La ela geminada: No es pronúncia de manera  especial. Hi ha que memoritzar els noms més corrents:

• Començats amb:
  • al·l– (hi ha unes 8 més derivats): al·legar, al·legoria, al·leluia, al·lèrgia, al·licient, al·lot, al·lucinació, al·lusió, al·luvió….
  • col·l– (hi ha unes 20 més derivats): col·laborar, col·lació, col·lagen, col·lapse, col·lateral, col·lecció, col·lecta, col·lectiu, col·lega, col·legi, col·lidir, col·liri, col·lisió, col·locar, col·loqui, col·lutori...excepcions: colesterol, coliflor, còlic, colom, cola
  • il·l– (hi ha unes 15 més derivats): il·legal, il·legible, il·legítim, il·lès, il·lícit, il·limitat, il·localitzable, il·lògic, il·luminar, il·lús, il·lusió, il·lustrar, il·lustre…
  • mil-  (hi ha unes 9 més derivats): mil·lenni, mil·ligram, mil·lilitre, mil·límetre, (però milió, miler, milionèsim)
• Mots acabats en:
  • –el·la : aquarel·la, caravel·la, cel·la, damisel·la, franel·la, legionel·la, mortadel·la, novel·la, ombrel·la, parcel·la, passarel·la, salmonel·la, tessel·la, varicel·la…
  • –il·la: axil·la, clorofil·la, goril·la, papil·la, pupil·la, til·la, tranquil·la…..
• Mots acabats en:
  • -al·lar, -el·lar, -el·lir, etc..: instal·lar,apel·lar,encaramel·lar,flagel·lar, rebel·lar, interpel·lar, pal·liar, pol·luir, repel·lir, excel·lir, expel·lir, putxinel·li,  cavil·lar, destil·lar, instil·lar, titil·lar, vacil·lar, anul·lar
• Mots diversos…
  • ampul·lós, bèl·lic, cal·ligrafia, cel·la, cèl·lula, circumval·lació, corol·la, cristal·lí, estel·lar, excel·lent, fàl·lic, idil·li, intel·lecte, intel·ligència, libèl·lula, metàl·lic, pàl·lid, paral·lel, pel·lícula, rebel·lió, satèl·lit, sibil·lí, síl·laba, sol·licitar, taral·lejar, tel·luri, tortel·lini, tranquil·la, violoncel·lista, mol·lusc, coral·lins, pol·lució, impol·lut..
• coses que va bé recordar:
  • No s’escriuen en ela geminada: alegria, celebrar, colesterol, colador, còlic,coliflor,cola,còlera,còlic,colom, elaborar, paralitzar, polèmic, salari, selecció, solució, ilota, mistela, ravioli
  • Atenció: miler, milió, milionèsim.. però mil·lenari, mil·lenni, mil·lèsim, mil·ligram, mil·límetre…

Mots derivats d’altres que porten l o ll: de palla, pàl·lid; de metall, metàl·lic; de nul, nul·la
Mots que es refereixen al pensament: intel·ligència, intel·lecte, excel·lent
També: bèl·lic, cal·ligrafia, cèl·lula, instal·lar, paral·lel, penicil·lina, satèl·lit, sol·licitar
Recorda: mil·lenari i mil·límetre, però miler i milió (els mots curts, només amb l)
LL o L?: motxilla, rellotge, xandall, porcellana, llicenciat, corall i cristall. Lingüista i lògic

En els dialectes del català en què es pronuncien el mateix so per a les lletres b i v necessitem tenir algunes regles:

• Escrivim b davant L i R: blau,  braç, llibre,moble, bloc, oblidar, cobla, abraçar, brusa, brivall, bresso
• Escrivim v darrere N:  canviar, convertir, enviament, envestir..
• L’imperfet d’indicatiu de la 1ª conjugació s’escriu amb v: menjava, portaven..
• Les paraules que acaben en diftong tenen v  en els seus derivats: tou-estovar, blau-blavós
• Les paraules que acaben en p, tenen els seus derivats una b: rep-rebut, llop-lloba
• Fixa’t en aquest dos grups de consonants:
  • mb: ambients, assemblea, embolicar, comboi, vamba, reembors.. exepcions: circumval·lació, tramvia, triumvirat
  • nv: canvi,enveja,

– Veure les discrepàncies  amb el castellà: advocat, canvi, corba, govern, endívia, haver…

i amb el francès: acabar, trobar, arribar, treball, sabó…(achever, trouver, arriver, travailler, savon)

– Mots catalanitzats: d’origen forà, han canviat la W per V: vamba, vàter, valquíria, sandvitx

(no catalanitzats: edelweiss, newton, swing, Wallis-talkie, waterpolo, watt i whisky)

Mots difícils Hi alguns casos en que l’escriptura de b/v no es manté en la mateixa família de paraules. son els anomenats pseudoderivats

Els pseudoderivats, derivats d’un mot llati, conserven la grafia llatina

S’escriuen amb b: abans, acabar, Àlaba, arribar, automòbil, baf, baró, basc, beina, bena (tira de fil), berbena (planta), berruga, biga, Biscaia, bivac, bolcar, boleiar, bufeta, calb, comboi, corb, desimbolt, embenar, rebentar, rebolcar, riba, ribera, saba, sabó, treballador.

S’escriuen amb v: advocat, alcova, almívar, arravatar, avall, avet, avi, avorrir, avortar, bava, canvi, caravel·la, cascavell, cavall, civada, covard, Còrdova, endívia, envestir, escrivà, espavilar, Esteve, esvelt, fava, gavardina, govern, gravar, haver, javelina, l’Havana, llavi, núvol, pavelló, prevere, provar, raval, rave, rovell, savi, sivella, tàvec, taverna, travar, trèvol, vaixell, vedella, vernís, Vesuvi, voltor

PeTaCa/BoDeGa–> P/B, T/D, C/G

Anem a veure algunes normes sobre les oclusives a final de mot:

1- En general, escrivim p/t/c després de vocal tònica o de diftong tònic abans de la oclusiva final: P-T-C– (90%) (final de paraula aguda després de vocal)
Exemples: llop, tap, sap, equip, cap, equip, percep, naip, mut, nebot, cunyat, humit, got , beneit,pit, groc, foc, aparec, amic, prec, arcaic, ric, poruc.

Excepcions:(10%)

• Acaben en -b adob, club, tub, cub, Jacob, Carib, Job, baobab, esnob..
• Acaben en -d:
  *Paraules soltes fluid, fred, sud, quid alcaid (alcaide), David, Alfred, Conrad, Madrid,..
  * Els mots femenins acabats en -itud i -etud: solitud, lentitud, quietud.
  *Els adjectius plans del qual la forma femenina acaba en -da: àcid->àcid (àcida), pàl·lid (pàl·lida), tímid (tímida)
• Acaben en -g Els mots nàufrag, càstig, mag, estrateg, tuareg, Hug, zig-zag, reg . acabats en -gog, fag, fug i leg : pedagog, demagog: sarcòfag, centrífug, sacríleg, diàleg, pròleg, epíleg, filòleg, cardiòleg

2- Final de paraula després de consonant o vocal àtona: Segons derivat.
Exemples:  àrab (arabesc), serp (serpent), príncep (principat), superb (supèrbia) ràpid (rapidesa), sord (sordes), sort (sortós), càstig (castigar), amarg (amargar), nàufrag (naufragar) fresc (frescor),  ‘sord’ s’escriu amb ‘d’ perquè els derivats tenen el so ‘d’: sordesa, ensordir…

Excepcions:mànec (mànega), feréstec (feréstega), préssec (presseguer), ànec (ànega), rònec (rònega), càrrec (càrrega), espàrrec (esparreguer), fàstic (fastiguejar), aràbic (aràbiga), llòbrec (llòbrega) xàfec (xafegada) tràfec (trafegar)
.Gerundis acabats en -nt: saltant, ballant, dormint… .També la primera persona del present d’indicatiu, que acaba en -nc: vinc, venc, entenc, comprenc, etc. No són com provables per derivació paraules com ara: sumand, subtrahend, baluard, tord, rang, míting, púding, etc.

3-Final de la primera síl·laba: Compostos amb CAP capçada, capdavant, capsigrany… menys: cabdal, cabdell, cabdill

Cal tenir en compte:  Escriure la p i la b darrere d’una m tot i que no es pronunciïn: Trem p (trem polí), cam p (cam perol), tom b (tombar).

Cal escriure la t i la d darrere d’una n tot i que no es pronunciïn. profun d (profunditat), pon t (pontet), desmun t (desmuntar)

Paraules que s’escriuen sense -t final. col·legi, geni, prem i, api.

Tingueu en compte que paraules com inic o oblic fan el femení am  -qua (iniqua i obliqua), mentre que les paraules que acaben en -cu, com innocu o promiscu, fan el femení  -cua (innòcua i promíscua).

Tots els verbs acaben en PeTaCa

Ompliu els buits del text següent amb les grafies corresponents (b/v/p/t/d/c/g).
Aquell home àra… vi…ia al nor… de …iscaia i regenta…a des de feia molt de temps un clu… ròne…, amb …igues fumades i rene…s escrits a les pare…s. Era alt i cal…, tenia una …erruga al lla…i i se li perfila…a una incipient cor…a de la felicita… Tenia per soci un paio norue…, fre…, prim com un espàrre… i pàl·li… com un glo… de llet, que porta…a tot l’hi…ern la mateixa ga…ardina, del qual es deia que era pròfu… de la justícia del seu país.
Forma…en una parella professional aparentment a…orrida, tot i que es mo…ien en un  esplèndi… automò…il descapotable de color gro… que no passa…a desaperce…ut. So…int ha…ien re…ut su…eriments anònims perquè clausuressin el local, però ells es feien el sor… i es tanca…en a qualsevol possibilita… de diàle..

1. Només hi ha un apòstrof en la combinació de pronoms.
2. L’apòstrof sempre substitueix una sola vocal: la a o la e. Mai una i/o/u segons les regles d’apostrofació d’articles.
3. De guions, pot haver-ni molts.
4. El pronoms que van davant del verb no s’enganxen, excepte si tenen un apòstrof.
5. Els pronoms que van al darrere, sempre s’han d’enganxar.
6. Tots els pronoms van junts, o al davant del verb o al darrre
7. El pronoms tenen formes diferents segons la posició.
8. exemple: davant /ens/ ens van dir que sí.
9. Darrere /’ns/ -nos/ va dir-nos que sí, digui’ns que sí, digueu-nos que sí.
10. Cada complement té un sol pronom i cada pronom només representa un complement.
11. Algunes combinacions no es poden apostrofar (la hi, li hi)
12. L’apòstrof sempre se situa a la dreta de la combinació: m’el emportaré/ me’l emportaré /fixa’t-hi me l’emportaré / fixa-t’hi.
13. l’ordre es el següent: CI,CD, CC
14. L’infinitiu, el gerundi i l’imperatiu porta els pronoms al darrere.
15. el passat perifràstic pot anar davant o darrere: me’n vaig anar/ vaig anar-me’n
16. les combinacions hi-hi, en-en no son possibles ho-hi  canvia a l’hi

Acompanyo al meu fill al metge -> l’hi acompanyo

Preguntes: On? Quant? Com? Amb qui?

Pronoms que substitueixen: Hi, en (quan indica procedència)

Porto els nens a la muntanya –>Hi porto els nens–> els hi porto

Compro el que vull al mercat-> hi compro el que vull->ho hi compro (ho hi, hi ho no és correcte) -> ho compro al mercat

Trec el peix del congelador –> en trec el peix –> le’n trec (le no es pronom) ->l’en trec

–

–

Masculí i femení singular

• LI/-LI

Masculí i femení singular

• ELS/-LOS (darrere consonant o diftong)/ ‘LS(darrere vocal

Els següents verbs porten sempre CI : agradar, encantar, entusiasma trucar, telefonar

Verbs de la comunicació: trucar, telefonar comunicar, dir, escriure

El CI són éssers (no coses) -> persones animals plantes

Ha d’aparèixer la a, al, per a –> telefono al director