Impressores 3D gegants per construir cases exprés

Una companyia xinesa ha aixecat 10 cases en 24 hores amb impressores 3D de grans dimensions que permeten fabricar edificis amb menys materials i més barates.


Per fer-ho possible, l’empresa xinesa Winsun ha desenvolupat impressores amb unes mides de sis metres d’altura, deu d’ample i 40 de llarg. El material que fa servir és una combinació de ciment, residus industrials, com el vidre, i un component d’enduriment. La impressora 3D diposita el material per capes per crear les parts de l’habitatge, i finalment les peces es transporten, s’uneixen i s’instal·len per formar les construccions.

Amb la producció 3D el cost de producció d’una casa és de quatre mil euros i suposa una notable reducció del preu respecte de les que es construeixen amb les tècniques tradicionals del sector de la construcció. La Xina vol obrir-se a altres mercats per estendre aquesta tècnica.

Als Estats Units també han fabricat impressores 3D de grans dimensions amb les quals poden construir una casa de dues plantes en 24 hores. La tecnologia s’ha desenvolupat gràcies al projecte Contour Crafting de la Universitat del Sud de Califòrnia. Combina la tècnica de producció 3D amb elements de robòtica. Les màquines s’acoblen a les parets i poden construir els edificis en vertical. D’aquesta manera, les peces es fabriquen a la mateixa zona de construcció.

El sistema ha estat creat pel professor Behrokh Khoshnevis, que assegura que la construcció 3D permet fabricar edificis amb més capacitat per suportar moviments sísmics.

Les màquines, però, encara deixen feina per a la mà d’obra humana, com la instal·lació de cables, finestrals i portes. […]

Recuperem la jota

Vaig conèixer la Mireia Grangé (Benissanet, 1979) l’any 2004, quan m’interessava pel gran narrador benissanetà Artur Bladé i Desumvila. Ella i dos riberencs més, la Núria Grau i l’Albert Pujol (posteriorment també el Jordi Montagut), de manera entusiàstica Mireia-Blade-que-Ribera-jota_ARAIMA20150830_0030_14capitanejaven l’Associació Cultural Artur Bladé, que havien creat i que va contribuir amb escreix a situar l’escriptor ebrenc en el lloc preeminent que li correspon. Vaig descobrir la Ribera d’Ebre, una gent i una manera d’entendre la vida que, amb el temps, han canviat la meva. [enllaç]

Junts pel Sí neix per fer irreversible el procés d’independència

llista-que-del-ha-Romeva_ARAIMA20150721_0040_52La llista unitària de CDC, ERC i les entitats sobiranistes que va començar a ser realitat fa una setmana va resolent incògnites. La primera, el nom que posaran a les paperetes del 27-S, que serà Junts pel Sí. La segona, el que ha dut partits polítics diferents a fer pinya, que és l’“excepcionalitat” d’un moment que és “extraordinari”. La tercera, el seu objectiu immediat, que passa per proclamar la independència sigui quina sigui l’actitud de l’Estat si els catalans ho demanen votant. I la quarta, l’objectiu de tot plegat, que és un país “socialment avançat i integrador de tothom, sense exclusions”. Així ho va explicar en la presentació del pacte el seu cap de llista, l’exeurodiputat d’ICV Raül Romeva, que en un discurs intens es va esplaiar en el mòbil polític de la candidatura i en les propostes per obtenir una àmplia majoria per proclamar la independència.

En un acte que es volia solemne, es va triar la terrassa del Museu d’Història de Catalunya i al candidat el van acompanyar, en un paper clarament secundari, els que el seguiran a la llista, que van intervenir en l’ordre invers en què hi apareixen. Segons Romeva, és una candidatura “més de voluntats que de persones” i que neix de l’excepció i la voluntat de deixar de fer coses que són “estranyes” per poder-ne fer de “normals”, com els estats independents. Tot plegat en un procés sempre obert a noves incorporacions, en referència a la CUP, a Unió o a Catalunya Sí que es Pot, on hi ha els seus excomanys ecosocialistes.

Les urnes, sempre que calgui

La presentació, austera, amb desenes de càrrecs polítics i de les entitats presents i que va acabar amb el cant d’ Els segadors després que els oradors fossin interromputs pels crits d’independència, la va obrir Oriol Junqueras, el número cinc. El líder d’ERC va posar l’accent en el fet que és una llista cívica per fer “un país nou” que doni resposta “a qui més ho necessita”. Tot seguit, Artur Mas va optar per fixar-se en la unitat i la radicalitat democràtica del procés. “Posarem sempre que calgui les urnes perquè decideixi la gent”, va dir.

Muriel Casals va incidir en el nul recorregut que el catalanisme té a Espanya i Forcadell en la força mobilitzadora que ha tingut i ha de seguir tenint un procés que sempre ha actuat en clau “propositiva”.

Abans de desplegar una ambiciosa agenda social, que va des d’una renda garantida de ciutadania fins a l’aposta per un salari mínim europeu o un sistema públic de salut “enfortit”, Romeva va recordar les traves que l’Estat va posar el 9-N per votar. Una actitud de judicialització del procés que ara no els ha de funcionar. El cap de llista va solemnitzar -en la línia del que afirmava l’esborrany del full de ruta del març- que si Madrid bloqueja l’autogovern amb mesures extraordinàries com suspendre l’autonomia es procedirà “igualment a la proclamació d’independència” i el procés, que ha de durar un màxim de divuit mesos, en cap cas s’aturarà. Tot plegat perquè els integrants de la llista han decidit “anar a totes” i ja “no hi ha marge” per rebobinar.

Romeva també va marcar els objectius de la candidatura i va augurar brevetat al govern que hauria de presidir Mas: “Tindrà un mandat temporal i específic, i esperem que curt. Tornarem a votar en eleccions ja constituents i que guanyi el millor”, va concloure.

Guardiola, a punt per tancar

Abans, però, caldrà completar els noms de la llista. Es busquen més independents, però la resta de llocs rellevants els ompliran polítics. Hi haurà incorporacions sonades de personalitats populars, com ara el cantautor Lluís Llach i l’entrenador del Bayern de Munic i ex del Barça, Josep Guardiola. Ahir mateix es va saber que serà a la llista i que possiblement la tancarà per Barcelona. L’exfutbolista, que s’ha posicionat diverses vegades a favor de l’estat propi i ha col·laborat amb l’ANC, està pendent d’una conversa amb Mas per confirmar-ho, segons va explicar el seu entorn a l’ARA.

La llista inquieta el govern espanyol, que des del 9-N donava per fet que el procés s’havia esllanguit. Ara torna a figurar a l’agenda espanyola i es convertirà en tema de campanya per a les generals de la tardor. Felip VI declarava ahir en la primera intervenció després de la tensa entrevista amb Mas de divendres: “Espanya és una gran empresa que ens uneix a tots”. Paral·lelament, dos ministres feien evident la seva preocupació.

Sobre Guardiola i la llista es va posicionar el ministre d’Exteriors, José Manuel García-Margallo. En la línia encetada per la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría de desqualificar-ne el caràcter cívic, va ironitzar: “Era un bon entrenador, però les seves habilitats polítiques no em consten”.

Un dels arguments del govern central passa per presentar una victòria sobiranista el 27-S com un brindis al sol que quedarà en no res. “Hi ha procediments suficients per frenar una eventual declaració d’independència”, va dir el ministre de Justícia, Rafael Catalá. El ministre va descartar, això sí, que el govern central es plantegi utilitzar la nova llei de seguretat nacional, que preveu mesures com prendre el control de la situació per la força, per resoldre el plet català. Hauran de ser imaginatius perquè, com diu Romeva, “ara va de debò”.

Continua llegint

El professorat reivindica la revisió de la normativa del català

Alumnes de primària en un examen de català / CRISTINA CALDERER

Les combinacions binàries de pronoms febles o la caiguda de preposicions són dos dels habituals cavalls de batalla dels docents de llengua i literatura catalana. Són normes que no s’han tocat des que Pompeu Fabra les va establir, tot i que, després d’anys d’ensenyar-les, no han arrelat gens en l’ús espontani dels parlants. També costa dels-llengua-que-no-del_ARAIMA20150419_0085_45d’assimilar l’ús del guionet o la dièresi, per la seva complexitat una mica arbitrària.

Docents de primària i secundària defensen a l’ARA que la normativa cal actualitzar-la sempre, respectant la riquesa de la llengua. El sentiment general és que hauria de reflectir millor el català que s’utilitza als mitjans de comunicació i, en general, el català del carrer. Continua llegint

Santiago Vidal: “Creia que pensar, debatre i escriure estava autoritzat”

El magistrat de l’Audiència de Barcelona Santiago Vidal ja prepara la seva defensa contra el plec de càrrecs en contra seu que el promotor de l’acció disciplinària del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), Jesús Fonseca-Herrero, ha redactat per concloure l’expedient que li va obrir per haver participat en la redacció de l’esborrany de constitució Barcelona. Política.catalana que preveu presentar el 31 de gener. “Creia que pensar, debatre i escriure estava autoritzat”, va ironitzar el magistrat en el programa 23/24 del canal 3/24. Tot i que el CGPJ va descartar adoptar cap mesura cautelar quan se li va obrir l’expedient, la decisió de l’òrgan seria d’una duresa extrema en el cas que prosperés la petició de l’instructor. Jesús Fonseca-Herrero demana que se suspengui Vidal de sou i feina durant tres anys, que se’l traslladi fora de Catalunya o que se l’expulsi de la carrera judicial [….]

John Gray: “La humanitat és una ficció, no té cap poder d’acció col·lectiva”

DIUEN DEL FILÒSOF JOHN GRAY QUE ÉS EL MÉS SEMBLANT QUE TÉ ANGLATERRA A UN INTEL·LECTUAL FRANCÈS. Provocador i polèmic, és un liberal pessimista capaç de ser molt agre i satíric per desmuntar els seus rivals, els pensadors que dibuixen un món que progressa. Em rep a Londres, al despatx dels seus agents literaris, i durant una hora i mitja no s’atura gairebé ni per agafar aire. Ja marxant m’acabarà preguntant per la independència catalana, i em suggereix que no esperem res d’Europa. Ni en general ni en aquest tema.

Estem en un moment de grans canvis. ¿Millora, el món? Continua llegint

Mas proposa una llista cívica per assolir en 18 mesos la independència

Un acord transversal del sobiranisme per confegir una candidatura tan unitària com sigui possible, amb figures de prestigi de la societat civil, que assoleixi la majoria absoluta al Parlament en unes eleccions plebiscitàries i, en un termini d’un any i mig, completi el procés cap a la independència. Aquest és, resumit, el pla que va desplegar ahir Artur Mas artur mas al palau de congresos del forumdavant les prop de 3.000 persones que ahir van omplir l’Auditori del Fòrum de Barcelona per escoltar la seva conferència Després del 9-N: temps de decidir, temps de sumar.

Un pla per al qual va demanar “generositat” als partits que defensen l’horitzó de la independència. El silenci d’ERC en acabar l’acte era prou revelador de la complicada negociació que s’albira [….]

Nou 9N. Ens falten 260.000 vots per garantir un “sí” en un referndum de l’estat

A la taula es pot veure els resultats de la consulta de participació ciutadana celebrada el passat 9 de novembre. El resum més significatiu dels resultats és:
Van anar a votar: 2,30 M de persones més grans de 16 anys. 1,86 M van votar si-si. 0,23M van votar si-no. 0,10 M van votar no.nou 9N

Si això li expliquem a algú que no conegui el país ens preguntarà, per poder fer una valoració:
Quants habitants té Catalunya?. Resposta: aproximadament 7.5 milions de persones.
Quanta gent tenia dret a participar? Resposta: No ho sabem perquè no es va poder fer un cens fiable. però podem fer aquestes estimacions:

  • Cens a les eleccions europees de 2013-> 5.31 M (participació 47,63 %)
  • Cens a les eleccions catalanes de 2012-> 5.41 M (participació 67,76 %)
  • Cens al parlament espanyol del 2011-> 5.25 M (participació 66,82%)
  • Cens a les eleccions catalanes de 2010-> 5.363 M (participació 58,78 %)
  • Cens a les eleccions catalanes de 2006-> 5.212 M (participació 56,77 %)
  • Cens Estatut  2006-> 5.212 M (participació 48% %)

En resum que per  al nostre hipotètic interlocutor no tenim més remei que estimar la resposta i dir-li que el número de votants potencials és de uns 5,4 milions de persones. tot i com que poden votar els més grans de 16 anys podria arribar a 5.5 milions de votants.

Així doncs la participació en la consulta ciutadana ha estat del 41,8%

Quant vots “sí-sí” són necessaris per garantir un sí en un referèndum convocat per l’estat?

supòsits:

  • participació extraordinària 80%
  • Cens 5.3 M

Resposta: vots: 4.24 -> si 2,12 Milions + 1 -> ens falten 260.000 vots

Opinió personal: Si hagessin anat a votar 4.240.000 catalans en lloc de 2,3 M, és segur que el percentatge del sí baixaria del 80%, però no tinc cap dubte que superaria el 50%

L’altre 9-N, avantsala de les plebiscitàries

que-consulta-del-Mas-no_ARAIMA20141015_0055_18“Anem endavant i això vol dir que el Govern manté l’objectiu d’organitzar la consulta del 9-N. Hi haurà locals, urnes i paperetes”. Així de convençut es va mostrar ahir Artur Mas, amb tota la solemnitat que dóna la Galeria Gòtica del Palau de la Generalitat, per explicar com serà el nou procés participatiu. Un 9-N que vol que tingui una aparença gairebé idèntica a la consulta promesa, que el Tribunal Constitucional ha deixat en un suspens que ni ell ni els partidaris del dret a decidir han sabut esquivar en diverses cimeres. Serà una consulta “diferent de la prevista” i que, per damunt de tot, serà “l’anticipada a la definitiva” en forma d’eleccions plebiscitàries. […]

FELICITATS PRESIDENT!
Trobo l’estratègia del president Mas genial. Quan a la portada del diari AVUI vaig llegir, la setmana passada,  la possibilitat de poder votar sense llistes i que les inscripcions es fessin just quan es vota, em va semblar magnífica. Vaig saber que votaríem. El president Mas s’ha fet seva aquesta possibilitat, l’ha estudiada i l’ha millorada. Felicitats president. Estic convençut que el 9N, el qui vulgui,  podrà anar a votar. Els contraris a que els catalans votin, seguiran posant tots els pals que es puguin a les rodes, seguiran menyspreant la iniciativa, i tot el que es vulgui. Hem d’admetre que la sortida es excel·lent.
Crec que la astúcia del president el fa mereixedor de encapçalar la llista de les eleccions plebiscitàries que s’entreveuen molt pròximes.