Un clam de nord a sud

Sempre hem dit que abans que independentistes som demòcrates. I fóra d’esperar que entre els que prefereixen seguir sent governats per Madrid també prevalgui aquest criteri. Tanmateix, pel que fa als portaveus de partits com el PSOE o el PP, no sembla pas que així sigui. Només així s’entén la negativa radical a acceptar un referèndum que permeti als catalans expressar amb claredat quin és el futur polític que desitgen pel país. Perquè ser demòcrata vol dir acceptar el veredicte de la ciutadania, tant si és per dir que Sí com per dir que no.

Dues opcions perquè volem una resposta clara i explícita. I perquè les alternatives decauen pel seu propi pes. De fet, gairebé és innecessari fer pedagogia en aquest sentit quan cada dia, des de les files dels dos grans partits de l’Estat, es llencen torpedes a la línia de flotació de les suposades terceres vies. Pels seus fets els coneixereu, podria dir un bon democristià. Només cal observar els pressupostos generals de l’Estat i la caiguda de la inversió en prop d’un 25%. I que, en canvi, malgrat la crisi, la recaptació a Catalunya no para de créixer en favor de les arques de l’Estat. D’aquesta manera, Madrid incrementa l’extracció de recursos de Catalunya i en retalla encara més les inversions. I pel que fa al cas de l’IVA, la situació és encara més exasperant. El Govern Rajoy ha incrementat l’IVA fins a un 21%, multiplicant per tres el de cultura. Tot i així, al conjunt de l’Estat la recaptació de l’IVA va caure el 2012 i només l’aportació de Catalunya ha compensat el cop gràcies a una aportació addicional de 2.000 milions d’euros. L’IVA és un impost cedit que en un 50% repercuteix a Catalunya segons la Lofca. Doncs bé, saben quina part s’ha quedat a Catalunya d’aquests 2.000 milions? Zero, ni un cèntim. Perquè s’entengui la magnitud del greuge: només amb aquesta quantitat podríem pagar quatre vegades la paga extra dels treballadors públics que un any més no percebran i que sí rebran -paradoxalment- els empleats de l’administració espanyola.

La tercera via que propugnen alguns catalans, ingènuament en el millor dels casos, és una via que ja no té ni estació de sortida, perquè d’estació d’arribada no n’ha tingut mai. És per això que el catalanisme s’ha estavellat històricament un cop i un altre. Senzillament perquè dos no s’entenen si un no vol. I la part de l’Estat ha fet mil i una demostracions de quina és la seva actitud, que no concep cap mena d’entesa que no passi per una relació de subalternitat i submissió. Insistir en fer el mateix camí que tantes vegades t’ha portat a un carreró sense sortida és d’una irresponsabilitat o candidesa, també en el millor dels casos, que no ens podem permetre arribats a aquest punt de la partida. El procés de l’Estatut és massa recent com per demanar un exercici d’amnèsia col·lectiva. Per no avaluar a quina mena de paradigma responen les crides vagues al diàleg posant perversament ambdues parts al mateix nivell. Què més voldríem els catalans que Madrid fos com Londres i poder acordar una consulta! Si no és així és, ras i curt, pel rebuig sense miraments de Madrid, que tots coneixem perfectament per molt que alguns intenten cínicament dissimular-lo. I encara més retorçat és prometre alegrement una reforma federal de la Constitució, una entabanada que menysté el sentit comú. Tots sabem que reformar la Constitució requereix una majoria de dos terços, ergo el concurs de PP i PSOE. En el fons, però, el problema no és jurídic (perquè de vies n’hi ha), sinó de simple voluntat política. I ja no és que el PP no estigui per la feina, és que el PSOE tampoc ho està, com tots hem tastat en pròpia carn.

Anem per feina, doncs, i deixem de perdre el temps en favor d’aquells que tenen com a únic objectiu impedir una consulta a Catalunya, impedir que els catalans decideixin el seu futur. La tercera via és fum, un fum espès i tèrbol, i serà així fins que no veiem el senyor Rajoy (o Rubalcaba) posant una proposta sobre la taula. Si això s’esdevé, ja ens ho faran saber, i si no és així, és perquè no n’hi ha cap. La consulta no respon a un caprici, és el mandat de les eleccions, el mandat de la gran majoria de catalans. I la feina de les forces polítiques és fer tot el que està a les nostres mans perquè la ciutadania pugui votar i decidir. La missió d’un representant popular és facilitar l’expressió de la ciutadania, no dificultar-la a tothora. Parlar clar a la gent i permetre que s’expressi amb claredat responent a una pregunta clara amb un sí o un no. Quan es va prometre la consulta, clarament a partir de la manifestació de l’Onze de Setembre del 2012, tots sabíem de què estàvem parlant i sobre què volien ser consultats els ciutadans. No sobre drets genèrics, ni sobre si calia reformar la Constitució, ni sobre estatuts ja sentenciats, sinó sobre si els catalans volem o no ser un Estat independent més d’Europa. Aquesta és la qüestió. Fem, doncs, el que hem de fer, que vol dir posar el futur en mans dels ciutadans, que decideixin amb claredat i comprometemnos tots ja a fer possible aquesta consulta i a acceptar el veredicte de la ciutadania. Precisament d’això se’n diu democràcia.

El camí que proposem, el de ser un Estat, és obvi que té poderosos detractors i que genera alguna incertesa. Però és un camí que respon a l’anhel de la ciutadania, que ofereix esperança i il·lusió i, sobretot, que és molt millor que les certeses que ens ofereix seguir com ara. El camí de la dependència, el de les apel·lacions vagues al diàleg, ja el coneixem, l’hem fet massa cops. I és precisament perquè el coneixem, perquè l’hem provat fins a la desesperació, que ja no té cap credibilitat. Avui hi ha una proposta clara sobre la taula, la independència, un clam de punta a punta del país, de tram a tram, de nord a sud; que aquesta proposta d’emancipació del país -la independència- sigui posada a votació és el desig de la immensa majoria de la nostra societat, que -pesi a qui pesi- en la seva immensa majoria creu en la democràcia i vol exercir-la.

Oriol Junqueras
Presidente de ERC

Duran avisa Rajoy: “Si no actua hi haurà declaració unilateral d’independència”

El portaveu de CiU a Madrid i líder d’Unió, Josep Antoni Duran i Lleida, ha advertit aquest CONGRESO-PLENO EXTRAORDINARIOdimecres el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, que cal donar una “resposta política” a Catalunya perquè sinó “es trobarà amb una declaració unilateral d’independència (DUI) que alguns aprovaran al Parlament de Catalunya”. Duran ha fet aquest avís, que segons ha assegurat “no és una amenaça”, a la sessió de control del Congrés dels Diputats. [….]

L’Eurocambra exigeix “respecte” per l’autonomia fiscal i econòmica de les regions

El Parlament Europeu ha aprovat un informe que exigeix “respecte” pel poder Els eurodiputats voten en la sessió d'aquest dimarts al Parlament Europeu a Estrasburgeconòmic i fiscal de les autoritats regionals com la Generalitat de Catalunya. El text, de la italiana popular Erminia Mazzoni, insta els estats membres a “respectar la subsidiarietat i els drets pressupostaris de les autoritats locals i regionals, el seu paper en la presa de decisions i el control” de les seves finances. L’informe defensa que ens com el govern de Catalunya han de tenir garantida “l’autonomia” per “determinar les prioritats i les despeses”. Mazzoni, amb el suport de la Cambra, ha demanat a la Comissió Europea que pari més atenció a l’estat de les finances regionals. [….]

Bé, fan falta iniciatives com aquesta per a que el europeus vegem que la CE està al servei dels seus ciutadans i no dels estats mastodòntics i passats de moda. Considero que és una iniciativa important no obstant això no la veig recollida a la resta de diaris.

Mor el general vietnamita Vo Nguyen Giap als 102 anys

El general vietnamita que va ser artífex de la victòria militar del seu país sobre les VIETNAM-MILITARY-HISTORY-GIAP-FILEStropes franceses i nord-americanes, Vo Nguyen Giap, ha mort aquest divendres als 102 anys d’edat a l’hospital militar de Hanoi, informen els mitjans locals.

Giap va néixer el 1912 a la regió central de la llavors Indoxina francesa i va entrar en contacte amb els sectors polítics més radicals mentre cursava estudis al Liceu Nacional de Hue. Va ingressar en el Partit Comunista d’Indoxina el 1933, quan estudiava dret a Hano [….]

Llegint aquesta petita biografia es veu que s’està davant d’un home tossut, lluitador i que ha tingut les idees clares des de la seva joventut. A demés la vida li ha regalat una llarga existència. Qui serà el nostre Vo Nguyen Giap català?

Homs crida a convertir les europees en “l’assaig general” de la consulta

El vicesecretari general d’Estratègia de CDC i conseller de la Presidència, Francesc Homs, al Palau de la Generalitat, contestant a l'ACN. (Horitzontal)Francesc Homs, ha cridat a convertir les eleccions europees en l’“assaig general” de la consulta i en la “següent gran cadena humana”. En una entrevista a l’ACN, ha instat a aprofitar la cita europea per fer un simulacre de la consulta. De fet, ha assegurat que el govern espanyol està “aterrit” perquè no podrà evitar que els catalans “es comptin” en aquestes eleccions. “Ja no podran parlar de majoria silenciosa, haurem votat. Estan atabaladíssims perquè saben que aquí no hi poden actuar. I dissimularan, diran que això no val, però seran els primers que vindran a fer campanya i a fer el discurs de la por”, ha augurat. [….]

 

Totalment d’acord amb el sr.  Homs. Els partits catalans han de demostrar que estan per sobre dels protagonismes. Si són capaços  de fer una candidatura unitària (ciu,erc,iniciativa, cups…), sabrem que el nostre projecte arribarà a bon port. Aquesta candidatura té que està oberta a altres formacions polítiques tan espanyoles com europees, que el seu objectiu sigui el dret a decidir del pobles. El seu projecte: iniciar i promoure una directiva europea que possibiliti i reguli les consultes a ran de la unió Europa.

Bruselas abandona la ambig

En un año la UE ha pasado del ‘no comment’ a dejar claras las consecuencias de una separación | Los responsables comunitarios unifican el discurso contrario a una separación interna | Los eurodiputados catalanes mantienen al tanto del proceso a las instituciones europeas | La Comisión asume la tesis española de que un territorio segregado quedará fuera de la UE [….]

El que sorprèn en aquest assumpte és la manca d’argumentació de les parts. Avui llegia al sr. Virman Cusenza que deia al diari AVUI: “crec que separar Catalunya d’Espanya faria mal tant a l’una com a l’altra”. Amb això es quedava tant ample sense cap argumentació. Igual fan el polítics de Brusseles: “La Comisión asume de que un territorio segregado quedará fuera de la UE”. Amb aquesta resposta es queden tan amples (sembla lo de la constitució espanyola). Tots sabem que és un tema polític i quan Alemanya va integra l’Alemanya de l’est no hi va haver cap problema ni cap duple. Hi han un principis que han de prevaler per sobre de tot: La nacionalitat no pot ser imposada, ha de ser desitjada i consentida. No s’han d’agafar recursos de forma sistemàtica i massiva d’un territori productiu per a entrega’ls a territoris poc productius. Ja que la eficiència del conjunt baixa. És casi segur que una escissió de Catalunya d’Espanya en poc temps seria beneficiós per a les dues parts.

La Via Catalana, Official World Record

És la més llarga dins d’un territori de la Unió Europea

L’organització d’Official World Record ha certificat que la Via Catalana és la cadena humana més llarga i multitudinària que s’ha fet mai dins un estat membre de la Unióvia catalana1 Europea. Cal recordar que la Via Bàltica, de sis-cents quilòmetres i, per tant, més llarga que no la catalana, es va fer quan Estònia, Letònia i Lituània no eren territoris de la Unió Europea. En un apuntament a la pàgina oficial, Official World Records assegura que treballadors i voluntaris de l’organització van certificar el rècord de la cadena humana, de més de quatre-cents quilòmetres i que va aplegar més d’un milió i mig de participants, mig milió de les quals a Barcelona, per reclamar la independència de Catalunya. [….]

El LAPAO arriba al Constitucional

Els partits de l’oposició a les Corts d’Aragó –PSOE, CHA i IU– presentaran aquest dimarts davant el Tribunal Constitucional el recurs d’inconstitucionalitat contra la llei de llengües de l’Aragó que va canviar la denominació de la llengua que es parla a la Franja de ‘català’ a ‘LAPAO’. El recurs compta amb el suport de 63 diputats del Congrés, entre els quals hi ha representants d’ERC i CiU. [….]

El Parlament commemora els 30 anys de l’aprovaci

El Parlament de Catalunya ha acollit aquest dilluns l’acte institucional de commemoració Gispert, han presidit l’acte, en què també han intervingut una desena de ciutadans, ‘testimonis’ de l’impacte que ha tingut l’aplicació de la llei i que han explicat la seva pròpia experiència. Des de l’aprovació d’aquesta norma, l’evolució de la comprensió del català entre la població catalana adulta ha passat del 53,1% l’any 1983 al 83,2% el 2012. La normalització de l’ús de la llengua en l’àmbit oficial, en l’àmbit educatiu i en els mitjans de comunicació públics ha estat determinant en aquesta notable evolució. [….]

El Pa

El País Valencià serà present en la cadena humana convocada per a l’Onze de Setembre. Barcelona: ANC. PresAcció Cultural del País Valencià (ACPV) és l’encarregada de coordinar la participació en la iniciativa de diverses organitzacions cíviques i polítiques. La cita serà al límit dels termes de Vinaròs i Alcanar, que és alhora el límit administratiu entre ambdós territoris.

La proposta es va formalitzar l’endemà de la manifestació commemorativa del 25 d’abril, que es va celebrar a València el passat 27 d’abril. Omnium Cultural va convidar ACPV a participar tant en el concert del 29 de juny al Camp Nou, a través de la venda d’entrades, com en l’organització d’una mena de “ramal valencià” de la cadena humana.[….]