Encara que en els adjectius la formació del femení segueix les mateixes normes que en la dels substantius, cal tenir present que hi ha molts adjectius d’una sola terminació, és a dir, que tenen la mateixa forma per al masculí i per al femení.

1. Els adjectius que tenen el masculí i el femení igual són adjectius.. Invariables
   examples:
   • Els acabats en -aire: rondinaire, boletaire
   • Els acabats en -ble: amable, feble, desplegable, impossible,…
   • Els acabats en -nt: Intel·ligent, diferent, insolent,elegant, …
   • La majoria dels acabats en -al, -el, -il: formal, rebel, fàcil
   • -ista: idealista
   • -ant: elegant
   • ent: inteligent
   • -ar, -or : popular, anterior
   • _sida: suïcida
   • -arca: monarca
   • -a àtona: belga,idiota
   • alguns acabats en -e àtona: alegre, jove, lliure, salvatge…
   • -ç: feliç, capaç
   És útil la regla mnemotècnica: aire-ble-mo-ne.xxxxx
2. Les terminacions -al, -el, -il, -ant, -ent, -ar, or, -ble són pròpies d’adjectius invariables 
   Exemple: igual, fidel, fàcil, popular, anterior, amable
3. Els adjectius que tenen el masculí diferent del femení són adjectius variables
   Exemple: pobre- pobra, divertit- divertida
4. Hi ha adjectius que tenen una forma per al singular i una per al plural. són els que acaben en les terminacions invariables:
5. Quan un adjectiu acaba en vocal neutra (correcte-correcta?, ample-ampla) pots traduir-lo al castellà. si en castellà té masculí i femení en català també.
   

   Català negre/negra esquerre/esquerra terrible

   Castellà negro/negra izquierdo/izquierda terrible

6. Hi ha dos excepcions: pobre/pobra—>pobre (en castellà) rude–>rudo/ruda
7. Tenen femení aquests adjectius
   trist…trista
   cortès… cortesa
   comú… comuna
   valent… valenta
   covard… covarda
8. feu la forma femenina de tots el colors que conegueu
9. El adjectius que fan el plural en -os en: xt, ig, x, s, c, ç (com els substantius)
   capaç–> capaços, roig->rojos, boig->bojos, feliç->feliços, mixt->mixtos, fosc-<foscos
10. Escriu el femení i el plural de:
    boig : boja, bojos
    mixt: mixta, mixtos, mixtes
    fosc: fosca, foscos, fosques

Quan un mot conté una a/e en posició àtona el so es el mateix [ae]. El mateix passa amb la o/u en posició àtona el so es el mateix [u]. Amb aquest diccionari pots practicar.

Dictat de les paraules:

solució:

Enllaç

1. En els substantius i adjectius podem resoldre el problema de la o/u enmig de paraula buscant…el primitiu.
   Serie del jove: joventut, jovenívol, jovent, jovenalla. juvenil  és un pseudoderivat (fals derivat) conserva la u del llatí.
   Serie del MOC: Aquell mocós tenia un problema mucós segregava molta mucositat per la mucosa nasal,
   la o àtona es pronúncia u.
   vosaltres sortiu; elles cosiran; tu tusses; nosaltres tossíem; jo surto; tu culls; escopint
2. En els verbs hi ha una regla principal que diu que hem de mirar…. 3ª persona del singular del present d’indicatiu.
3. Hi ha cinc verbs que no admeten la regla principal (Generalment la o en posició àtona es pronuncia u), són: sortir, collir, tossir, escopir, cosir. (regla memotècnica : dona al·lèrgica: Sortir a collir flors, tossir, escopir, i tornar a casa a cosir).
4. Els verbs PODER i VOLER tenen dos temps verbals en què totes les persones s’escriuen amb u. Son: l’imperatiu i present de subjuntiu->

   SUBJUNTIU

   Present

   pugui, puguis, pugui, puguem, pugueu, puguin.

   IMPERATIU

   pugues, pugui, puguem, pugueu, puguin.

5. Pseudoderivats. Són cultismes que provenen del llati. El normal que dins d’una família de paraules trobem la mateixa escriptura amb o o amb u: olla->olleta,  full->fullejar, sol->soledat. Però en alguns casos hi ha diferències dintre de la mateixa família. són el pseudoderivats (falsos derivats) boca->bucal; cloure->exclusió; corb->curvatura etc..
6. El pseudoderivats s’escriuen amb u ?
7. Poseu o/u en aquest noms: muntanya, torró, embotit, botifarra
8. Els noms anteriors són discrepàncies (del castellà)

enllaç

Si trobes a faltar algun barbarisme el pot afegir tu mateix.

Aquest diccionaris es de JOAN MIRAVITLLES I SERRADELL

Si trobes a faltar algun barbarisme el pot afegir tu mateix.

1. Generalment la o en posició àtona es pronuncia…. u –> ganxo, amo, auto, moro, bitxo, borratxo, casino…
2. Excepció. La o del primer componen de la majoria dels compostos es pronuncia …o –> contrallum, sobretaula, portafolis,..
3. La majoria dels mots acabats en o àtona són masculins (veure els exemples punt 1).
4. Els mots que acaben en x, tx fan el plural en …os : despatx->despatxos; annex->annexos.
5. Quan un mot acaba en diftong decreixent amb la u acaba en …  au, eu, iu, ou uu (la i, u fan de consonants)–>clau, coliseu, bou, mausoleu, nou.
6. El plural d’individu és… individus (segueix la regla).
7. La primera persona del present d’indicatiu dels verbs regulars de la 1ª o la 3ª conjugació… 1ª cantar-> canto (no es pronuncia cantu)
   3ª dormir-> dormo (no es pronuncia dormu). La 2ª conjugació segueix la regla.
8. Com es tradueixen aquest mots en català: camerino, curandero, soprano-> camerino, curandero, soprano.  Aqui la o es pronuncia.
9. Com es tradueixen al català: aguinaldo, finiquito, plumero, galgo, fondo->
   aguinaldo-> estrenes ( Donar les estrenes al carter)
   finiquito-> liquidació
   galgo->llebrer
   fondo-> com adjectiu, fondo (plat fondo) coma nom fons el fons del mar

1. La majoria dels substantius formen el plural afegint al singular una s: anàlisi- anàlisis; tesi- tesis; dosi- dosis, crisi- crisis; paràlisi- paràlisis; parèntesi- parèntesis.
2. Hi han substantius que fan una alternança i acaben amb es. són els acabats en:
   ga: piga,botiga, pastanaga, ganga, amiga –> amigues
   ja: neteja, taronja, pluja, taronja, –>taronges
   Ça: caça, peça, raça, balança –> caces, races, balances
   ca: placa, barraca, baca, barca–> barques
   qua: pasqua, iniqua, obliqua, pasqua, ventríloqua–>pasqües
   gua: aigua, piragua, paraigua, llengua, egua –>paraigües
3. Els noms que acaben en vocal tònica fan el plural en ns: aeroplà- aeroplans, assassí- assassins, carbó- carbons, rubí – rubins. Hi ha alguna excepció: els gal·licismes-> consomé- consomés, ximpanzé- ximpanzés, clixé- clixés, puré- pures. //També: cafè- cafès, sofà- sofàs
4. Masculins acabats en
   s: pis- pisos, tros- trossos, anís- anissos, autobús-autobusos, interès- interessos, ingrés-ingressos, accés- accessos, barnús- barnussos, anglès– anglesos, ingrés- ingressos,
   ç: comerç-comerços, feliç- feliços, terç- terços, pedaç- pedaços (El fills hereten del pares sempre)
   x: complex-complexos, calaix- calaixos, brioix- brioixos, annex- annexos
   tx: complex- complexos, despatx- despatxos, cartutx- cartutxos.Podem concloure que el substantius que acaben en ç,s,x o tx formen el plural en os. tot i que si acaba en s el plural serà sos/ssos.
5. El mots que acaben en sc, st, xt, ig poden fer el plural en:
   sc: disc- discs, discos; bosc- boscs, boscos; marisc-mariscs, mariscos
   st: most- mosts, mostos; rebost-rebost,rebosts, test- tests-testos
   xt: text- texts, textos.
   ig: assaig- assaigs, assajos; sorteig- sorteigs, sortejos; tempteig- tempteigs, temptejos
   Podem concloure que el substantius que acaben en sc, st, xt, o ig formen el plural en os/s.
6. Hi ha noms que tenen la mateixa forma en singular que en plural.
   Llapis, globus, temps, cactus•Hi ha mots que s’escriuen igual en singular que en plural.llapis – llapisLes dies de la setmana: el/els: dilluns, dimarts, dimecres, dijous, divendres
   però: el dissabte – els dissabtes, el diumenge – els diumenges.Mots plans o esdrúixols acabats en -is, -us àtons: cactus, fetus, ficus, focus, globus, lapsus, llapis, pelvis, ritus, tipus, virusAltres: albatros, alferes, ananàs, bíceps, bis, càries, fons, la pols, pus, temps, la tos• Noms que s’usen en plural per referir-se a una unitat.els afores, les calces…

Si trobes a faltar algun singular/plural el pot afegir tu mateix.

Si trobes a faltar algun masculí/femení el pot afegir tu mateix.

1. El grup més nombrós de substantius afegeix una … a… al masculí per a formar el femení. (acadèmic acadèmica, promès  promesa, botiguer  botiguera, company companya )
2. el acabats en òleg fan el femení en …-òloga->  antropòleg antropòloga, arqueòleg arqueòloga, biòleg biòloga, filòleg filòloga, anàleg anàloga
3. Els masculins que acaben en vocal tònica hi afigen la terminació -na per a formar el femení: campió campiona, cosí cosina, guardià guardiana, xilè xilena.
4. En certs casos especials, el femení es forma amb sufixos específics, com ara essa, -ina o -iu:
   diaca diaconessa
   poeta poetessa
   duc duquessa
   alcalde alcaldessa
   batle batlessa
   comte comtessa
   diable diablessa
   hoste hostessa
   jutge jutgessa
   metge metgessa
   sastre sastressa
   tigre tigressa
   baró baronessa
   vampir vampiressa
   abat abadessa
   sacerdot sacerdotessa
   déu deessa
   ballarí ballarina
   gall gallina
   heroi heroïna
   tsar tsarina
   actor actriu
   ambaixador ambaixadriu
   emperador emperadriu
   institutor institutriu
5. Alguns substantius femenins tenen un radical completament diferent al del masculí corresponent:
   ase somera, cavall egua, gendre nora, home dona, marit muller, oncle tia, pare mare, porc truja, boc cabra, ovella marrà.
6. Canvien de significat segons el gènere: el fi, la fi… el són, la son… el llum, la llum.
   La fi de la pel·licula , el fi era aprendre
   tinc molta son, són les quatre
   apaga el llum, la llum del sol m’enlluerna
7. Dubte…masculí, compte…m, corrent…m, senyal…m, llegum…m, costum….m, dent…f, pebre…m, front…m, avantatge…m, síndrome…f, aroma..f,
8. Hi ha també una sèrie de mots que són invariables, de manera que mantenen la mateixa forma per al masculí i per al femení:
   el cap la cap
   el conferenciant la conferenciant
   el fiscal la fiscal
   el gerent la gerent
   el monarca la monarca
   Els mots acabats en les terminacions -aire, -ista i -cida són invariables:
   el boletaire la boletaire
   el captaire la captaire
   el colombaire la colombaire
   el drapaire la drapaire
   un accionista una accionista
   el banyista la banyista
   l’humanista la humanista
   el fratricida la fratricida
   un homicida una homicida
   el parricida la parricida
   el suïcida la suïcida
   També són invariables els substantius provinents d’adjectius d’una sola terminació:
   el belga la belga
   el jove la jove
   el noble la noble
   el salvatge la salvatge
9. Un grup de substantius masculins es formen a partir dels femenins corresponents substituint la -a final pel sufix -ot:
   abella abellot
   bruixa bruixot
   cabra cabrot
   merla merlot
10. Alguns substantius acabats en -s doblen esta consonant i hi afigen una -a per a formar el femení:
    capatàs capatassa
    mestís mestissa
    gos gossa
    rus russa
11. Hi ha un nombre reduït de noms d’animals que s’usen en un sol gènere i, si se’n vol distingir el sexe, cal afegir-hi els mots mascle o femella:
    el rossinyol mascle el rossinyol femella
    la cadernera mascle la cadernera femella