Croàcia ja és el soci número 28 del club europeu

Sotmesa a una profunda crisi, la UE rep el nou estat membre amb poc entusiasme

A Brussel·les no hi haurà grans celebracions. Només un cartell penjat a la seu de la membre número 28. La Unió suma gairebé 5 milions més d’habitants i confirma la seva voluntat d’integrar al seu projecte per mantenir la pau a Europa els països que van protagonitzar la guerra de l’antiga Iugoslàvia.[….]

És una noticia excel·lent per Europa, encara que avui, la notícia, casi passi desapercebuda per als mitjans, Hem de ser capaços de construir una Europa d’estats petits, que cap tingui supremacia sobre els altres i on les decisions es prenguin democràticament. Cada Estat una llengua.

 

La cadena humana de l’11-S unir

Del Pertús a Alcanar resseguint l’N-II i l’N-340. Aquest és el recorregut que seguirà la cadena humanacadena humana que l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) prepara per a la Diada. Un símbol de milers de mans unides per demostrar a l’Estat espanyol i al món sencer que Catalunya vol esdevenir un estat propi. Segons l’ANC, si la manifestació de l’última Diada va significar passar de la “Catalunya autonòmica a la Catalunya sobiranista”, la cadena ha de ser “l’avantsala de la independència” i ha de servir per empènyer la classe política cap a la consulta. [….]

El llast de la solidaritat

El finançament fa perdre a Catalunya set llocs en capacitat fiscal i la deixa per sota de la mitjana.Els fons d’anivellament desvirtuen arbitràriament els rànquings per ingrés de tributs.Extremadura hi escala dotze llocs.

Les reformes han bastit un model poc transparent i poc comprensible.balances fiscals

El sudoku numèric en què la vicepresidenta Elena Salgado va convertir el model de finançament autonòmic el 2009 n’ha enterbolit una aproximació al detall i ha alimentat els aforismes de broc gros. “El model és una tortura estadística per aconseguir que un català valgui com dos madrilenys”, va afirmar al seu dia Antonio Beteta, llavors conseller d’Hisenda de Madrid i ara secretari d’estat d’Administracions Públiques que gestiona el sistema. “Espanya no està per menjar a la carta; aquí tots hem de menjar el mateix menú”, etzibava més recentment mirant també a Catalunya el president extremeny, José Antonio Monago. En el segon any de vigència –el 2010–, però, el model va provar que l’amalgama de fons compensatoris que cobra cada comunitat altera desorbitadament el rànquing inicial d’esforç fiscal. Catalunya, tercera en capacitat fiscal bruta, cau al desè lloc i no arriba ni a la mitjana després del pagament del fons de garantia i de les transferències que dirigeix l’Estat.

L’alteració arbitrària del rànquing autonòmic de capacitat fiscal bruta és una de les conclusions de l’estudi del catedràtic de l’Institut d’Anàlisi Econòmica (CSIC) Ángel de la Fuente en l’obra col·lectiva Propostes per a la reforma del finançament autonòmic, editada per l’Institut d’Estudis Econòmics sota l’òrbita de la patronal CEOE. En un enfocament innovador, el professor De la Fuente repassa com queda el rànquing de les comunitats en cada estadi d’aplicació del model.

Sobre una mitjana que és 100, el rànquing inicial fotografia un podi format per Madrid (143), les Illes Balears (124) i Catalunya (118) com a líders en capacitat fiscal i relega al penúltim lloc Extremadura (72). Aleshores entra en joc el fons de garantia, que no existia fins al model del 2009 i que es nodreix en un 75% dels ingressos teòrics de les comunitats (la resta l’aporta l’Estat) i que esdevé un sac comú per ser repartit més tard. Tot i la condició de sac comú per ser abocat a tot arreu, el fons de garantia anivella les relegades acostant-les a la mitjana del 100, però segueix respectant encara l’ordre primigeni: Madrid (110,8), Illes Balears (106,4) i Catalunya (103). [….]

Carta a María Dolores Serrat Moré

27/05/13 02:00 – Ferran Mascarell

Senyora consellera,

Us escric arran de l’aprovació el 9 de maig passat de la llei d’ús, protecció i promoció de fII1 Generalitat.tifles llengües pròpies d’Aragó, que ha causat una notable perplexitat i una forta indignació entre la societat catalana. Per a una gran majoria de ciutadans és incomprensible la vostra decisió d’evitar de nomenar el català pel seu nom i atorgar un nom diferenciat a una llengua –la catalana– que és de tota la comunitat que la parla i, segons l’article 3 de la Constitució espanyola, de tots els aragonesos. La vostra decisió, a parer nostre, contravé els drets lingüístics de les persones catalanoparlants i el principi d’unitat de la llengua catalana, establerta i reconeguda científicament i internacionalment.

No cal dir que continuem considerant que els fII1 Generalitat.tifciutadans de la Franja parlen la llengua que històricament hi han parlat i que serveix, com ha servit sempre, per comunicar-se, per expressar idees i emocions i per adquirir i transmetre coneixements.

Per aquestes raons de caràcter social i lingüístic, continuem i continuarem apostant pel diàleg entre tots els territoris i comunitats de parla catalana i promourem la cooperació per generalitzar-ne el coneixement i l’ús, amb respecte a totes les variants.

Per tot plegat, personalment tinc la més absoluta convicció que l’administració central de l’Estat, a l’empara de l’article 3 de la Constitució espanyola, i totes les administracions autonòmiques haurien d’actuar en defensa de la llengua catalana i dels aragonesos de la Franja. Com també crec fermament que totes les institucions de l’Estat haurien de ser respectuoses i fer complir els preceptes que es deriven de la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries, tractat internacional signat per Espanya en el marc del Consell d’Europa 1992 i ratificat l’any 2001.

Em sembla, consellera, que és innegable que aragonesos i catalans comparteixen la llengua catalana i que només actituds difícilment justificables i basades en el pur partidisme poden negar-ho. Com a conseller de Cultura, em correspon el deure de defensar, doncs, aquest patrimoni, que volem continuar compartint en benefici de tots els ciutadans i dels drets lingüístics dels parlants del català.

Preservar la gran riquesa patrimonial i cultural que la llengua catalana representa és un objectiu que ens beneficia a tots: els ciutadans de la Franja, els ciutadans d’Aragó i els de Catalunya. I no cal dir que estic segur que també beneficia Espanya i Europa.

Amb profund respecte per les competències de cadascun dels nostres governs i amb el desig de mantenir el compromís en defensa del català de la Franja, estic a la vostra disposició per parlar d’aquesta qüestió des d’ara i en qualsevol moment que vostè consideri.

Ben atentament.

ERC avisa el PP que pot acabar a l’Haia per la guerra bruta

De tant tibar la corda i de posar pals a les rodes al procés sobiranista català, el govern del SESIÓN DE CONTROL AL GOBIERNOPP es pot trobar un dia assegut al banc del Tribunal dels Drets Humans de l’Haia. Així de contundent es va mostrar ahir el portaveu d’ERC, Alfred Bosch, en una interpel·lació plantejada al ministre d’Hisenda i Administracions Públiques, Cristóbal Montoro, davant el qual plantejava el setge constat de l’executiu espanyol al català amb la utilització de “les cloaques” de l’Estat per practicar la guerra bruta i desqualificar “no ja les persones, sinó les idees que representen”. “La seva intel·ligència ens desborda”, ironitzava el republicà al·ludint als mètodes gens ortodoxos que atribueix al govern espanyol i la seva incapacitat per al diàleg. [….]

Escòcia ja té data

Cinc-cents quaranta-quatre dies falten perquè els escocesos puguin decidir el seu futur. A teacher and schoolgirl run in front of a sign indicating the date of Scotland's independence referendum outside the Scottish Parliament in Edinburgh, ScotlandEl primer ministre del país, l’independentista i líder del Partit Nacional Escocès (SNP) Alex Salmond, va anunciar ahir, a les 14.05, hora d’Edimburg, que el referèndum per la independència tindrà lloc el 18 de setembre de l’any vinent.  El compte enrere, doncs, ha començat. Salmond va desvelar el misteri de la data portant al Parlament de Holyrood la llei que regula els ets i uts de la consulta. La setmana anterior, una altra llei, que autoritzava els ciutadans de 16 i 17 anys a votar, va ser introduïda a la cambra d’Edimburg.

Clam en defensa de la llengua arreu dels Països Catalans

La defensa de la llengua va mobilitzar ahir centenars de persones en onze ciutats de Barcelona. Plaça delCatalunya, la Franja, la Catalunya Nord, el País Valencià i les Illes. La convocatòria la van fer mig miler d’entitats i associacions cíviques d’arreu dels Països Catalans integrades en el moviment Enllaçats per la Llengua, que es va començar a gestar fa un any a les illes Balears com a resposta a les polítiques del govern del popular José Ramón Bauzá, i que s’ha estès a la resta de territoris de parla catalana. [….]

Teresa Forcades: “L’estructura eclesiàstica és anacrònica i antievangèlica”

Teresa-Forcades-MontserratLa monja de Montserrat considera que el papat de Benet XVI ha estat dominat per la por i no ha renovat l’Església tal com havia promès.

La monja benedictina Teresa Forcades lamenta el paper de la dona a l’Església. Per Forcades, la posició que ocupa la dona en l’estructura eclesiàstica és un anacronisme, la qualifica d’antievangèlica i considera que existeix un sexisme estructural dins la institució. [….]

Junqueras no descarta una llista conjunta amb CiU en unes eleccions

El president d’ERC, Oriol Junqueras, ha afirmat aquest dilluns que no descarta que el seu partit pugui concórrer a unes hipotètiques eleccions anticipades a Catalunya en una llista electoral conjunta amb CiU. En concret, i en declaracions a Catalunya Ràdio, Junqueras ha assegurat que el seu partit “no descarta cap eina que sigui útil” a Catalunya, inclosa una hipotètica llista electoral conjunta amb CiU. Dit això, però, ha matisat que el seu partit no està en aquests moments en el govern perquè, ha dit, “representem models diferents”.[….]