1. Els verbs purs són els verbs de la 3a que no tenen increment eix –>  Veritable
2. El verb dormir és el model dels verbs purs –>  Veritable
3. Els verb purs a la 3a conjugació són minoria –>  Veritable
4. Hi ha verbs que poden ser incoatius i purs –>  Veritable (acudir, resumir,presumir, mentir)
5. La 1a persona del present d’indicatiu del verb resumir pot ser resumo i resumeixo el mateix que bullo i bulleixo –>  Fals (bullir és pur-> bullexo )
6. consento, pressento i em ressento son formes correctes. -> Veritable (són derivats del verb sentir que és pur. consenteixo,pressenteixo, ressenteixo)
7. assenteixo i dissenteixo són formes correctes –> Veritable (no són derivats de sentir i no són purs)
8. Els verbs derivats de collir són incoatius -> Fals (al ser collir pur, els seus derivats també ho són)
9. muny del verb munyir és una forma correcta –> Veritable (imperatiu de munyir)
10. Escriu el present d’indicatiu dels verbs fugir i obrir
    fugir: fujo,fuges, fuig,fugim, fugiu, fugen
    obrir: obro, obres, obre, obrim, obriu, obren
11. Fes una llista de verbs purs que coneguis. Recorda sortiran una trentena (tenint en comte els derivats)
    sentir, consentir, ressentir, pressenti, dormi, sortir, collir, tossi, escopir, cosir, escollir, recollir, fugir, munyir, obrir, morir, bullir, omplir, brunzir, fugir, omplir, reomplir, ajupir-se, cruixir, acudir, resumir, presumir,mentir

Per visualitzar la solució hi ha que passar el ratolí per sobre.

1. A la 2a conjugació els dos verbs model són: témer, perdre
2. La 1a persona del present d’indicatiu del verb cabre és: cabo
3. La 3a persona del plural del futur del verb interrompre és: ells interrompran
4. La 2a persona del plural del present d’indicatiu del verb percebre és: vosaltres percebeu
5. El verb convèncer és un verb: regular de la 2a conjugació i segueix per tan el verb témer
6. El grup més nombrós de verbs irregulars de la 2a conjugació son els verbs: velars o gutural (bec, caic, dic, aprenc…)
7. Els verbs que coneixem com a verbs del part són: jeure, treure, néixer
8. La 1a persona del plural del present de subjuntiu del verb ajeure’s és: nosaltres ens ajaguem (observa com canvia la e de la rel per una a, als temps verbals àtons dels verbs de la vida)
9. A totes les persones del present de subjuntiu dels verbs velars i semi-velars hi ha una: g
10. Solament hi ha dos verbs que tenen una -a en lloc d’una -i al present de subjuntiu: caber->càpiga, saber->sàpiga
11. El participis de la 2a conjugació poden acabar: ut, às, ès, òs,ùs..
12. El participi de romandre és: romàs
13. El participi de pertànyer és: pertangut/pertanyut
14. El participi de d’estrènyer és: estret
15. La diferència entre els participis dels verbs que acaben en -clos i en -fondre és: òs. ós
16. Pots dir algunes formes que portin accent diacrític? ; sóc, és, són, sé, fóra, véns,vénen
17. Pots anomenar algun verb de la 2ª que porti dièresi al infinitiu: No n’hi ha cap
18. Quants verbs coneixes que facin l’imperatiu com els dels grup B (g a totes les persones de l’imperatiu):  8 estigues quiet, tingues paciència, sigues bo, digues gràcies, sàpigues que la mare t’estima, pugues, vulgues
19. No hi ha infinitius en -guer (sapiguer) ni gerundis en -guent (sapiguent)
20. Escriu del present la 1a persona del singular de 4 verbs que derivin del verb treure: jo atrec, distrec, contrec, retrec
21. Escriu una ordre negativa i una altra afirmativa del verb escriure: Escriu una carta; no escriguis això.
22. verbs velars: poder, voler, beure, venir, tenir,dir, du

Exercicis:
Verbs de la segona conjugació. Verbs irregulars. Activitat 24,25,26,27,28,29,30

1 Conjugacions
En català hi ha tres conjugacions segons la terminació (és a dir, el morfema) de l’infinitiu:
1a –> ar; 2a –>re o er; 3a –> ir.
1.1. Verbs regulars: tots els seus morfemes són iguals que els dels verbs que es prenen com a models
i que habitualment són cantar, perdre, témer, servir i dormir.
1.2. Verbs irregulars: els seus morfemes no segueixen totalment la conjugació dels verbs models.

2 Aspecte
Expressa com es desenvolupa l’acció, en quin moment d’aquest procés l’observem.
2.1. Perfectiu: l’acció que expressa el verb ha començat i ha acabat. Els temps amb aspecte perfectiu són:
• D’indicatiu: els passats: perfet,  perfet simple i perifràstic, anterior, plusquamperfet i el futur compost.
• El condicional compost
• De subjuntiu: els pretèrits perfet i plusquamperfet

 2.2 Imperfectiu: l’acció que expressa el verb ha començat però no ha acabat. Els temps amb aspecte imperfectiu són:
• D’indicatiu: el present, el pretèrit imperfet i el futur simple.
• El condicional simple
• De subjuntiu: el present i el pretèrit imperfet.

1a conjugació
La majoria dels verbs catalans pertanyen a aquesta conjugació i tots són regulars, excepte anar i estar  El verb model és cantar

Verbs 3a conjugació

Model servir (incoatiu) són la majoria: afegeixen -eix en algunes formes: pateixo, pateixes..
Model dormir (pur): no afegeixen l’increment -eix: dormo, dorms..
Són verbs purs: Ajupir, brunzir, bullir, collir, consentir, cosir, cruixir, dormir, escopir, fugir, grunyir, morir, munyir, obrir, omplir, pressentir, pudir (que fa pudor), ressentir, retrunyir, sentir, sortir, tossir (i derivats i compostos).

Verbs que poden ser incoatius i purs: Acudir,resumir,presumir, mentir

Acabats en vocal + ir: agrair,beneir, conduir, deduir, obeir, reduir, seduir, traduir

1. Els conceptes de essa sorda i essa sonora estan relacionats amb la vibració de les cordes vocals. –> veritable
2. Una essa sonora no es pot escriure mai en una c –> veritable (la essa sonora s’escriu amb la s o la z)
3. Una essa sorda no es pot escriure mai amb z —> veritable (la essa sorda s’escriu amb la s,ss,c, o la ç)
4. Tant la essa sorda com la sonora es poden escriure amb s –> veritable (casa, cursor)
5. Si la essa és sorda i l’escrivim després de consonant habitualment escrivim una s –> veritable (cursor, enfonsar, ..)
6. Si la essa és sonora i l’escrivim després de consonant podrem escriure una s. –> veritable (són els prefixos trans fons dins) (transacció, transitable, transalpí, enfonsar, endinsar)
7. Tots els prefixos doblen la essa si la paraula del darrere comença en essa. –> fals (entresòl, homosexual..)
8. A principi de paraula si la essa és sorda posarem s o c. Tenint en compte si la paraula en castellà porta s o c –> veritable (cert, cianur, salsa, sèrum..) atenció hi ha excepcions!!
9. Les paraules que derivien d’una altra es poden escriure acabades en anca o ança. –> Fals (enginy, enginyós).
10. Solament una trentena de paraules acaben en ç –> veritable (dolç, arboç, arç, atroç, audaç austruç…)
11. Si una paraula en singular acaba en s pot fer el plural en s o ss.—> veritable (pis->pisos; anís-> anissos).
12. Si una paraula acaba en ç pot fer el plural amb c o ç. –> veritable (braç->braços; dona feliç-> dones felices).

1. L’article EL s’apostrofa davant de paraules que comencin en vocal o hac que no sigui aspirada. —> veritat (l’hospital)
2. L’article masculí EL, s’apostrofa davant de paraules que comencen en una essa líquida, exemple striptease. –> veritat (l’striptease, l’stop..)
3. L’article EL s’apostrofa davant de sigles llegides lletra per lletra que comencen per vocal o consonant. –> veritat (l’FBI, l’ISO, l’OTAN, l’URL,  l’IEC, l’URSS, d’FC però la UOC, la UE)
4. L’article LA s’apostrofa davant de qualsevol vocal tònica, –> veritat (l’illa, l’Anna, l’Índia, l’única, l’Illa però: la unilateralitat, la innecessària, la Isabel).
5. L’Article LA no s’apostrofa si la paraula comença en vocal àtona –> Fals (l’Ester, l’Alícia) només és cert per a les que comencen en i o u (la Isabel, la unió..)
6. L’article LA  s’apostrofa davant del nom de les lletres que comencen en vocal –> Fals ( la efa, la a, la essa, …)
7. Un número escrit en xifres es pot apostrofar –> veritat (l’’11, l’1 d’agost, l’XI col·loqui, l’11a. partida).
8. Els articles EL, LA no s’apostrofen davant de paraules que comencen en una i/u consonàntica. –> veritat (el iogurt, la iaia..).
9. Els articles EL, LA no s’apostrofen davant de paraules que comencen en una hac aspirada. –> veritat (el Hamlet de…, de Haydn, el hawaià. ).
10. La preposició DE s’apostrofa sempre que comença en vocal –> fals (no s’apostrofa davant de noms de lletra: darrere de i, davant de i i u consonants: de iens, de iod.)
11. Els articles EL, LA i la preposició DE no s’apostrofen davant de paraules que comen amb el prefix a amb valor negatiu. veritat –> (de asimètric, la asimetria, el asimètric)
12. La contracció de A+EL és al i es desfà quan la paraula següent comença en vocal/h –> anem a l’hort
13. La contracció DE+EL és del –> es del pare, és dels  pares
14. La contracció PER+EL és pel –> anem pel  camí, amem pels camins.
15. La contracció de PER A+EL és per al –> per al pare, per als pare,
16. La contracció de a+els és als –> als afores (afores es masculí)
17. Les preposicions A, DE, i PER no es contrauen amb els articles EL i ELS que formen part de títols, noms d’entitats o van en cursiva o entre comentes. –> veritat
    (vinc de “els quatre cantons”,

són elements lingüístics que determinen noms amb poca precisió, o no s’indica la quantitat exacta. Poden ser adjectius o pronoms.

1 Hem de distingir els següents indefinits. S’assemblen molt, però uns fan d’adjectius i els altres de pronom.

2 Els següents indefinits no sempre s’utilitzen perquè en el seu lloc fem servir una forma incorrecta, traduïda literalment del castellà.

3 Convé saber l’antònim dels següents indefinits per fer-los servir correctament.

4 Observacions que cal tenir en compte:

•  Altre, altra (té una forma per al masculí i un altra per al femení)
• tot i no pas tota davant d’un topònim (nom de lloc). exemple: tot Catalunya, tot França
• El plural de qualsevol és qualssevol
• Hom és un pronom indefinit que equival a dir: la gent, tothom, o el pronom de la tercera persona es. Exemple: hom diu que això té solució.

Exemples:

-Teniu algun dubte?
-En principi no n’hi ha cap.
-així tot esta clar?
-Jo no he entès res.
-Algú li pot tornar a explicar
– Ningú en té ganes.