deu anys que. …….. a Eivissa. sol: (estar)

2. Ja no treballo a la Hewlet Packard, ara  … en una ONG, anomenada Survival. (.J} sol: estar

3. On ………… la nova adreça d’Hisenda? Abans …… al carrer Manel Farrés. sol: és/estava

4. Ahir al vespre no ….. a casa, vam anar al restaurant i tot ……… excel·lent. sol: (estava/era)

5. El Pau, que …….. vidu, ara torna a …….  casat , son germà …. solter. sol: era/estar/és

6. Els fills dels veïns …..  de colònies i s’hi …… fins  diumenge vinent. sol: són/estaran

Les perífrasis verbals són la unió de dos verbs, un d’auxiliar, que es conjuga adoptant el temps i la persona corresponents, i un de principal, que pren la forma d’infinitiu, gerundi o participi. La unió de tots dos expressa una idea única.

Verbs copulatius o atributius : enllacen un atribut amb el subjecte.
La pel·lícula era entretinguda .
En Guillem, l’Anna i en Pau estan malalts .

Verbs transitius : porten complement directe.
Compro patates .
Llegeixo una novel·la .

Verbs intransitius : no porten complement directe.
Corren molt.
Parlaven del dèficit públic.

Verbs reflexius : l’acció recau sobre el qui la fa.
Ens pentinem a la moda.
No es renta mai les orelles.

Verbs pronominals : afegeixen un pronom de la mateixa persona que el subjecte
Aquests dies m’he cansat molt.

Verbs recíprocs : l’acció és donada i rebuda pels mateixos que la fan.
Cada dia s’estimen més.
No ens hem escrit des de fa mesos.

L’ús del guionet afecta els mots derivats per prefixació i els mots compostos. Vegem quins s’escriuen amb guionet i quins no.
Escrivim amb guionet:
0) Els numerals compostos (ordinals i cardinals): hem de posar el guionet entre les desenes i les unitats i entre les unitats i les centenes (D-U-C): vint-i-u, dos-cents seixanta-vuit, …
1) El substantiu no-res i les combinacions de no+substantiu : la no-violència, el no-res..
2)Els mots compostos que comencen amb el nom d’un punt cardinal: sud-oest, nord-americà …
3) Els mots compostos en què el primer element acaba amb vocal i el segon comença amb alguna d’aquestes tres lletres: r, s o x: barba-roig, penya-segat..
4) Els compostos repetitius i expressius: xino-xano, tic-tac, baliga-balaga, a corre-cuita…
5) Els mots compostos en què, si no poséssim guionet, es produiria una lectura errònia o una grafia impossible: pit-roig, adéu-siau, cul-de-sac
6) Els mots compostos en què el primer element du accent gràfic: pèl-blanc, mà-llarg ..
7) Els compostos coordinats (substantiu + substantiu), en què el significat del mot és la suma dels significats dels elements que el formen: museu-biblioteca, ciència-ficció, comte-rei …

Escrivim sense guionet:
8) Els mots constituïts amb prefixos: expresident, preromà, pseudoderivat…
9) Els mots construïts amb formes prefixades acabades amb o: fisicoquímic, catalanoaragonesa..

Finalment cal recordar que els topònims, com la resta de mots, també segueixen la regla del guionet: Aiguafreda, Vall-de-Roures, Mont-roig, Torregrossa …

Solució:
GUIONET

Ja hem estudiat que els articles definits son: el,els, la les, l’
He comprat els pèsols, les patates, el pa i l’arròs.
Dimarts tinc hora al metge. (Només aquest dimarts.)
El dimecres vaig a dansa. (Tots els dimecres, cada dimecres.)
És incorrecte l’ús de l’article davant d’infinitius: El caminar és saludable. Caminar és saludable.
El que m’hagis convidat a la festa em fa molta il·lusió. Que m’hagis convidat a la festa em fa molta il·lusió.
Dins d’un text, escrivim amb minúscula l’article que precedeix alguns topònims la Bisbal d’Empordà, el Vendrell, els Hostalets de Pierola, Castellar de n’Hug

Cal tenir en compte que l’article definit masculí i el neutre tenen la mateixa forma: el. Per tant, la forma lo per a l’article neutre és incorrecta. (en el català oriental)

No et pots imaginar lo que m’ha dit.->No et pots imaginar el que m’ha dit. (el que, allò que, qué)
Això és lo millor que li podia passar. -> Això és el millor que li podia passar.
Avui a lo millor ve en Roger a dinar. -> Avui potser ve en Roger a dinar. (potser, segons com)
Tu no saps lo animal que és! ->Tu no saps com n’és, d’animal!
Lo/El que ens vam divertir ->Con ens vam divertir (tan …com, com)
Ara ve lo bo! -> Ara ve el que és bo/ ara ve la bona!

Digueu-li-ho tot lo més suau que pugueu –> tan suau com

lo més aviat possible –> al més aviat possible (“al més” o “al menys” seguides de l’adverbi aviat s’escriuen amb la preposició a. Per tant, direm “Envia-m’ho al més aviat possible” i no “Envia-m’ho *el més aviat possible”. De la mateixa manera, aquesta construcció es pot fer servir amb altres adverbis, com ara lluny, tard o ràpid: “Deixa-ho al més lluny possible de la taula” o “Escriu-ho al més ràpid possible”)

a lo loco –> a la babalà
a lo millor –> potse, probablement, a la millor, si molt convé
a lo seu –> a la seva/seua
a lo més –> a tot estirar,
això és lo de menys –> això rai
lo restant, lo altre –> la resta, les altres coses
per lo tant –> per tant
lo suficient –> prou
en lo tocant a –> pel que fa a
en lo successiu –> d’ara endavant
és lo mateix –> és el mateix
lo més mínim –> gens, gens ni mica
per lo general–> generalment
per lo menos –> almenys
per lo vist –> segons sembla, sembla que, pel que es veu