Guía práctica para los clientes atrapados en Banco Madrid

He inserit aquest retall del diari Expansión  perquè sembla que els tractaments de les crisis bancàries estan canviant. Aquest del tancament exprés del Banc Madrid es el primer exemple. s’haurà de seguir amb atenció perquè  pot indicar el camí a partir d’ara per a possibles  crisis bancàries i treure conclusions de com de segurs tenim els diners als banc, ja sigui en dipòsits o en fons d’inversió.

 

¿Cómo se ha llegado a esta situación?

El banco fue intervenido el pasado 10 de marzo después de que su matriz, la andorrana BPA, fuese acusada de blanqueo de capitales. Esto desató una oleada de retirada de efectivo, que ha llevado al banco a solicitar el concurso, ante la imposibilidad de hacer frente al cumplimiento de sus obligaciones. No obstante, el Banco de España explica que el concurso de acreedores “permite asegurar un igual trato a los depositantes de la entidad y al resto de acreedores”.

¿Existe alguna garantía de que recupere el capital invertido?

Sí, la que ofrece el Fondo de Garantía de Depósitos (FGD), que cubre los primeros 100.000 euros invertidos por titular y entidad. Por encima de los 100.000 euros no existe garantía alguna. En su caso, todo dependerá del proceso de liquidación.

¿Dispone el FGD de capital suficiente?

A cierre de 2013 (últimas cifras oficiales), el FGD se hallaba en pérdidas tras hacer frente al saneamiento de diversas entidades. No obstante, en 2014 recibió fuertes inyecciones de capital. ”El FGD cuenta con recursos líquidos suficientes para atender la totalidad de los depósitos cubiertos de efectivo declarados por Banco de Madrid”, señalan desde la propia institución. Además, como explica Josep Soler, presidente de EFPA (asociación de asesores financieros), en el hipotético caso de que el FGD no dispusiera de fondos, el Estado español respondería de forma subsidiaria.

¿Cuándo se podrá recuperar el dinero?

En primer lugar, habrá que esperar a que el juez acepte la petición de concurso de acreedores. A partir de este momento, se procederá a la liquidación de la entidad. El FGD restituirá a los clientes hasta los primeros 100.000 euros. Lo hará en un plazo aproximado de tres semanas. Por encima de esa cifra, los clientes tendrán que esperar al resultado del proceso de liquidación de los activos y pasivos del banco.

¿Se puede producir el efecto contagio a otros bancos?

Las posibilidades son mínimas. Ayer el ministro de Economía, Luis de Guindos, afirmó que Banco Madrid “es una entidad pequeña y específica que no supone ningún tipo de riesgo sistémico para el sistema financiero español”.

¿Qué ocurre con el inversor en fondos?

Los fondos de inversión están fuera de peligro, ya que los activos en los que invierten se encuentran depositados fuera del balance del banco y no se ven afectados por la situación concursal. “El inversor en fondos debe quedarse tranquilo: el dinero es suyo, no de Banco Madrid”, resume José María Luna, director de Análisis y Estrategia de Profim.

¿Pueden retirar el dinero los partícipes?

La Comisión Nacional del Mercado de Valores (CNMV) ha suspendido temporalmente la posibilidad de reembolsar o traspasar el capital de los fondos de inversión gestionados por Banco Madrid Gestión de Activos que se encuentran depositados en el mismo grupo bancario. Esta medida persigue, según el regulador, “garantizar los derechos de los inversores en estos productos y su igualdad de trato”. No obstante, cuando la CNMV levante la suspensión se podrá solicitar el reembolso en efectivo o el traspaso a un fondo de inversión de otra gestora.

¿Qué fondos se encuentran afectados por esta medida?

Aquellos que se encuentran depositados en Banco Madrid. Los procedentes de la compra las gestoras de Liberbank y de BMN están depositados en otra entidad (Cecabank), de modo que en su caso se puede solicitar el reembolso o traspaso en cualquier momento.

¿Cómo afectará al valor liquidativo?

A priori, el valor liquidativo de los fondos no debería verse afectado por esta situación. Por un lado, todos los fondos, sea cual sea la categoría, cuentan con un porcentaje de liquidez para dar salida a los reembolsos. A partir de ahí, se procede a la venta de los activos. Si las peticiones de reembolso se acumulan, se puede crear un cuello de botella que fuerce a liquidar los activos a precios de saldo. Sin embargo, los expertos no creen que vaya a ser el caso, ya que los fondos de Banco Madrid cuentan con un tamaño limitado y la CNMV velará por que las salidas se produzcan de manera ordenada.

¿Qué ocurre con las sicav?

Al igual que los inversores en fondos, los accionistas de la sicav depositadas en Banco Madrid tampoco podrán recuperar su inversión hasta que la CNMV levante la suspensión temporal. En su caso los activos también se encuentran fuera de peligro, ya que se encuentran depositados al margen del balance de la entidad.

¿Qué sucede con las inversiones en acciones y otros valores?

Como explican desde la CNMV, los inversores no podrán reembolsar, pero sí pueden solicitar el traspaso de los valores al bróker de otra entidad, sin ningún tipo de problema.

Por otro lado, Interdin Bolsa, la sociedad de valores filial de Banco Madrid, aclaró ayer que ya no permite la apertura de nuevas posiciones, que el servicio de gestión discreccional de carteras con sistemas automáticos ha quedado suspendido y que todos los sistemas han sido desactivados.

Los clientes podrán cerrar sus cuentas a través de las plataformas de contratación de Interdin. La firma comunicará “en breve” el plazo máximo para las posiciones abiertas en mercados organizados. Según detalla, “no será en ningún caso superior al cierre de la sesión del próximo miércoles 18 de marzo”. […]

Pronoms relatius: que, què, qui, on

Pronoms relatius:
Invariables: que, què, qui, on
Variables: el qual la qual, els quals, les quals. (serveixen de comodí excepte per a el relatiu que quan va sense cometes)
Relatiu neutre: la qual cosa, cosa que

Que:
Subjecte (el que fa l’acció): el meu company, que te exàmens, estudia molt
CD: el que la rep: Aclareixo les dubtes que van plantejar els estudians
CCT: afegeix una circumstància de temps: el dia 12, que vaig al metge, em caduca la targeta sanitària

Què: sempre darrere de preposició (a, amb, de, en, per)
C preposicional o circumstancial: La carta de què parlàvem estava damunt la taula

Qui: darrere de preposició en les oracions adjectives
CI: no coneixia al home a qui van trametre la convocatòria
Complement preposicional: la administrativa en qui confiava feia la feina
CC: els professors amb qui estudiàvem informàtica van comprar un ordinador.
Qui: en oracions substantives pot anar precedit de l’article o de les paraules aquell, tothom:subjecte: qui (el qui/aquell qui/tothom qui ) menja sopes se les pensa totes

El qual, la qual, els quals, les quals
Pot fer sempre de comodí de què i qui quan va precedit de preposició
Pot fer de comodí per al pronom que de les oracions adjectives explicatives però no en les especificatives.

El tècnics que treballaven a Beseit van signar l’informe
El tècnics els quals treballaven a Beseit van signar l’informe
El tècnics, els quals (que) treballaven a Beseit, van signar el informe (especificativa)

on:

  • Indica lloc
  • Només s’utilitza en oracions adjectives , i pot anar precedit de preposició: L’Oscar estiueja en un poble on es practica surf d’estel.
  • Equival a en què i al relatiu variable precedit de la preposició en : L’Oscar estiueja en un poble en què/ en el qual es practica surf d’estel.

funcions: CCL

El relatiu neutre: la qual cosa /cosa que El seu antecedent és tota l’oració anterior. El seu significat es això. La qual cosa pot anar precedit de preposició però cosa que no.
Van emplenar malament els impresos, la qual cosa (cosa que) va anular el procés.

 El relatiu possessiu: del qual/de la qual/ dels qual /de les quals

funcions: complement del nom

El que
el que <–> el qual
el que —-> allò que, això que, aquell que
La canonada per la que surt l’aire condicionat  es va espatllat -> la canonada per la qual

El que, la que, els que, les que Aquestes combinacions són correctes quan podem intercalar entre l’article EL i el QUE  el nom que volem substituir:

els impresos que tenia i els que em van donar .. -> els impresos que tenia i els impresos que em van donar.

Verbs de règim: demanen una preposició: jugar a, estar d’acord amb, confiar en

Verb + CD –> 95%

Verb + CI -> 5% (comunicar, telefonar, trucar, escriure, dir, agradar, apassionar, interessar, encantar, disparar)

Lletres L, L·L, i LL

La ela geminada: No es pronúncia de manera  especial. Hi ha que memoritzar els noms més corrents:

  • Començats amb:
    • al·l– (hi ha unes 8 més derivats): al·legar, al·legoria, al·leluia, al·lèrgia, al·licient, al·lot, al·lucinació, al·lusió, al·luvió….
    • col·l– (hi ha unes 20 més derivats): col·laborar, col·lació, col·lagen, col·lapse, col·lateral, col·lecció, col·lecta, col·lectiu, col·lega, col·legi, col·lidir, col·liri, col·lisió, col·locar, col·loqui, col·lutori...excepcions: colesterol, coliflor, còlic, colom, cola
    • il·l– (hi ha unes 15 més derivats): il·legal, il·legible, il·legítim, il·lès, il·lícit, il·limitat, il·localitzable, il·lògic, il·luminar, il·lús, il·lusió, il·lustrar, il·lustre…
    • mil-  (hi ha unes 9 més derivats): mil·lenni, mil·ligram, mil·lilitre, mil·límetre, (però milió, miler, milionèsim)
  • Mots acabats en:
    • el·la : aquarel·la, caravel·la, cel·la, damisel·la, franel·la, legionel·la, mortadel·la, novel·la, ombrel·la, parcel·la, passarel·la, salmonel·la, tessel·la, varicel·la…
    • il·la: axil·la, clorofil·la, goril·la, papil·la, pupil·la, til·la, tranquil·la…..
  • Mots acabats en:
    • -al·lar, -el·lar, -el·lir, etc..: instal·lar,apel·lar,encaramel·lar,flagel·lar, rebel·lar, interpel·lar, pal·liar, pol·luir, repel·lir, excel·lir, expel·lir, putxinel·li,  cavil·lar, destil·lar, instil·lar, titil·lar, vacil·lar, anul·lar
  • Mots diversos…
    • ampul·lós, bèl·lic, cal·ligrafia, cel·la, cèl·lula, circumval·lació, corol·la, cristal·lí, estel·lar, excel·lent, fàl·lic, idil·li, intel·lecte, intel·ligència, libèl·lula, metàl·lic, pàl·lid, paral·lel, pel·lícula, rebel·lió, satèl·lit, sibil·lí, síl·laba, sol·licitar, taral·lejar, tel·luri, tortel·lini, tranquil·la, violoncel·lista, mol·lusc, coral·lins, pol·lució, impol·lut..
  • coses que va bé recordar:
    • No s’escriuen en ela geminada: alegria, celebrar, colesterol, colador, còlic,coliflor,cola,còlera,còlic,colom, elaborar, paralitzar, polèmic, salari, selecció, solució, ilota, mistela, ravioli
    • Atenció: miler, milió, milionèsim.. però mil·lenari, mil·lenni, mil·lèsim, mil·ligram, mil·límetre…

Mots derivats d’altres que porten l o ll: de palla, pàl·lid; de metall, metàl·lic; de nul, nul·la
Mots que es refereixen al pensament: intel·ligència, intel·lecte, excel·lent
També: bèl·lic, cal·ligrafia, cèl·lula, instal·lar, paral·lel, penicil·lina, satèl·lit, sol·licitar
Recorda: mil·lenari i mil·límetre, però miler i milió (els mots curts, només amb l)
LL o L?: motxilla, rellotge, xandall, porcellana, llicenciat, corall i cristall. Lingüista i lògic

Lletres B i V

En els dialectes del català en què es pronuncien el mateix so per a les lletres b i v necessitem tenir algunes regles:

  • Escrivim b davant L i R: blau,  braç, llibre,moble, bloc, oblidar, cobla, abraçar, brusa, brivall, bresso
  • Escrivim v darrere N:  canviar, convertir, enviament, envestir..
  • L’imperfet d’indicatiu de la 1ª conjugació s’escriu amb v: menjava, portaven..
  • Les paraules que acaben en diftong tenen v  en els seus derivats: tou-estovar, blau-blavós
  • Les paraules que acaben en p, tenen els seus derivats una b: rep-rebut, llop-lloba
  • Fixa’t en aquest dos grups de consonants:
      • mb: ambients, assemblea, embolicar, comboi, vamba, reembors.. exepcions: circumval·lació, tramvia, triumvirat
      • nv: canvi,enveja,

– Veure les discrepàncies  amb el castellà: advocat, canvi, corba, govern, endívia, haver…

i amb el francès: acabar, trobar, arribar, treball, sabó…(achever, trouver, arriver, travailler, savon)

– Mots catalanitzats: d’origen forà, han canviat la W per V: vamba, vàter, valquíria, sandvitx

(no catalanitzats: edelweiss, newton, swing, Wallis-talkie, waterpolo, watt i whisky)

Mots difícils Hi alguns casos en que l’escriptura de b/v no es manté en la mateixa família de paraules. son els anomenats pseudoderivats

abortiu
calb
corba,corbat
probable, probabilitat
hivern, hivernal
saber, saberut
labial
mòbil, mobilitat
provar
avortar
calvície
curvatura,curvilini
prova,provar
hibernació
savi, saviesa
llavi
moviment,movible
probatori

Els pseudoderivats, derivats d’un mot llati, conserven la grafia llatina

 Primitius  Derivats  Pseudoderivats
avortar
calb
cervell
corb_adj
corb_ocell
deure
escriu
llavi
lliure
moure
provar
avortament
calba
cervellet
corba
corbera
devia
escrivent,escrivà
llaviejar
lliurement
movia, moviment
emprovador,aprovar,
comprovable,provable
(que es pot provar)
abortiu,aborció
calvície
cerebral
curvatura, curvilini
còrvids
dèbit
escriba
labial
llibertat, lliberal
automòbil,mòbil
probable, probabilitat, probatori

S’escriuen amb b: abans, acabar, Àlaba, arribar, automòbil, baf, baró, basc, beina, bena (tira de fil), berbena (planta), berruga, biga, Biscaia, bivac, bolcar, boleiar, bufeta, calb, comboi, corb, desimbolt, embenar, rebentar, rebolcar, riba, ribera, saba, sabó, treballador.

S’escriuen amb v: advocat, alcova, almívar, arravatar, avall, avet, avi, avorrir, avortar, bava, canvi, caravel·la, cascavell, cavall, civada, covard, Còrdova, endívia, envestir, escrivà, espavilar, Esteve, esvelt, fava, gavardina, govern, gravar, haver, javelina, l’Havana, llavi, núvol, pavelló, prevere, provar, raval, rave, rovell, savi, sivella, tàvec, taverna, travar, trèvol, vaixell, vedella, vernís, Vesuvi, voltor

Completeu els buits de les frases següents amb b/v.
1.Han impro…isat un en…elat annex al pa…elló d’esports per enca…ir tots els con…idats al congrés de tre…alladors socials.
2.El …ehicle del pilot ala…ès va …olcar al re…olt número di…uit en re…entar-se-li una roda del da…ant; així, eltrè…ol que duia a la si…ella dels pantalons no li va portar gaire sort.
3.Ja cal que m’espa…ili si per les noces d’or dels a…is …ull lluir un figura …en es…elta.
4.L’ad…ocat de l’acusació va posar tra…es a l’hora d’admetre la gra…ació com a pro…a de la defensa en el casdels a…ortaments il·legals.
5.A…ans de ser…ir-nos la …edella amb fa…etes ens van portar una amanida d’endí…ies i ra…es amb un almí…ar que li dona…a un toc exòtic.
5. Completeu el text amb b/v (i prepareu-vos-el perquè us el dictin)
No sa…ia com ha…ia arri…at a la situació en què em tro…a…a: m’aca…a…a de separar, potser per a…orriment, per l’enyorança d’una altra època millor o, senzillament, perquè no el suporta…a. Si hagués de descriure què ha…ia influït a l’hora de prendre la gran decisió, pro…a…lement hauria d’esmentar les contínues infidelitats amb què l’Este…e m’ha…ia castigat des que ha…ia sa…ut com ha…ia condicionat el go…ern en la decisió de tancar nom…roses ta…ernes …asques. La intuïció em diu, però, que les nostres desa…inences es remunten més enllà, que potser ja naixeren quan ens …am conèixer mentre muntà…em a ca…all per aquella a…etosa del Montsen
Solució:
b_v

Científics veuen proper el col·lapse de la civilització industrial

Un estudi finançat per la NASA conclou que l’explotació dels recursos i les desigualtats socials condueixen a la fi d’aquesta era en les pròximes dècades

Barcelona. (Redacció). – Va caure l’imperi dels egipcis, el romà, el maia, l’espanyol, el the gardianbritànic … i tot fa preveure que algun dia també s’ensorrarà la civilització industrial occidental . El problema no és tenir la certesa que algun dia arribarà aquest declivi, sinó que un estudi finançat per la NASA el situa per d’aquí a tan sols unes dècades, segons informa The Guardian . Els motius: una creixent i insostenible explotació dels recursos de la Terra i unes insuportables desigualtats socials entre rics i pobres.

El web del diari britànic explica que els processos del “auge i caiguda” dels imperis i civilitzacions són un “cicle recurrent a través de la Història” i assenyala que “fins i tot les civilitzacions avançades i complexes són susceptibles” de desaparèixer.

Després d’investigar els factors involucrats en la caiguda dels imperis i civilitzacions dels últims 5.000 anys, la investigació ha detectat els principals factors que influeixen en el “declivi d’una civilització i que poden ajudar a determinar el risc actual de col · lapse: població, clima , aigua, agricultura i energia “.

Aquests factors conduirien al col · lapse combinats amb altres dos de tipus social i que també són clau: “l’esgotament dels recursos per la tensió sobre la capacitat ecològica” i “l’estratificació econòmica de la societat entre elits [riques] i masses [pobres] “. La investigació conclou que “captant al detall la realitat actual del nostre món … ens sembla que serà difícil evitar el col · lapse”.

Encara que els investigadors consideren improbable que les elits permetin que es posi remei a la tendència actual que conduiria al col · lapse, el declivi de la civilització industrial es podria evitar si s’arribés a un equilibri en el qual “l’esgotament per càpita de la natura es reduís a un nivell sostenible i si els recursos es distribueixen d’una manera raonable i equitativa “.

 

Oclusives: P/B, T/D, C/G

PeTaCa/BoDeGa–> P/B, T/D, C/G

Anem a veure algunes normes sobre les oclusives a final de mot:

1- En general, escrivim p/t/c després de vocal tònica o de diftong tònic abans de la oclusiva final: P-T-C(90%) (final de paraula aguda després de vocal)
Exemples: llop, tap, sap, equip, cap, equip, percep, naip, mut, nebot, cunyat, humit, got , beneit,pit, groc, foc, aparec, amic, prec, arcaic, ric, poruc.

Excepcions:(10%)

  • Acaben en -b adob, club, tub, cub, Jacob, Carib, Job, baobab, esnob..
  • Acaben en -d:
    *Paraules soltes fluid, fred, sud, quid alcaid (alcaide), David, Alfred, Conrad, Madrid,..
    * Els mots femenins acabats en -itud i -etud: solitud, lentitud, quietud.
    *Els adjectius plans del qual la forma femenina acaba en -da: àcid->àcid (àcida), pàl·lid (pàl·lida), tímid (tímida)
  • Acaben en -g Els mots nàufrag, càstig, mag, estrateg, tuareg, Hug, zig-zag, reg . acabats en -gog, fag, fug i leg : pedagog, demagog: sarcòfag, centrífug, sacríleg, diàleg, pròleg, epíleg, filòleg, cardiòleg

2- Final de paraula després de consonant o vocal àtona: Segons derivat.
Exemples:  àrab (arabesc), serp (serpent), príncep (principat), superb (supèrbia) ràpid (rapidesa), sord (sordes), sort (sortós), càstig (castigar), amarg (amargar), nàufrag (naufragar) fresc (frescor),  ‘sord’ s’escriu amb ‘d’ perquè els derivats tenen el so ‘d’: sordesa, ensordir…

Excepcions:mànec (mànega), feréstec (feréstega), préssec (presseguer), ànec (ànega), rònec (rònega), càrrec (càrrega), espàrrec (esparreguer), fàstic (fastiguejar), aràbic (aràbiga), llòbrec (llòbrega) xàfec (xafegada) tràfec (trafegar)
.Gerundis acabats en -nt: saltant, ballant, dormint… .També la primera persona del present d’indicatiu, que acaba en -nc: vinc, venc, entenc, comprenc, etc. No són com provables per derivació paraules com ara: sumand, subtrahend, baluard, tord, rang, míting, púding, etc.

3-Final de la primera síl·laba: Compostos amb CAP capçada, capdavant, capsigrany… menys: cabdal, cabdell, cabdill

Cal tenir en compte:  Escriure la p i la b darrere d’una m tot i que no es pronunciïn: Trem p (trem polí), cam p (cam perol), tom b (tombar).

Cal escriure la t i la d darrere d’una n tot i que no es pronunciïn. profun d (profunditat), pon t (pontet), desmun t (desmuntar)

Paraules que s’escriuen sense -t final. col·legi, geni, prem i, api.

Tingueu en compte que paraules com inic o oblic fan el femení am  -qua (iniqua i obliqua), mentre que les paraules que acaben en -cu, com innocu o promiscu, fan el femení  -cua (innòcua i promíscua).

Tots els verbs acaben en PeTaCa

Ompliu els buits del text següent amb les grafies corresponents (b/v/p/t/d/c/g).
Aquell home àra… vi…ia al nor… de …iscaia i regenta…a des de feia molt de temps un clu… ròne…, amb …igues fumades i rene…s escrits a les pare…s. Era alt i cal…, tenia una …erruga al lla…i i se li perfila…a una incipient cor…a de la felicita… Tenia per soci un paio norue…, fre…, prim com un espàrre… i pàl·li… com un glo… de llet, que porta…a tot l’hi…ern la mateixa ga…ardina, del qual es deia que era pròfu… de la justícia del seu país.
Forma…en una parella professional aparentment a…orrida, tot i que es mo…ien en un  esplèndi… automò…il descapotable de color gro… que no passa…a desaperce…ut. So…int ha…ien re…ut su…eriments anònims perquè clausuressin el local, però ells es feien el sor… i es tanca…en a qualsevol possibilita… de diàle..

 

Completeu el text, si cal, amb b/p/t/d/c/g
i, un cop corregit, prepareu-vos-el perquè us el dictin.Quan… sa…s que la solitu… serà per sempre la teva companya de viatge po…s comprendre què passa per la men… d’un aspiran… a suïcida. Així, és ara quan… enten… per què l’Alfre… ens imposà amb  severita… el càsti…de la seva mort, per què el gran… ma… de les finances que ocupava el càrre… més prestigiós en aquella empresa d’origen aràbi… ens sorprengué amb la seva decisió de deslliurar-se de la vida, una vida que, alca…davall, era ben seva. Ara bé, l’Alfre… havia nascu… un càli… dissa…te del mes de desembre i, segons els astròle…s a què massa sovin… s’encomanava, només havia estat aquesta circumstància la causan… de la seva mort
Punxa la imatge per veure la sol·lució

petaca

Pronoms febles apunts a recordar

  1. Només hi ha un apòstrof en la combinació de pronoms.
  2. L’apòstrof sempre substitueix una sola vocal: la a o la e. Mai una i/o/u segons les regles d’apostrofació d’articles.
  3. De guions, pot haver-ni molts.
  4. El pronoms que van davant del verb no s’enganxen, excepte si tenen un apòstrof.
  5. Els pronoms que van al darrere, sempre s’han d’enganxar.
  6. Tots els pronoms van junts, o al davant del verb o al darrre
  7. El pronoms tenen formes diferents segons la posició.
  8. exemple: davant /ens/ ens van dir que sí.
  9. Darrere /’ns/ -nos/ va dir-nos que sí, digui’ns que sí, digueu-nos que sí.
  10. Cada complement té un sol pronom i cada pronom només representa un complement.
  11. Algunes combinacions no es poden apostrofar (la hi, li hi)
  12. L’apòstrof sempre se situa a la dreta de la combinació: m’el emportaré/ me’l emportaré /fixa’t-hi me l’emportaré / fixa-t’hi.
  13. l’ordre es el següent: CI,CD, CC
  14. L’infinitiu, el gerundi i l’imperatiu porta els pronoms al darrere.
  15. el passat perifràstic pot anar davant o darrere: me’n vaig anar/ vaig anar-me’n
  16. les combinacions hi-hi, en-en no son possibles ho-hi  canvia a l’hi

Els pronoms febles de complement circumstancial

Preguntes: On? Quant? Com? Amb qui?

Pronoms que substitueixen: Hi, en (quan indica procedència)

Porto els nens a la muntanya –>Hi porto els nens–> els hi porto

Compro el que vull al mercat-> hi compro el que vull->ho hi compro (ho hi, hi ho no és correcte) -> ho compro al mercat

Trec el peix del congelador –> en trec el peix –> le’n trec (le no es pronom) ->l’en trec