No em penedeixo de res
Respon
Arxiu de la categoria: *Musica
A Sound of thounder – els segadors
Lili Marleen (Marina Rosell. )
Sota la llanterna, enfront del meu quarter,
sé que tu m’esperes sempre, amor meu…
Mentre murmuro el teu nom,
em bat el cor i et tinc present,
amor… Lili Marleen…
tan lluny… Lili Marleen.
Brama aquesta guerra, i ho esguerra tot,
i tinc por de perdre’m en un altre front…
Però em reconforta dir el teu nom,
i, quan el dic, et sento a prop
si ets lluny… Lili Marleen…
tan lluny… Lili Marleen.
Cada cop que em criden per tornar a marxar,
busco entre els records la llum del teu mirar…
Sento els teus passos pel carrer,
i tot això em dóna fe
de tu, Lili Marleen…
tan lluny… Lili Marleen.
Però, mentre et perds entre el trepig,
la boira et du molt lluny de mi…
tan lluny… Lili Marleen…
molt lluny… Lili Marleen.
Bella, ciao (feat. Manel Marina Rosell cançons de Resisitència)
M’he alçat ben d’hora, de matinada,
oh, bella, ciao, bella, ciao, bella, ciao, ciao, ciao.
M’he alçat ben d’hora, de matinada,
i m’he topat amb l’enemic.
Porta’m on vagis, tu, partisana,
oh, bella, ciao, bella, ciao, bella, ciao, ciao, ciao.
Porta’m on vagis, tu, partisana,
ans que em mori sola aquí.
I si em moria entre els teus braços,
oh, bella, ciao, bella, ciao, bella, ciao, ciao, ciao.
I si em moria, entre els teus braços,
obre un sot i enterra-m’hi.
Un sot a l’ombra d’algun dels arbres,
oh, bella, ciao, bella, ciao, bella, ciao, ciao, ciao.
Un sot a l’ombra d’algun dels arbres
que floreixen cada abril.
I aquells que passin, prop del meu arbre,
oh, bella, ciao, bella, ciao, bella, ciao, ciao, ciao.
I aquells que passin prop del meu arbre
es recordaran de mi.
Que a sota l’ombra d’aquest bell arbre,
oh, bella, ciao, bella, ciao, bella, ciao, ciao, ciao,
hi jeu l’amor d’una partisana morta per la llibertat.
Hi jeu l’amor d’una partisana morta per la llibertat…
MARINA ROSELL AMB COL.LABORACIÓ AMB ELS MANEL – BELLA CIAO
Queen’s Bohemian Rhapsody
Is this the real life?
Is this just fantasy?
Caught in a landslide,
No escape from reality.
Open your eyes,
Look up to the skies and see,
I’m just a poor boy, I need no sympathy,
Because I’m easy come, easy go,
Little high, little low,
Any way the wind blows doesn’t really matter to me, to me.
Mama, just killed a man,
Put a gun against his head,
Pulled my trigger, now he’s dead.
Mama, life had just begun,
But now I’ve gone and thrown it all away.
Mama, ooh,
Didn’t mean to make you cry,
If I’m not back again this time tomorrow,
Carry on, carry on as if nothing really matters.
Too late, my time has come,
Sends shivers down my spine,
Body’s aching all the time.
Goodbye, everybody, I’ve got to go,
Gotta leave you all behind and face the truth.
Mama, ooh (any way the wind blows),
I don’t wanna die,
I sometimes wish I’d never been born at all.
I see a little silhouetto of a man,
Scaramouche, Scaramouche, will you do the Fandango?
Thunderbolt and lightning,
Very, very frightening me.
(Galileo) Galileo.
(Galileo) Galileo,
Galileo Figaro
Magnifico-o-o-o-o.
I’m just a poor boy, nobody loves me.
He’s just a poor boy from a poor family,
Spare him his life from this monstrosity.
Easy come, easy go, will you let me go?
Bismillah! No, we will not let you go. (Let him go!)
Bismillah! We will not let you go. (Let him go!)
Bismillah! We will not let you go. (Let me go!)
Will not let you go. (Let me go!)
Never, never let you go
Never let me go, oh.
No, no, no, no, no, no, no.
Oh, mama mia, mama mia (Mama mia, let me go.)
Beelzebub has a devil put aside for me, for me, for me.
So you think you can stone me and spit in my eye?
So you think you can love me and leave me to die?
Oh, baby, can’t do this to me, baby,
Just gotta get out, just gotta get right outta here.
(Ooooh, ooh yeah, ooh yeah)
Nothing really matters,
Anyone can see,
Nothing really matters,
Nothing really matters to me.
Any way the wind blows.
Lluis Llach – Viatge a Itaca
I
Quan surts per fer el viatge cap a Itaca,
has de pregar que el camí sigui llarg,
ple d’aventures, ple de coneixences.
Has de pregar que el camí sigui llarg,
que siguin moltes les matinades
que entraràs en un port que els teus ulls ignoraven,
i vagis a ciutats per aprendre dels que saben.
Tingues sempre al cor la idea d’Itaca.
Has d’arribar-hi, és el teu destí,
però no forcis gens la travessia.
És preferible que duri molts anys,
que siguis vell quan fondegis l’illa,
ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí,
sense esperar que et doni més riqueses.
Itaca t’ha donat el bell viatge,
sense ella no hauries sortit.
I si la trobes pobra, no és que Itaca
t’hagi enganyat. Savi, com bé t’has fet,
sabràs el que volen dir les Itaques.
II
Més lluny, heu d’anar més lluny
dels arbres caiguts que ara us empresonen,
i quan els haureu guanyat
tingueu ben present no aturar-vos.
Més lluny, sempre aneu més lluny,
més lluny de l’avui que ara us encadena.
I quan sereu deslliurats
torneu a començar els nous passos.
Més lluny, sempre molt més lluny,
més lluny del demà que ara ja s’acosta.
I quan creieu que arribeu, sapigueu trobar noves sendes.
III
Bon viatge per als guerrers
que al seu poble són fidels,
afavoreixi el Déu dels vents
el velam del seu vaixell,
i malgrat llur vell combat
tinguin plaer dels cossos més amants.
Omplin xarxes de volguts estels
plens de ventures, plens de coneixences.
Bon viatge per als guerrers
si al seu poble són fidels,
el velam del seu vaixell
afavoreixi el Déu dels vents,
i malgrat llur vell combat
l’amor ompli el seu cos generós,
trobin els camins dels vells anhels,
plens de ventures, plens de coneixences.
Ivette Nadal. El senyor del castell
Ballant,
Pels terrats,
Sota del blau
Sobre del verd.
Amb bocins
De carbó,
I tristeses de colors,
Enganxats a la pell,
Jo et regalo el meu clavell.
Si vas contra el vent,
Senyor del castell…
Juga, tira i juga,
Que si guanyes seràs el rei.
Si hi ha llum,
I som al carrer,
No et sentis mai presoner,
Has canviat l’instrument,
Però el concert segueix sent teu.
Juga, tira i juga,
Que si guanyes seràs el rei.
Juga, tira i juga,
Que si guanyes serà tot teu.
My Way
And now, the end is near;
And so I face the final curtain.
My friend, I’ll say it clear,
I’ll state my case, of which I’m certain.
I’ve lived a life that’s full.
I’ve traveled each and ev’ry highway;
But more, much more than this,
I did it my way.
Regrets, I’ve had a few;
But then again, too few to mention.
I did what I had to do
And saw it through without exemption.
I planned each charted course;
Each careful step along the byway,
But more, much more than this,
I did it my way.
Yes, there were times, I’m sure you knew
When I bit off more than I could chew.
But through it all, when there was doubt,
I ate it up and spit it out.
I faced it all and I stood tall;
And did it my way.
I’ve loved, I’ve laughed and cried.
I’ve had my fill; my share of losing.
And now, as tears subside,
I find it all so amusing.
To think I did all that;
And may I say – not in a shy way,
“No, oh no not me,
I did it my way”.
For what is a man, what has he got?
If not himself, then he has naught.
To say the things he truly feels;
And not the words of one who kneels.
The record shows I took the blows –
And did it my way!
Els Segadors
Catalunya, triomfant,
Tornarà a ser rica i plena!
Endarrere aquesta gent
Tan ufana i tan superba!
Bon cop de falç!
Bon cop de falç, defensors de la terra!
Bon cop de falç!
Ara és hora, segadors!
Ara és hora d’estar alerta!
Per quan vingui un altre juny
Esmolem ben bé les eines!
(tornada)
Que tremoli l’enemic
En veient la nostra ensenya:
Com fem caure espigues d’or,
Quan convé seguem cadenes!
(tornada)