1. Els conceptes de essa sorda i essa sonora estan relacionats amb la vibració de les cordes vocals. –> veritable
2. Una essa sonora no es pot escriure mai en una c –> veritable (la essa sonora s’escriu amb la s o la z)
3. Una essa sorda no es pot escriure mai amb z —> veritable (la essa sorda s’escriu amb la s,ss,c, o la ç)
4. Tant la essa sorda com la sonora es poden escriure amb s –> veritable (casa, cursor)
5. Si la essa és sorda i l’escrivim després de consonant habitualment escrivim una s –> veritable (cursor, enfonsar, ..)
6. Si la essa és sonora i l’escrivim després de consonant podrem escriure una s. –> veritable (són els prefixos trans fons dins) (transacció, transitable, transalpí, enfonsar, endinsar)
7. Tots els prefixos doblen la essa si la paraula del darrere comença en essa. –> fals (entresòl, homosexual..)
8. A principi de paraula si la essa és sorda posarem s o c. Tenint en compte si la paraula en castellà porta s o c –> veritable (cert, cianur, salsa, sèrum..) atenció hi ha excepcions!!
9. Les paraules que derivien d’una altra es poden escriure acabades en anca o ança. –> Fals (enginy, enginyós).
10. Solament una trentena de paraules acaben en ç –> veritable (dolç, arboç, arç, atroç, audaç austruç…)
11. Si una paraula en singular acaba en s pot fer el plural en s o ss.—> veritable (pis->pisos; anís-> anissos).
12. Si una paraula acaba en ç pot fer el plural amb c o ç. –> veritable (braç->braços; dona feliç-> dones felices).

1. L’article EL s’apostrofa davant de paraules que comencin en vocal o hac que no sigui aspirada. —> veritat (l’hospital)
2. L’article masculí EL, s’apostrofa davant de paraules que comencen en una essa líquida, exemple striptease. –> veritat (l’striptease, l’stop..)
3. L’article EL s’apostrofa davant de sigles llegides lletra per lletra que comencen per vocal o consonant. –> veritat (l’FBI, l’ISO, l’OTAN, l’URL,  l’IEC, l’URSS, d’FC però la UOC, la UE)
4. L’article LA s’apostrofa davant de qualsevol vocal tònica, –> veritat (l’illa, l’Anna, l’Índia, l’única, l’Illa però: la unilateralitat, la innecessària, la Isabel).
5. L’Article LA no s’apostrofa si la paraula comença en vocal àtona –> Fals (l’Ester, l’Alícia) només és cert per a les que comencen en i o u (la Isabel, la unió..)
6. L’article LA  s’apostrofa davant del nom de les lletres que comencen en vocal –> Fals ( la efa, la a, la essa, …)
7. Un número escrit en xifres es pot apostrofar –> veritat (l’’11, l’1 d’agost, l’XI col·loqui, l’11a. partida).
8. Els articles EL, LA no s’apostrofen davant de paraules que comencen en una i/u consonàntica. –> veritat (el iogurt, la iaia..).
9. Els articles EL, LA no s’apostrofen davant de paraules que comencen en una hac aspirada. –> veritat (el Hamlet de…, de Haydn, el hawaià. ).
10. La preposició DE s’apostrofa sempre que comença en vocal –> fals (no s’apostrofa davant de noms de lletra: darrere de i, davant de i i u consonants: de iens, de iod.)
11. Els articles EL, LA i la preposició DE no s’apostrofen davant de paraules que comen amb el prefix a amb valor negatiu. veritat –> (de asimètric, la asimetria, el asimètric)
12. La contracció de A+EL és al i es desfà quan la paraula següent comença en vocal/h –> anem a l’hort
13. La contracció DE+EL és del –> es del pare, és dels  pares
14. La contracció PER+EL és pel –> anem pel  camí, amem pels camins.
15. La contracció de PER A+EL és per al –> per al pare, per als pare,
16. La contracció de a+els és als –> als afores (afores es masculí)
17. Les preposicions A, DE, i PER no es contrauen amb els articles EL i ELS que formen part de títols, noms d’entitats o van en cursiva o entre comentes. –> veritat
    (vinc de “els quatre cantons”,

són elements lingüístics que determinen noms amb poca precisió, o no s’indica la quantitat exacta. Poden ser adjectius o pronoms.

1 Hem de distingir els següents indefinits. S’assemblen molt, però uns fan d’adjectius i els altres de pronom.

2 Els següents indefinits no sempre s’utilitzen perquè en el seu lloc fem servir una forma incorrecta, traduïda literalment del castellà.

3 Convé saber l’antònim dels següents indefinits per fer-los servir correctament.

4 Observacions que cal tenir en compte:

•  Altre, altra (té una forma per al masculí i un altra per al femení)
• tot i no pas tota davant d’un topònim (nom de lloc). exemple: tot Catalunya, tot França
• El plural de qualsevol és qualssevol
• Hom és un pronom indefinit que equival a dir: la gent, tothom, o el pronom de la tercera persona es. Exemple: hom diu que això té solució.

Exemples:

-Teniu algun dubte?
-En principi no n’hi ha cap.
-així tot esta clar?
-Jo no he entès res.
-Algú li pot tornar a explicar
– Ningú en té ganes.

1. Saps quina és la paraula que permet escriure bé els guionets en les quantitats?–>DUC (desenes, unitats, centenes)
2. Quins números tenen una forma per al masculí i un altra per al femení? –> un/una, dos/dues, dos-cents/dues-centes …
3. Quina és l’única desena que té una i per unir-se amb les unitats? –> (la dels joves) vint-i-un, vint-i-dos,..   (trenta-un, trenta-dos..).
4. Hi ha algun número que port accent? –> si (milió..)
5. Hi ha algun número que s’escrigui amb l·l ? –> no
6. Escriu correctament aquesta quantitat d’euros (358) –> tres-cents cinquanta-vuit (DUC)
7. Escriu correctament aquesta quantitat de lliures (12.623) –> dotze mil sis-centes vint-i-tres.
8. Quins números s’escriuen amb una q? –>quatre, quaranta, quinze, quatre-cents..
9. Quins números sonen amb essa sonora quan els pronuncies?–> onze, dotze, tretze, catorze, quinze, setze
10. I amb una essa sorda? –> dos, tres, sis, set, disset, seixanta, setanta, cent,
11. Quin és el contrari de molt? –> gens
12. Quin és el contrari de massa? –> gens ni mica
13. Quin és el contrari de res? –> tot
14. Quin és el contrari de gaire, massa, prou?–> gaires, massa, prous
15. Saps la diferència entre un i u ?–> u, és un número.  un, és un quantitatiu.
16. Com acaben el ordinals que venen després del quart?–> cinquè, sisè, setè, vuitè, novè, desè

Un miler, una mil·mil·lèsima, un mil·lenari -> quan parlem de períodes de temps hi ha l·l segur.

Quan parlem de fraccions hi ha l·l geminada: mil·ligram, mil·lilire, mil·límetre

Els quantitatius són uns  determinants  que indiquen quantitat de manera global o imprecisa. Poden ser variables o invariables, depenent de si tenen variació de gènere i de nombre.

1. La dièresi solament serveix per indicar que en una sil·laba no hi ha diftong. –> És fals ja que també indicar que cal pronunciar la u dels conjunts qüe, qüi, güe, güi
2. Podem posar dièresi a sobre de una i/u precedida d’una g o una q + vocal. -> És fals, ja que només s’ha de posar si toca; per exemple: pasqua.
3. El grups gua/qua i guo/qua no porten mai dièresi –> És veritat ja que en aquests casos la u es pronuncia sempre i per tant no fa falta col·locar la dièresi.
4. Si podem accentuar no posarem dièresi. –> És fals ja que una paraula pot portar dièresi i accent. Per exemple  qüestió.
5. La dièresi sempre es posa sobre la segona vocal. –> És fals. Per exemple qüestió. Es valid només per a diftong decreixents.canviï, estudiï, copiï,
6. Una paraula pot dur accent i dièresi. És veritat. Per exemple pingüí, diürètic
7. La dièresi sempre es posa damunt de la sil·laba tònica. ..>  És fals. Per exemple diürètic,traïdor, veïna,
8. Els infinitiu no porten mai dièresi a la terminació. ..> És veritat. L’infinitiu, el gerundi, el futur i el condicional dels verbs acabats en vocal + ir són excepcions, com ja hem estudiat  : agrair, traduint, beneirà, produiria…
9. Si la forma singular d’un substantiu porta accent la plural pot portar dièresi. –> És veritat. Per exemple: país, països; suís, suïssa..
10. El futurs, condicional i gerundis dels verbs acabats en vocal+ir no poden portar dièresi.–> És veritat. veure punt 8. Són els anomenats fills i parents del infinitiu. Traduir, traduint, traduiré, traduiria
11. Les paraules que comencen amb un prefix que acaba que acaba en vocal i van seguides d’un mot que comença en i o bé u no porten dièresi. –> És veritat. son del tipus coincidència, contraindicat, intrauterí, preindustrial, reunir,  (mirar excepcions a la dièresi al punt Dièresi (1))
12. Un mot primitiu pot tenir un diftong i el seu derivat pot tenir dièresi. ?