Rep el nom de dièresi un signe gràfic ( ¨ ) que col·loquem en català damunt la i i la u (ï, ü) amb dues funcions fonamentals:

1. Indicar que cal pronunciar la u dels conjunts que, qui, gue, gui (compareu la pronúncia de guerra amb la d’aigüera). Exemple: aigüera, Pasqües, pingüí, obliqüitat…
2. Indicar que una i o una u, en qualsevol de les posicions que normalment originen diftong, no s’ha de pronunciar en la mateixa emissió de veu que la vocal anterior o següent. En aquest cas, la dièresi evita el diftong, és dir, assenyala que les dues vocals es pronuncien en síl·labes separades (compareu la pronúncia de rai amb la de raïm).

Tanmateix, aquest segon cas té algunes excepcions:

Les paraules en què, per les regles d’accentuació, la i o la u ja duen accent gràfic. Així escrivim països, Lluïsa…, però país, Lluís…

Els mots acabats en els sufixos -isme, -ista: arcaisme, egoista… El mot proïsme, però, porta dièresi.

Els mots començats pels prefixos anti-, auto-, co-, contra-, intra-, pre-, re-, semi-: antiinflamatori, autoinjectable, coincidència, contraindicat, intrauterí, preindustrial, reunir, semiindiferència. No es consideren compostos el nom reüll (i derivats) i les formes del verb reeixir.

Les paraules acabades en les terminacions llatines – us, -um: Màrius (Mà-ri-us), pòdium (pò-di-um)…

L’infinitiu, el gerundi, el futur i el condicional dels verbs acabats en vocal + ir: agrair, traduint, beneirà, produiria…

També cal parar atenció en:
Les formes del present de subjuntiu: creï, creïs, creï, creem, creeu, creïn.

Les formes verbals en què coincideixen dues ii que no formen diftong. En aquest cas col·loquem una dièresi a l’última i: canviïn, apreciï, estudiï, copiïs. Són planes.

Dièresi en els verbs:
1º) Acabats en vocal+IR : reduir, agrair, beneir
2ª) Acabats en IAR: confiar, estudiar. Cal que jo confiï (plana). La dièresi va a la segona  sempre.(ruïnós, diürètic).
3º) Acabats en EAR/OAR/UAR: crear, suar
present de subjuntiu (crear): creï, creïs, creï, creem, creeu, creïn
creure (crec verb velat o gutural): cregui, creguis, cregui, creguem, cregueu, creguin.

1. Els mots plans acabats en diftongs decreixents (ai,ei,oi,ui, au,eu,iu,ou) s’accentuen. Passa sobretot als verbs: éreu, naixeríeu,…
2. Canvi de tònica respecte el castellà: acne, diòptria…

Separació de síl·labes

Diftong

Accentuació

–

Encara que en els adjectius la formació del femení segueix les mateixes normes que en la dels substantius, cal tenir present que hi ha molts adjectius d’una sola terminació, és a dir, que tenen la mateixa forma per al masculí i per al femení.

1. Els adjectius que tenen el masculí i el femení igual són adjectius.. Invariables
   examples:
   • Els acabats en -aire: rondinaire, boletaire
   • Els acabats en -ble: amable, feble, desplegable, impossible,…
   • Els acabats en -nt: Intel·ligent, diferent, insolent,elegant, …
   • La majoria dels acabats en -al, -el, -il: formal, rebel, fàcil
   • -ista: idealista
   • -ant: elegant
   • ent: inteligent
   • -ar, -or : popular, anterior
   • _sida: suïcida
   • -arca: monarca
   • -a àtona: belga,idiota
   • alguns acabats en -e àtona: alegre, jove, lliure, salvatge…
   • -ç: feliç, capaç
   És útil la regla mnemotècnica: aire-ble-mo-ne.xxxxx
2. Les terminacions -al, -el, -il, -ant, -ent, -ar, or, -ble són pròpies d’adjectius invariables 
   Exemple: igual, fidel, fàcil, popular, anterior, amable
3. Els adjectius que tenen el masculí diferent del femení són adjectius variables
   Exemple: pobre- pobra, divertit- divertida
4. Hi ha adjectius que tenen una forma per al singular i una per al plural. són els que acaben en les terminacions invariables:
5. Quan un adjectiu acaba en vocal neutra (correcte-correcta?, ample-ampla) pots traduir-lo al castellà. si en castellà té masculí i femení en català també.
   

   Català negre/negra esquerre/esquerra terrible

   Castellà negro/negra izquierdo/izquierda terrible

6. Hi ha dos excepcions: pobre/pobra—>pobre (en castellà) rude–>rudo/ruda
7. Tenen femení aquests adjectius
   trist…trista
   cortès… cortesa
   comú… comuna
   valent… valenta
   covard… covarda
8. feu la forma femenina de tots el colors que conegueu
9. El adjectius que fan el plural en -os en: xt, ig, x, s, c, ç (com els substantius)
   capaç–> capaços, roig->rojos, boig->bojos, feliç->feliços, mixt->mixtos, fosc-<foscos
10. Escriu el femení i el plural de:
    boig : boja, bojos
    mixt: mixta, mixtos, mixtes
    fosc: fosca, foscos, fosques

Quan un mot conté una a/e en posició àtona el so es el mateix [ae]. El mateix passa amb la o/u en posició àtona el so es el mateix [u]. Amb aquest diccionari pots practicar.

Dictat de les paraules:

solució:

Enllaç

1. En els substantius i adjectius podem resoldre el problema de la o/u enmig de paraula buscant…el primitiu.
   Serie del jove: joventut, jovenívol, jovent, jovenalla. juvenil  és un pseudoderivat (fals derivat) conserva la u del llatí.
   Serie del MOC: Aquell mocós tenia un problema mucós segregava molta mucositat per la mucosa nasal,
   la o àtona es pronúncia u.
   vosaltres sortiu; elles cosiran; tu tusses; nosaltres tossíem; jo surto; tu culls; escopint
2. En els verbs hi ha una regla principal que diu que hem de mirar…. 3ª persona del singular del present d’indicatiu.
3. Hi ha cinc verbs que no admeten la regla principal (Generalment la o en posició àtona es pronuncia u), són: sortir, collir, tossir, escopir, cosir. (regla memotècnica : dona al·lèrgica: Sortir a collir flors, tossir, escopir, i tornar a casa a cosir).
4. Els verbs PODER i VOLER tenen dos temps verbals en què totes les persones s’escriuen amb u. Son: l’imperatiu i present de subjuntiu->

   SUBJUNTIU

   Present

   pugui, puguis, pugui, puguem, pugueu, puguin.

   IMPERATIU

   pugues, pugui, puguem, pugueu, puguin.

5. Pseudoderivats. Són cultismes que provenen del llati. El normal que dins d’una família de paraules trobem la mateixa escriptura amb o o amb u: olla->olleta,  full->fullejar, sol->soledat. Però en alguns casos hi ha diferències dintre de la mateixa família. són el pseudoderivats (falsos derivats) boca->bucal; cloure->exclusió; corb->curvatura etc..
6. El pseudoderivats s’escriuen amb u ?
7. Poseu o/u en aquest noms: muntanya, torró, embotit, botifarra
8. Els noms anteriors són discrepàncies (del castellà)

enllaç

Si trobes a faltar algun barbarisme el pot afegir tu mateix.

Aquest diccionaris es de JOAN MIRAVITLLES I SERRADELL

Si trobes a faltar algun barbarisme el pot afegir tu mateix.

1. Generalment la o en posició àtona es pronuncia…. u –> ganxo, amo, auto, moro, bitxo, borratxo, casino…
2. Excepció. La o del primer componen de la majoria dels compostos es pronuncia …o –> contrallum, sobretaula, portafolis,..
3. La majoria dels mots acabats en o àtona són masculins (veure els exemples punt 1).
4. Els mots que acaben en x, tx fan el plural en …os : despatx->despatxos; annex->annexos.
5. Quan un mot acaba en diftong decreixent amb la u acaba en …  au, eu, iu, ou uu (la i, u fan de consonants)–>clau, coliseu, bou, mausoleu, nou.
6. El plural d’individu és… individus (segueix la regla).
7. La primera persona del present d’indicatiu dels verbs regulars de la 1ª o la 3ª conjugació… 1ª cantar-> canto (no es pronuncia cantu)
   3ª dormir-> dormo (no es pronuncia dormu). La 2ª conjugació segueix la regla.
8. Com es tradueixen aquest mots en català: camerino, curandero, soprano-> camerino, curandero, soprano.  Aqui la o es pronuncia.
9. Com es tradueixen al català: aguinaldo, finiquito, plumero, galgo, fondo->
   aguinaldo-> estrenes ( Donar les estrenes al carter)
   finiquito-> liquidació
   galgo->llebrer
   fondo-> com adjectiu, fondo (plat fondo) coma nom fons el fons del mar

1. La majoria dels substantius formen el plural afegint al singular una s: anàlisi- anàlisis; tesi- tesis; dosi- dosis, crisi- crisis; paràlisi- paràlisis; parèntesi- parèntesis.
2. Hi han substantius que fan una alternança i acaben amb es. són els acabats en:
   ga: piga,botiga, pastanaga, ganga, amiga –> amigues
   ja: neteja, taronja, pluja, taronja, –>taronges
   Ça: caça, peça, raça, balança –> caces, races, balances
   ca: placa, barraca, baca, barca–> barques
   qua: pasqua, iniqua, obliqua, pasqua, ventríloqua–>pasqües
   gua: aigua, piragua, paraigua, llengua, egua –>paraigües
3. Els noms que acaben en vocal tònica fan el plural en ns: aeroplà- aeroplans, assassí- assassins, carbó- carbons, rubí – rubins. Hi ha alguna excepció: els gal·licismes-> consomé- consomés, ximpanzé- ximpanzés, clixé- clixés, puré- pures. //També: cafè- cafès, sofà- sofàs
4. Masculins acabats en
   s: pis- pisos, tros- trossos, anís- anissos, autobús-autobusos, interès- interessos, ingrés-ingressos, accés- accessos, barnús- barnussos, anglès– anglesos, ingrés- ingressos,
   ç: comerç-comerços, feliç- feliços, terç- terços, pedaç- pedaços (El fills hereten del pares sempre)
   x: complex-complexos, calaix- calaixos, brioix- brioixos, annex- annexos
   tx: complex- complexos, despatx- despatxos, cartutx- cartutxos.Podem concloure que el substantius que acaben en ç,s,x o tx formen el plural en os. tot i que si acaba en s el plural serà sos/ssos.
5. El mots que acaben en sc, st, xt, ig poden fer el plural en:
   sc: disc- discs, discos; bosc- boscs, boscos; marisc-mariscs, mariscos
   st: most- mosts, mostos; rebost-rebost,rebosts, test- tests-testos
   xt: text- texts, textos.
   ig: assaig- assaigs, assajos; sorteig- sorteigs, sortejos; tempteig- tempteigs, temptejos
   Podem concloure que el substantius que acaben en sc, st, xt, o ig formen el plural en os/s.
6. Hi ha noms que tenen la mateixa forma en singular que en plural.
   Llapis, globus, temps, cactus•Hi ha mots que s’escriuen igual en singular que en plural.llapis – llapisLes dies de la setmana: el/els: dilluns, dimarts, dimecres, dijous, divendres
   però: el dissabte – els dissabtes, el diumenge – els diumenges.Mots plans o esdrúixols acabats en -is, -us àtons: cactus, fetus, ficus, focus, globus, lapsus, llapis, pelvis, ritus, tipus, virusAltres: albatros, alferes, ananàs, bíceps, bis, càries, fons, la pols, pus, temps, la tos• Noms que s’usen en plural per referir-se a una unitat.els afores, les calces…