[ca_audio url=”http://www.beseit.net/mp3/catala/dictat1.mp3″ width=”500″ height=”27″ css_class=”codeart-google-mp3-player”]
Escriviu el dictat mentre sentiu l’audició. Feu les pauses que us calguin (prement la pausa del reproductor de so).
Torneu a escoltar-lo una altra vegada i comproveu que no us hàgiu deixat res.
Corregiu-lo amb el text escrit.
En primer lloc s’ha d’instal·lar un plugin adequat. Després de provar-ne varis he instal·lat:
Els dos plugins són necessaris perquè tot funcioni correctament. Tot i això, el plugin, dona aquest avis: “The only extensions available for the upload will be mp4 and flv.”
Amb el format mp4 no funcionava la part de vídeo , si la de so. En canvi en format flv funciona tan el vídeo com el so.
Per tant el primer que s’ha de fer quan es disposa d’un vídeo es passar-lo a aquest format, això es pot fer en el plagin:
Per fer aquestes conversions n’hi ha infinitat de plugins, aquest funciona i es molt senzill.
Per a gravar el vídeo que es vol pujar, lògicament es te que fer en una càmera de gravació o capturant pantalles del ordenador, que es el que es mostra al exemple de baix.
Per a capturar aquest vídeo del ordenador he utilitzat el programa:
[stream provider=video flv=x:/www.uoc.beseit.net/wp-content/uploads/2013/a1/suf3-u1.flv img=x:/www.uoc.beseit.net/wp-content/uploads/2013/a1/suf3-u1.flv embed=true share=false width=640 height=300 dock=true controlbar=over bandwidth=med autostart=false responsive=16:9 /]
*********************************
[stream provider=video flv=x:/www.beseit.net/wp-content/uploads/2013/videos/monica_oltrra.flv img=x:/www.uoc.beseit.net/wp-content/uploads/2013/a1/suf3-u1.flv embed=true share=false width=640 height=300 dock=true controlbar=over bandwidth=med autostart=false responsive=16:9 /]
Nota 22-10-2017. Amb la versió 4.3.1 de worpress si es puja el video en format .ftv a la mediateca, no fa falta fer res, només insertar-lo al post.
Les eines que utilitzo ara son : screen recorder de ZD soft, mkv video converter.(que si la grabació es far en flv no cal)
[ca_audio url=”http://www.beseit.net/mp3/catala/a suficiència 3 u1.mp3″ width=”500″ height=”27″ css_class=”codeart-google-mp3-player”]
27/04/13 02:00 – Professor de Política Econòmica de la UB – Francesc Roca
Els imperis són uns grans espais econòmics d’història molt diversa. Estan formats per 
unitats polítiques territorials, que poden ser molt diferents. Els imperis són proveïdors a gran escala d’alguns béns públics: defensa i seguretat, xarxes d’infraestructures de transport i comunicació, acords comercials i protecció duanera. Sistema monetari. Els estats, en canvi, són, d’entrada, unes empreses nascudes, a Europa, al tombant dels segles XV-XVI per raons militars, que, al segle XXI, com a empreses militars, han deixat de tenir sentit. Alguns estats europeus van esdevenir imperis que, a partir de 1945-60, han anat desapareixent. Al món del segle XXI, funcionen els vells/nous imperis (uns 10), estats antics, moderns i recents (192, a l’ONU), i els nous estats lleugers (també dits regions legislatives: uns 500).
1. L’economia i la societat catalanes es van començar a configurar, ara fa 1.000 anys, dins de dos grans imperis. Una part, al nord, els comtats, formaven part de l’Imperi Carolingi, amb capital a Aquisgrà. L’altra part, al sud, a les terres de l’Ebre, formava part de l’Imperi Islàmic, amb capital a Bagdad (i, quan es fragmentà, amb capital a Còrdova).
2. Després, els comtats dels Pirineus s’independitzaren i s’expandiren cap al sud, cap a les illes i els ports de la Mediterrània, i, més tard, cap a l’Atlàntic. Formaren la Confederació de Catalunya-Aragó o Imperi Català, que funcionà entre 1282 (incorporació de Sicília) i 1517 (any de l’elecció de Carles I com a emperador del Sacre Imperi Romanogermànic, mentre era a Molins de Rei).
Fou un imperi compost, format, des de 1343, per diversos virregnats. Des de 1359, amb la creació de la Generalitat de Catalunya, es configuraren els governs (i els parlaments) dels diferents territoris de l’Imperi.
3. Des de 1517, Catalunya i tots els territoris de la Corona de Catalunya-Aragó, van formar part de l’Imperi Universal de Karl I /Carles I. L’Imperi Català s’integrà, doncs, dins d’aquest primer imperi global (que es dividirà a partir de 1556) on es donaria impuls a la creació dels virregnats d’Amèrica i d’Itàlia, seguint la vella idea catalana del rei Jaume I de crear nous regnes com el de Mallorca o el de València.
4. Entre 1556 i 1714, Catalunya, i la Generalitat, forma part de l’Imperi Hispànic. Amb fortes limitacions, però. Per exemple: només una ciutat del regne de Castella (Sevilla) tindrà el privilegi de poder comerciar amb Amèrica. I els reis seran cada cop més reticents a convocar els parlaments de la Confederació catalanoaragonesa.
El 1640, Catalunya esdevé, per poc temps, una peça de l’Imperi Francès. La Generalitat fa comte de Barcelona el rei francès Louis XIII. Des de 1659, per un acord entre els Imperis Hispànic i Francès, Catalunya és dividida: el Rosselló, el Conflent i mitja Cerdanya, seran francesos. Sense que la Generalitat, que es manté al sud dels Pirineus, participi per res en les negociacions.
TRENCAMENT DE LA CORONA.
6. Entre 1810 i 1814, Catalunya és integrada a l’Imperi Francès. Barcelona esdevé la seva segona ciutat. Però l’entrada, més fàcil, de productes francesos farà mal a l’economia catalana.
El Parlament català, reunit el 1701 a Barcelona, va adoptar un acord o Constitució que respon als interessos dels catalans. El seu títol és: “Que los naturals del Principat de Catalunya tingan dos places, una en lo Consell de Nàpols, l’altra en Milà”. Així, les corts catalanes tindrien un representant als governs de dos territoris que l’Imperi Hispànic havia heretat de l’Imperi Català: Nàpols, que havia format part de la Confederació de Catalunya-Aragó, i Milà, que era, des de 1447, a l’òrbita catalana.
De tant tibar la corda i de posar pals a les rodes al procés sobiranista català, el govern del 
PP es pot trobar un dia assegut al banc del Tribunal dels Drets Humans de l’Haia. Així de contundent es va mostrar ahir el portaveu d’ERC, Alfred Bosch, en una interpel·lació plantejada al ministre d’Hisenda i Administracions Públiques, Cristóbal Montoro, davant el qual plantejava el setge constat de l’executiu espanyol al català amb la utilització de “les cloaques” de l’Estat per practicar la guerra bruta i desqualificar “no ja les persones, sinó les idees que representen”. “La seva intel·ligència ens desborda”, ironitzava el republicà al·ludint als mètodes gens ortodoxos que atribueix al govern espanyol i la seva incapacitat per al diàleg. [….]
Cinc-cents quaranta-quatre dies falten perquè els escocesos puguin decidir el seu futur. 
El primer ministre del país, l’independentista i líder del Partit Nacional Escocès (SNP) Alex Salmond, va anunciar ahir, a les 14.05, hora d’Edimburg, que el referèndum per la independència tindrà lloc el 18 de setembre de l’any vinent. El compte enrere, doncs, ha començat. Salmond va desvelar el misteri de la data portant al Parlament de Holyrood la llei que regula els ets i uts de la consulta. La setmana anterior, una altra llei, que autoritzava els ciutadans de 16 i 17 anys a votar, va ser introduïda a la cambra d’Edimburg.
La defensa de la llengua va mobilitzar ahir centenars de persones en onze ciutats de 
Catalunya, la Franja, la Catalunya Nord, el País Valencià i les Illes. La convocatòria la van fer mig miler d’entitats i associacions cíviques d’arreu dels Països Catalans integrades en el moviment Enllaçats per la Llengua, que es va començar a gestar fa un any a les illes Balears com a resposta a les polítiques del govern del popular José Ramón Bauzá, i que s’ha estès a la resta de territoris de parla catalana. [….]
La monja de Montserrat considera que el papat de Benet XVI ha estat dominat per la por i no ha renovat l’Església tal com havia promès.
La monja benedictina Teresa Forcades lamenta el paper de la dona a l’Església. Per Forcades, la posició que ocupa la dona en l’estructura eclesiàstica és un anacronisme, la qualifica d’antievangèlica i considera que existeix un sexisme estructural dins la institució. [….]
El president d’ERC, Oriol Junqueras, ha afirmat aquest dilluns que no descarta que el seu partit pugui concórrer a unes hipotètiques eleccions anticipades a Catalunya en una llista electoral conjunta amb CiU. En concret, i en declaracions a Catalunya Ràdio, Junqueras ha assegurat que el seu partit “no descarta cap eina que sigui útil” a Catalunya, inclosa una hipotètica llista electoral conjunta amb CiU. Dit això, però, ha matisat que el seu partit no està en aquests moments en el govern perquè, ha dit, “representem models diferents”.[….]