Si trobes a faltar algun singular/plural el pot afegir tu mateix.

Si trobes a faltar algun masculí/femení el pot afegir tu mateix.

1. El grup més nombrós de substantius afegeix una … a… al masculí per a formar el femení. (acadèmic acadèmica, promès  promesa, botiguer  botiguera, company companya )
2. el acabats en òleg fan el femení en …-òloga->  antropòleg antropòloga, arqueòleg arqueòloga, biòleg biòloga, filòleg filòloga, anàleg anàloga
3. Els masculins que acaben en vocal tònica hi afigen la terminació -na per a formar el femení: campió campiona, cosí cosina, guardià guardiana, xilè xilena.
4. En certs casos especials, el femení es forma amb sufixos específics, com ara essa, -ina o -iu:
   diaca diaconessa
   poeta poetessa
   duc duquessa
   alcalde alcaldessa
   batle batlessa
   comte comtessa
   diable diablessa
   hoste hostessa
   jutge jutgessa
   metge metgessa
   sastre sastressa
   tigre tigressa
   baró baronessa
   vampir vampiressa
   abat abadessa
   sacerdot sacerdotessa
   déu deessa
   ballarí ballarina
   gall gallina
   heroi heroïna
   tsar tsarina
   actor actriu
   ambaixador ambaixadriu
   emperador emperadriu
   institutor institutriu
5. Alguns substantius femenins tenen un radical completament diferent al del masculí corresponent:
   ase somera, cavall egua, gendre nora, home dona, marit muller, oncle tia, pare mare, porc truja, boc cabra, ovella marrà.
6. Canvien de significat segons el gènere: el fi, la fi… el són, la son… el llum, la llum.
   La fi de la pel·licula , el fi era aprendre
   tinc molta son, són les quatre
   apaga el llum, la llum del sol m’enlluerna
7. Dubte…masculí, compte…m, corrent…m, senyal…m, llegum…m, costum….m, dent…f, pebre…m, front…m, avantatge…m, síndrome…f, aroma..f,
8. Hi ha també una sèrie de mots que són invariables, de manera que mantenen la mateixa forma per al masculí i per al femení:
   el cap la cap
   el conferenciant la conferenciant
   el fiscal la fiscal
   el gerent la gerent
   el monarca la monarca
   Els mots acabats en les terminacions -aire, -ista i -cida són invariables:
   el boletaire la boletaire
   el captaire la captaire
   el colombaire la colombaire
   el drapaire la drapaire
   un accionista una accionista
   el banyista la banyista
   l’humanista la humanista
   el fratricida la fratricida
   un homicida una homicida
   el parricida la parricida
   el suïcida la suïcida
   També són invariables els substantius provinents d’adjectius d’una sola terminació:
   el belga la belga
   el jove la jove
   el noble la noble
   el salvatge la salvatge
9. Un grup de substantius masculins es formen a partir dels femenins corresponents substituint la -a final pel sufix -ot:
   abella abellot
   bruixa bruixot
   cabra cabrot
   merla merlot
10. Alguns substantius acabats en -s doblen esta consonant i hi afigen una -a per a formar el femení:
    capatàs capatassa
    mestís mestissa
    gos gossa
    rus russa
11. Hi ha un nombre reduït de noms d’animals que s’usen en un sol gènere i, si se’n vol distingir el sexe, cal afegir-hi els mots mascle o femella:
    el rossinyol mascle el rossinyol femella
    la cadernera mascle la cadernera femella

S’ha d’anar en compte amb el gènere d’alguns substantius que sovint s’utilitza malament, sobretot per influència del castellà

• Són masculins els mots següents: afores, anell, avantatge (i desavantatge), bacteri, batent (d’una porta, per exemple), compte, corrent, costum, deute, dot, dubte, escafandre, espinacs, estratagema, fel, front, full (diferent de fulla), llegum, narius, orde (religiós, per exemple), pendent, senyal, tèrmit (insecte), titella.

Té el costum de comprar espinacs congelats i llegums cuits [i no pas la costum ni espinaques congelades i llegums cuites].

Hi ha molts avantatges en aquesta manera de fer la feina [i no pas moltes avantatges].

Aquesta muntanya té un pendent molt pronunciat [i no pas una pendent molt pronunciada].

• Són femenins els mots següents: allau, anàlisi (i els mots amb aquesta terminació: crisi, psicosi, tesi, etc.), aroma, calor (i tot d’altres mots amb aquest sufix: blancor, esplendor, resplendor, olor, suor, verdor), cercavila, dent, grip, icona, gla, marató, postres, remor, resta, síncope, síndrome (i, doncs, sida) i alguns rius (la Garona, la Gavarresa, la Muga, la Noguera, la Sénia, la Tet, la Tordera, la Valira).

Durant els primers dies experimenten la síndrome d’abstinència [i no pas el síndrome].

Ha fet una anàlisi molt acurada de l’obra [i no pas un anàlisi… acurat].

Quina esplendor, aquest paisatge [i no pas Quin esplendor]!

• Són masculins i femenins amb el mateix significat els mots següents: amor, color, crin, crisma, èmfasi, mar, rubor, sarment, serpent (però serp és femení), vessant (només quan significa ‘aiguavés’; en els altres casos és masculí).

Entre altres mesures es posarà un èmfasi [o una èmfasi] especial en la protecció de la despesa social.

Han visitat la mar Roja [o el mar Roig].

Les sarments [o Els sarments] són les branques del cep.

Són masculins i femenins amb significat diferent els mots següents:

La connexió amb alta velocitat sense interrupció entre París i Barcelona entrarà en servei a partir del 15 de desembre. Almenys així figura en la relació d’horaris al web de l’operador ferroviari francès, l‘SNCF. Per aquesta data figuren dos trens operats conjuntament per l’SNFC i Renfe sense haver de fer escala a l’estació de Figueres-Vilafant com fins ara. Amb tot, a banda que la venda de bitllets encara no s’ha obert, ni l’operador francès ni l’espanyol reconeixen oficialment la posada en servei de la línia. L’SNCF apunta que la propera setmana podria oficialitzar una data, mentre que Renfe afirma que “no hi ha res tancat” i que el nou servei no figura en la seva oferta comercial. [….]

1.  La vocal neutra es pot representar amb a, e
2. La vocal neutra es sempre una vocal àtona
3. La vocal neutra és un so propi del català oriental
4. Els masculins generalment acaben en e
5. els femenins generalment caben en a
6. Terapeuta és un substantiu masculí que acaba en a per tan es una excepció
7. Tots els noms que en singular acaben en a àtona fan el plural en ..es
8. La última lletra que escrivim en una forma verbal no accentuada sol ser una a (canta)
9. La penúltima lletra que escrivim en una forma verbal no accentuada sol ser una e (cantes)
10. vine, corre, obre, omple son excepcions al punt 8
11. Els infinitius de la segona conjugació poden acabar en er o re així que també són excepcions
12. Per saber si una paraula s’escriu amb a/e enmig de paraula busquem el primitiu
13. Espardenyeria s’escriu amb e perquè ve de espardenya
14. Per saber si una forma verbal porta a/e sovint busquem la 3ª persona del singular del present
15. Nadar s’escriu amb a perquè ve de natació
16. Hi ha verbs que divergeixen d’aquesta norma són exepcions
17. Si una paraula s’escriu igual que en castellà és perquè son llengües romàniques
18. Les vocal que falten en aquestes paraules: perfum, senzill, secret, són les mateixes que escriuríem en castellà
19. Les paraules que canvien la e per la a o al inrevés, respecte el castellà, es diuen.. discrepàncies (hi ha unes 30)
20. Treball, setí , rancor són discrepàncies

1. a en castellà, e en català:

afeminado – efeminat
albaricoque – albercoc
amatista – ametista
amparar – emparar
añoranza – enyorança
armiño – ermini
asamblea – assemblea
astilla – estella
barniz – vernís
ebanista – ebenista
estandarte – estendard
estarcir – estergir
jalea – gelea
maravilla – meravella
maldita – maleïda
monasterio – monestir
resplandecer – resplendir
satín – setí
trabajo – treball
alcázar – alcàsser
ánade – ànec
cáñamo – cànem
cuébano – cove
espárrago – espàrrec
Esteban – Esteve
huérfano – orfe
Lázaro – Llàtzer
mientrastanto – mentrestant
órgano – orgue
rábano – rave
ráfaga – ràfega
sàbana – llençol
tálamo – tàlem
tráfago – tràfec
Ampurdá – Empordà
Ampurias – Empúries
tanteo – tempteig
cámara – càmera
jabàlina – javelina

e en castellà, a en català:
abenuz – banús
arrebatar – arravatar
asesino – assassí
averia – avaria
cenefa – sanefa
cebatana – sarbatana
Cerdeña – Sardenya
delante – davant(i davantal,endavant)
embajada – ambaixada
esmeralda – maragda
letrina – latrina
rencor – rancor
rebaño – ramat

b en castellà, v en català:
barniz – vernís
bermellón – vermelló
boga – voga
bogar – vogar
bóveda – volta
buitre – voltor
abeto – avet
abogado – advocat
aborrecer – avorrir
abortar – avortar
abuelo – avi
alcoba – alcova
arrabal – raval
baba – bava
arroba – arrova
cambio – canvi
cascabell – cascavell
caballo – cavall
cobarde – covard
Córdoba – Còrdova
embestir – envestir
esbelto – esvelt
Esteban – Esteve
gobernar – governar
grabar – gravar
haba – fava
Habana – Havana
haber – haver
labio – llavi
pabellón – pavelló
prueba – prova
rábano – rave
sabio – savi
taberna – taverna
traba – trava
trébol – trèvol
latrina
peixater
majorana
sarbatana

Terminacions verbals -aba, -abas, etc., -ava, -aves, etc.

2. v en castellà, b en català:

vaho – baf
vaina – beina
varón – baró
vellón – billó
venda – bena
verbena – berbena
verruga – berruga
viga – biga
vivaque – bivac
volcar – bolcar
vasco – basc
Vizcaya – Biscaia

devanar – debanar
calvo – calb
desenvuelto – desimbolt
móvil – mòbil
reventar – rebentar
revolcar – rebolcar
savia – saba
Álava – Àlaba.

Són rars els casos en què el català i el castellà no coincideixen en l’ús de la lletra muda (abstracció feta dels mots en què a una f catalana correspon una h castellana. Ex: farina – harina, forn – horno):

ahir – ayer
hivern – invierno
hissar – izar
subhasta – subasta
filharmònic – filarmónico
subtrahend – substaendo

hueso – os
huevo – ou
huérfano – orfe
horchata – orxata”

Altres casos:
polseguera
punxegut
Xúquer
enxaneta

Posa A/E. afegeix una u si cal fer servir els digrafs gu i qu

La vocal neutra és un fonema que es representa [ə]. És molt freqüent en tots els dialectes orientals del català, on s’aplica sistemàticament a totes les vocals a i e àtones, en mots com és ara Barcelona, que conté tres vocals neutres. Però si la pronuncia de mestre/mestra es la mateixa, com s’ha d’escriure?

Normes d’escriptura de la vocal neutra
La regla general diu que els noms i adjectius acabats en vocal neutra al singular s’escriuen en –e si són masculins (poble, pare, cofre, mestre, negre) i en –a si són femenins (mestra, taula, pedra, sala, negra). Normalment aquests acabaments (femenins) coincideixen amb els acabaments en castellà. Cal tenir present, però, que hi ha algunes excepcions:

És a dir: masculins que acaben en -a i femenins que acaben en -e.
Masculins que acaben en -a
Les terminacions
-arca: monarca, patriarca
-cida: homicida, insecticida
-ista: artista, ciclista
-ma: diploma, cisma
-grama: programa, diagrama
-ta: pirata, demòcrata
Substantius masculins que provenen de femenins
el defensa, el guàrdia, el paleta, el policia, el terra, el guarda-roba, el
paraigua, el picaporta
Altres
dia, goril•la, ioga, mapa, papa, pària, el tequila, el titella, antípoda (masc.
i fem.), geòmetra (masc. i fem.), trànsfuga (masc. i fem.), agrícola (masc.
i fem.), belga (masc. i fem.)
Femenins que acaben en -e
Els femenins següents
febre, flaire, llebre, mare, torre, Carme, Irene, Clotilde, Matilde, verge,
àgape, barbàrie, base, calvície, classe, faringe, fase, higiene, superfície, acne, crisàlide, flaire, higuiene, torre, síndrome, maire…
espècie, sèrie
Les terminacions
-aire: cantaire, xerraire
-ble: comptable, feble
-me: enorme, inerme
-ne: indemne, solemne
-re: acre, alegre
Altres
jove, ferotge, múltiple, rude, salvatge, tènue, verge, ximple

Adjectius Invariables: noble, alegre -> dona noble; home noble

La vocal neutra en els mots derivats:
Dins d’una mateixa família de paraules, escrivim la mateixa vocal (a / e) en la forma primitiva i en les derivades.
Exemple: terra (terreny, terrenal , terrós); camp (campestre, camperol, acampada).
Pel que fa als verbs, la primera persona del present d’indicatiu ens indica com hem d’escriure la vocal neutra de l’arrel.
Exemple: canto (cantaré, cantaves, cantaríem); menjo (menjaré, menjava), etc.
Cal tenir present, però, que en els verbs treure, jeure, néixer, péixer (“verbs del part”), fer i saber, la vocal neutra de l’arrel s’escriu sempre amb a:
Exemple:   trec (trauré, trauria, traient); jec (jauré, jauria, jaient); sé (sabré, sabria, sabent); neixo (naixeré, naixeria, naixent).

• Les formes tòniques d’aquests verbs són correctes tan amb a com amb e.
• Les formes àtones s’escriuen amb a.

La vocal neutra arbitrària
Amb les regles exposades en els apartats anteriors, no n’hi ha prou per explicar tots els casos de l’ortografia de la vocal neutra. De fet, la majoria de paraules en què és present la vocal neutra no s’inclouen en els casos explicats anteriorment. Si teniu dubtes, no us esteu de mirar el diccionari. Tot i així, és bo que tingueu presents els mots que vénen a continuació i que se solen escriure malament, sovint per interferència dels corresponents mots castellans:

comprovar

Vocal neutra 2

1. La vocal neutra es pot representar amb a, e
2. La vocal neutra es sempre una vocal àtona
3. La vocal neutra és un so propi del català oriental
4. Els masculins generalment acaben en e
5. els femenins generalment caben en a
6. Terapeuta és un substantiu masculí que acaba en a per tan es una excepció
7. Tots els noms que en singular acaben en a àtona fan el plural en ..es
8. La última lletra que escrivim en una forma verbal no accentuada sol ser una a (canta)
9. La penúltima lletra que escrivim en una forma verbal no accentuada sol ser una e (cantes)
10. vine, corre, obre, omple son excepcions al punt 8
11. Els infinitius de la segona conjugació poden acabar en er o re així que també són excepcions
12. Per saber si una paraula s’escriu amb a/e enmig de paraula busquem el primitiu
13. Espardenyeria s’escriu amb e perquè ve de espardenya
14. Per saber si una forma verbal porta a/e sovint busquem la 3ª persona del singular del present
15. Nadar s’escriu amb a perquè ve de natació
16. Hi ha verbs que divergeixen d’aquesta norma són exepcions
17. Si una paraula s’escriu igual que en castellà és perquè son llengües romàniques
18. Les vocal que falten en aquestes paraules: perfum, senzill, secret, són les mateixes que escriuríem en castellà
19. Les paraules que canvien la e per la a o al inrevés, respecte el castellà, es diuen.. discrepàncies (hi ha unes 30)
20. Treball, setí , rancor són discrepàncies

1. a en castellà, e en català:

afeminado – efeminat
albaricoque – albercoc
amatista – ametista
amparar – emparar
añoranza – enyorança
armiño – ermini
asamblea – assemblea
astilla – estella
barniz – vernís
ebanista – ebenista
estandarte – estendard
estarcir – estergir
jalea – gelea
maravilla – meravella
maldita – maleïda
monasterio – monestir
resplandecer – resplendir
satín – setí
trabajo – treball
alcázar – alcàsser
ánade – ànec
cáñamo – cànem
cuébano – cove
espárrago – espàrrec
Esteban – Esteve
huérfano – orfe
Lázaro – Llàtzer
mientrastanto – mentrestant
órgano – orgue
rábano – rave
ráfaga – ràfega
sàbana – llençol
tálamo – tàlem
tráfago – tràfec
Ampurdá – Empordà
Ampurias – Empúries
tanteo – tempteig
cámara – càmera
jabàlina – javelina

e en castellà, a en català:
abenuz – banús
arrebatar – arravatar
asesino – assassí
averia – avaria
cenefa – sanefa
cebatana – sarbatana
Cerdeña – Sardenya
delante – davant(i davantal,endavant)
embajada – ambaixada
esmeralda – maragda
letrina – latrina
rencor – rancor
rebaño – ramat

b en castellà, v en català:
barniz – vernís
bermellón – vermelló
boga – voga
bogar – vogar
bóveda – volta
buitre – voltor
abeto – avet
abogado – advocat
aborrecer – avorrir
abortar – avortar
abuelo – avi
alcoba – alcova
arrabal – raval
baba – bava
arroba – arrova
cambio – canvi
cascabell – cascavell
caballo – cavall
cobarde – covard
Córdoba – Còrdova
embestir – envestir
esbelto – esvelt
Esteban – Esteve
gobernar – governar
grabar – gravar
haba – fava
Habana – Havana
haber – haver
labio – llavi
pabellón – pavelló
prueba – prova
rábano – rave
sabio – savi
taberna – taverna
traba – trava
trébol – trèvol
latrina
peixater
majorana
sarbatana

Terminacions verbals -aba, -abas, etc., -ava, -aves, etc.

2. v en castellà, b en català:

vaho – baf
vaina – beina
varón – baró
vellón – billó
venda – bena
verbena – berbena
verruga – berruga
viga – biga
vivaque – bivac
volcar – bolcar
vasco – basc
Vizcaya – Biscaia

devanar – debanar
calvo – calb
desenvuelto – desimbolt
móvil – mòbil
reventar – rebentar
revolcar – rebolcar
savia – saba
Álava – Àlaba.

Són rars els casos en què el català i el castellà no coincideixen en l’ús de la lletra muda (abstracció feta dels mots en què a una f catalana correspon una h castellana. Ex: farina – harina, forn – horno):

ahir – ayer
hivern – invierno
hissar – izar
subhasta – subasta
filharmònic – filarmónico
subtrahend – substaendo

hueso – os
huevo – ou
huérfano – orfe
horchata – orxata”

Altres casos:
polseguera
punxegut
Xúquer
enxaneta

Posa A/E. afegeix una u si cal fer servir els digrafs gu i qu