Millor pel·lícula en llengua catalana: ‘Blancaneu’, de Pablo Berger
Millor pel·lícula en llengua no catalana: ‘Una pistola en cada mano’, de Cesc Gay
Millor pel·lícula europea: ‘Lo imposible’, de J. A. Bayona
Millor director: Juan Antonio Bayona, per ‘Lo imposible’
Millor guió: Tomàs Aragay i Cesc Gay, per ‘Una pistola en cada mano’
Millor protagonista femenina: Maria Molins, per ‘El bosc’
Millor protagonista: Àlex Monner, per ‘Els nens salvatges’
Millor actor secundari: Eduard Fernández, per ‘Una pistola en cada mano’
Millor actriu secundària: Candela Peña, per ‘Una pistola en cada mano’
Millor pel·lícula d’animació: ‘Les aventures de Tadeu Jones’, d’Enrique Gato
Millor pel·lícula documental: ‘Jordi Dauder, la revolució pendent’, d’Antoni Verdaguer
Millor pel·lícula per a televisió: ‘Tornarem’, de Felip Solé
Millor curtmetratge: ‘Luisa no está en casa’, de Celia Rico
Millor Direcció artística: Alain Bainée, per ‘Blancaneu’
Millor direcció de producció dels #PremisGaudí: Eduard Vallès, per ‘The Pelayos’
Millor muntatge dels #PremisGaudí: Elena Ruiz i Bernat Vilaplana, per ‘Lo imposible’
Millor música original: Alfonso Vilallonga, per ‘Blancaneu’
Millor fotografia: Óscar Faura, per ‘Lo imposible’
Millor vestuari: Paco Delgado, per ‘Blancaneu’Millor so: Oriol Tarragó i Marc Orts, per ‘Lo imposible’
Millors efectes especials: J.M. Aragonés, per ‘Les aventures de Tadeu Jones’
Millor maquillatge i perruqueria: David Martí i Montse Ribé, per ‘Lo imposible’

[….]

‘Blancaneu’, final feliç

No he vist “Blancaneus” però si tràilers en bous, toreros, i ambients “superfriquis” tots els ingredients que m’han dit no entris a vore això. Si que he vist Imposible. La meva opinió d’aquesta pel·licula es que lo millor es l’efecte tsunami que no deixa de ser un plagi de Hereafter (mas alla de la vida) de Clint Eastwood. La pel·lícula es un autèntic bodrio. En resum crec que l’unic que s’ha premiat es la taquilla. Lo qual es una autentica llàstima per als Gaudí. Si que he vist El Bosc que crec que se la tractada injustament i es mes mereixedora de la millor pel•licula en llengua català que Blancaneus que ames de toreros i “peinetas” es muda. Repeteixo es una vergonya que nomes s’hagi valorat la taquilla.

El 24 de gener de 1913 es va publicar la normativa per posar fi a decennis de disputes sobre com escriure

Fa cent anys que en català no s’empra la ñ. El basc i el gallec sí la tenen. Això no vol dir que el so que representa sigui exclusiu d’aquestes llengües. Sense anar més lluny, està en portuguès i occità (nh), i en francès i italià (gn). L’ortografia de cada llengua ha optat per una solució a l’hora d’escriure. I l’Institut d’Estudis Catalans va decidir fa cent anys que s’empraria la ny, que la ela geminada s’escriuria amb un punt volat (l · l) i que paraules com raho perdrien la hac intercalada (raó).

Una convenció

Unes normes ortogràfiques no són res més que una convenció, un acord entre els parlants d’una llengua per escriure d’una manera determinada. Les llengües existeixen encara que no tinguin expressió escrita, va recordar Isidor Marí dijous a la inauguració del centenari de les normes ortogràfiques de l’IEC. El president de la Secció Filològica-que té l’encàrrec de produir les obres normatives del català-va definir la llengua com allò que ens permet ordenar la realitat i transmetre els coneixements, i l’escriptura és l’eina central per fer-ho: “Sense la plenitud de l’escriptura no pot haver plenitud cultural ni nacional “, ha apuntat. Donant-li la volta a aquesta idea, una mica com allò de l’ou i la gallina, el president de l’Institut, Salvador Giner, acabava de dir que “tota cultura nacional necessita unes normes que regulin l’expressió escrita”. [….]

‘Escòcia hauria de ser un país independent? Sí o No?’. Aquesta és la nova pregunta que la comissió electoral d’Escòcia proposa pel referèndum d’independència del 2014. La fórmula és lleugerament diferent a la plantejada de bon començament pel govern d’Alex Salmond, ‘Està d’acord que Escòcia hauria de ser un país independent?’, però ja ha rebut el vistiplau de l’executiu, que el març la portarà al parlament per l’aprovació final. Aquest dimecres la Comissió Electoral ha publicat les seves recomanacions sobre el referèndum, assegurant que ‘el llenguatge de la pregunta era clar, simple i fàcil’ però que les paraules ‘està d’acord’ ‘encoratjaven a votar sí’. [….]

El Parlament va obrir ahir formalment el procés per a l’exercici del dret a decidir. Amb el reconeixement, solemne, que el poble de Catalunya té “caràcter de subjecte polític i jurídic sobirà” per determinar el seu futur, la cambra catalana va inaugurar la legislatura de la consulta. La de la declaració de principis ha estat la primera de les moltes votacions que se sotmetran a la cambra si CiU i ERC segueixen al peu de la lletra el pacte de governabilitat. L’inici del procés ha sacsejat i polaritzat el Parlament. L’hemicicle es divideix ja en dos blocs: el dels 85 diputats del “sí” (la federació, els republicans, ICV-EUiA) i el dels 41 del “no” (el PSC, el PP i Ciutadans). Només la CUP navega amb un “sí crític” expressat amb un vot a favor i dues abstencions. El titular, però, se l’enduia el PSC. El partit de Pere Navarro passa a engreixar el bloc unionista. [….]

Si els catalans nomes tenim dret a decidir dintre de la legalitat espanyola ja esta tot decidit: Catalunya nomes te un camí que es integrar-se dins d’Espanya i ser una província mes en les peculiaritats mitges de la resta de províncies. Ni tan sols seran necessàries les autonomies.  El somni dels de la “meseta” es seguir acampats pels segles dels segles sense bellugar  res, no importa si se es mes o menys productiu,  l’únic a vigilar es que la tribu mesetaria mani. Però els catalans tenim el dret i la obligació de recuperar la llibertat. Trairíem als nostres avantpassats que cada generació, des de la entrada de la primera dinastia castellana dels Trastamara,  ho ha intentat. Moltes vegades deixant-s’hi la vida.

El documento sonoro de aquel discurso, inédito hasta la fecha, ha visto este  viernes la luz de la mano de Televisió de Catalunya, que ha obtenido  una cinta en la que se escucha al general ofreciendo este discurso -del que  hasta la fecha únicamente había transcripciones- y que hasta ahora se había  mantenido en el ámbito familiar de Rojo. Puede escucharse íntegramente el  discurso aquí (24 minutos). [….]

Valuós document que els historiadors hi sabran treure profit. Queda clara la solitud internacional de la República Espanyola davant del bàndol colpista recolzat pel feixisme europeu Italià i alemany.  Penso que la veritable transició a Espanya no acabarà fins la instauració de la 3ª República i aleshores encara tindran mes valor les paraules d’en Rojo:  ¿per a que ha servit tota aquesta carnisseria?.

La Llibreria Catalònia tancarà les portes després de 88 anys d’activitat, 82 dels quals al local de la Ronda de Sant Pere 3, a causa de la situació econòmica en general i la del sector editorial en particular.
Així ho ha anunciat el seu director, Miquel Colomer, en un comunicat penjat a la pàgina web de la llibreria, en què explica que la crisi, “més accentuada al sector del llibre, ha generat una davallada de vendes els darrers quatre anys, que en les nostres circumstàncies i condicions, han fet impossible la continuïtat de la llibreria”. [….]

El 2012 no ha estat un bon any. Ho serà el 2013?
Estic convençut que el 2013 serà un any talismà. Si com a país sabem resistir bé aquest 2013, tant en l’agenda econòmica com en la nacional, estic convençut que serem imparables. Aquest any serà una prova de foc col·lectiva, però si la passem això ens donarà una fortalesa extraordinària. Per sortir del pou, el primer que cal és tenir la convicció que te’n pots sortir. [….]

Continuista però amb més “musculatura política”. El nou Consell Executiu d’Artur Mas va prendre ahir possessió amb el repte de convertir-se en el govern del dret a decidir: el que hauria de fer possible la convocatòria de la consulta d’autodeterminació. Per a l’ambiciosa empresa, Mas ha reforçat homes de la seva estricta confiança, però alhora ha mantingut bona part del cos de l’antic gabinet, tot i que s’ha desprès del gros dels anomenats consellers independents. Mas pretén que aquest sigui un govern de “diàleg dins i fora de Catalunya”, però es constitueix en un moment de màxima confrontació institucional amb el gabinet de Mariano Rajoy. [….]

“Encara que les emocions solen dominar el debat de la secessió, no avaluaré la importància dels sentiments nacionalistes en una regió o país. Jo em centraré en les conseqüències econòmiques de la ruptura d’un país.” Amb aquest advertiment, comença el premi Nobel d’economia de 1992, Gary Stanley Becker, la seva defensa desapassionada i tècnica de la viabilitat de la independència en l’economia globalitzada del segle XXI. [….]