MANIFEST DEL DIRECTOR DEL ARA

MANIFEST DEL DIRECTOR DEL ARA
Desconfiaré sempre de qui no respecti la meva llengua. Perquè, en
fer-ho, demostra que no em respecta a mi, i alhora que no respecta un
bé cultural essencial.

Desconfiaré sempre de qui no trobi normal el seu ús institucional i
simbòlic, perquè no troba normal la meva realitat cultural i perquè a
sobre es pensa que té dret a decidir què és la normalitat, i
curiosament la normalitat és ell, i no jo.

Desconfiaré sempre de qui digui que el meu problema no és real, perquè
em menysté a mi i perquè es creu amb el poder de decidir què és real,
i casualment també ho és ell, i no jo.

Desconfiaré sempre de qui digui que les llengües són per entendre’ns i
no per crear problemes i faci servir aquest argument per crear
problemes amb les llengües.

Desconfiaré sempre de qui manipuli realitats deliberadament i gosi
acusar llengües perseguides de ser les perseguidores.

Desconfiaré sempre de qui vegi com a despesa innecessària la promoció
de la meva llengua i com a inversió imprescindible la promoció de la
seva.

Desconfiaré sempre de qui vulgui acomplexar-me perquè parlo amb
naturalitat la llengua dels meus pares.

Desconfiaré sempre de qui em negui la llengua, perquè em sento
compromès amb els que l’han salvat perquè jo la pugui ensenyar als
meus fills.

I procuraré enfadar-me poc, només el que jo trobi normal i davant
d’amenaces que jo consideri reals.

I sempre, però sempre, plantaré cara.

Carles Capdevila

Director de l’Ara

L’article i la contracció de preposició i article

 

  1. L’article EL s’apostrofa davant de paraules que comencin en vocal o hac que no sigui aspirada. —> veritat (l’hospital)
  2. L’article masculí EL, s’apostrofa davant de paraules que comencen en una essa líquida, exemple striptease. –> veritat (l’striptease, l’stop..)
  3. L’article EL s’apostrofa davant de sigles llegides lletra per lletra que comencen per vocal o consonant. –> veritat (l’FBI, l’ISO, l’OTAN, l’URL,  l’IEC, l’URSS, d’FC però la UOC, la UE)
  4. L’article LA s’apostrofa davant de qualsevol vocal tònica, –> veritat (l’illa, l’Anna, l’Índia, l’única, l’Illa però: la unilateralitat, la innecessària, la Isabel).
  5. L’Article LA no s’apostrofa si la paraula comença en vocal àtona –> Fals (l’Ester, l’Alícia) només és cert per a les que comencen en i o u (la Isabel, la unió..)
  6. L’article LA  s’apostrofa davant del nom de les lletres que comencen en vocal –> Fals ( la efa, la a, la essa, …)
  7. Un número escrit en xifres es pot apostrofar –> veritat (l’’11, l’1 d’agost, l’XI col·loqui, l’11a. partida).
  8. Els articles EL, LA no s’apostrofen davant de paraules que comencen en una i/u consonàntica. –> veritat (el iogurt, la iaia..).
  9. Els articles EL, LA no s’apostrofen davant de paraules que comencen en una hac aspirada. –> veritat (el Hamlet de…, de Haydn, el hawaià. ).
  10. La preposició DE s’apostrofa sempre que comença en vocal –> fals (no s’apostrofa davant de noms de lletra: darrere de i, davant de i i u consonants: de iens, de iod.)
  11. Els articles EL, LA i la preposició DE no s’apostrofen davant de paraules que comen amb el prefix a amb valor negatiu. veritat –> (de asimètric, la asimetria, el asimètric)
  12. La contracció de A+EL és al i es desfà quan la paraula següent comença en vocal/h –> anem a l’hort
  13. La contracció DE+EL és del –> es del pare, és dels  pares
  14. La contracció PER+EL és pel –> anem pel  camí, amem pels camins.
  15. La contracció de PER A+EL és per al –> per al pare, per als pare,
  16. La contracció de a+els és als –> als afores (afores es masculí)
  17. Les preposicions A, DE, i PER no es contrauen amb els articles EL i ELS que formen part de títols, noms d’entitats o van en cursiva o entre comentes. –> veritat
    (vinc de “els quatre cantons”,

Els indefinits

són elements lingüístics que determinen noms amb poca precisió, o no s’indica la quantitat exacta. Poden ser adjectius o pronoms.

1 Hem de distingir els següents indefinits. S’assemblen molt, però uns fan d’adjectius i els altres de pronom.

ADJECTIUS PRONOMS
algun, alguna, algunes algú
cadascun, cadascuna (de..)
cada un, cada una (de..)
cadascú
cada u

2 Els següents indefinits no sempre s’utilitzen perquè en el seu lloc fem servir una forma incorrecta, traduïda literalment del castellà.

FORMA CORRECTA BARBARISME
alguna cosa, quelcom algo
diversos, diverses varios
cap ningun, ninguna, ninguns, ningunes
ambdós, ambdues ambos
tothom tot el món

3 Convé saber l’antònim dels següents indefinits per fer-los servir correctament.

INDEFINIT ANTÒNIM
algun, alguna, alguns, algunesun, una, uns, unes cap
tot res
algú ningú

4 Observacions que cal tenir en compte:

  •  Altre, altra (té una forma per al masculí i un altra per al femení)
  • tot i no pas tota davant d’un topònim (nom de lloc). exemple: tot Catalunya, tot França
  • El plural de qualsevol és qualssevol
  • Hom és un pronom indefinit que equival a dir: la gent, tothom, o el pronom de la tercera persona es. Exemple: hom diu que això té solució.

Exemples:

-Teniu algun dubte?
-En principi no n’hi ha cap.
-així tot esta clar?
-Jo no he entès res.
-Algú li pot tornar a explicar
– Ningú en té ganes.

Quantitatius i numerals

  1. Saps quina és la paraula que permet escriure bé els guionets en les quantitats?–>DUC (desenes, unitats, centenes)
  2. Quins números tenen una forma per al masculí i un altra per al femení? –> un/una, dos/dues, dos-cents/dues-centes …
  3. Quina és l’única desena que té unaper unir-se amb les unitats? –> (la dels joves) vint-i-un, vint-i-dos,..   (trenta-un, trenta-dos..).
  4. Hi ha algun número que port accent? –> si (milió..)
  5. Hi ha algun número que s’escrigui amb l·l ? –> no
  6. Escriu correctament aquesta quantitat d’euros (358) –> tres-cents cinquanta-vuit (DUC)
  7. Escriu correctament aquesta quantitat de lliures (12.623) –> dotze mil sis-centes vint-i-tres.
  8. Quins números s’escriuen amb una q? –>quatre, quaranta, quinze, quatre-cents..
  9. Quins números sonen amb essa sonora quan els pronuncies?–> onze, dotze, tretze, catorze, quinze, setze
  10. I amb una essa sorda? –> dos, tres, sis, set, disset, seixanta, setanta, cent,
  11. Quin és el contrari de molt? –> gens
  12. Quin és el contrari de massa? –> gens ni mica
  13. Quin és el contrari de res? –> tot
  14. Quin és el contrari de gaire, massa, prou?–> gaires, massa, prous
  15. Saps la diferència entre un i u ?–> u, és un número.  un, és un quantitatiu.
  16. Com acaben el ordinals que venen després del quart?–> cinquè, sisè, setè, vuitè, novè, desè

Un miler, una mil·mil·lèsima, un mil·lenari -> quan parlem de períodes de temps hi ha l·l segur.

Quan parlem de fraccions hi ha l·l geminada: mil·ligram, mil·lilire, mil·límetre

 

La independència no trenca la unitat

“Vol que Catalunya esdevingui un Estat? En cas afirmatiu, vol que aquest estat ERC-ICV-CUP-PERE-VIRGILI_ARAIMA20131212_0172_13sigui independent?”. Una pregunta incloent per una consulta que queda fixada pel nou de novembre de 2014 i que permet que els federalistes i els confederalistes que no han fet encara el pas –és el cas dels líders d’Unió i ICV– segueixin pujats al carro del procés sobiranista. I també una pregunta en que hi apareix l’opció independentista, tal i com exigien ERC, la CUP i l’ANC i desitjaven CDC i el president Artur Mas. Tot plegat, forjat amb aparent facilitat i sense llargues partides de pòquer i, sobre tot, sense apurar els terminis o vincular-ho a la negociació dels pressupostos que, ara més que mai, tenen via lliure.

Els quantitatius

Els quantitatius són uns  determinants  que indiquen quantitat de manera global o imprecisa. Poden ser variables o invariables, depenent de si tenen variació de gènere i de nombre.

Masculí S femení S Masculí P Femení P
molt molta molts moltes
si força
bastant
poc
poca  pocs
no no gaire
gens
gens ni mica

quantitatius

 

Xifra Numeral Xifra Numeral

1

u, un / una 21 vint-i-u, vint-i-un / vint-i-una

2

dos / dues 22 vint-i-dos / vint-i-dues

3

tres 23 vint-i-tres

4

quatre 30 trenta

5

cinc 31 trenta-u, trenta-un / trenta-una

6

sis 32 trenta-dos / trenta-dues

7

set 40 quaranta

8

vuit 50 cinquanta

9

nou 60 seixanta
10 deu 70 setanta
11 onze 80 vuitanta
12 dotze 90 noranta
13 tretze 100 cent
14 catorze 110 cent deu
15 quinze 125 cent vint-i-cinc
16 setze 200 dos-cents / dues-centes
17 disset 500 cinc-cents / cinc-centes
18 divuit 1.000 mil
19 dinou 10.125 deu mil cent vint-i-cinc
20 vint 65.389 seixanta-cinc mil tres-cents vuitanta-nou

 

El Papa: “Para los mercados la solidaridad es casi una palabrota”

Ciudad del Vaticano (Efe).- El papa Francisco alabó hoy a las cooperativas que, en tiempos de crisis, han reducido su margen de beneficio a cambio de mantener los puestEl-Papa-Franciscoos de trabajo y criticó a los llamados mercados, para los que la palabra solidaridad, dijo, “es casi una palabrota”. Mediante un mensaje de vídeo emitido hoy en el III Festival de la Doctrina Social de la Iglesia, que se celebra hasta el domingo en Verona (norte de Italia), el pontífice apostó por la cooperativa como forma de gestión empresarial y advirtió de que dejar de lado a los jóvenes desempleados supone una “hipoteca” para el futuro. [….]

Crec que és el primer cop que dedico una entrada a un papa, però crida l’atenció  llegir frases com “el pontífice apostó por la cooperativa como forma de gestión empresarial y advirtió de que dejar de lado a los jóvenes desempleados supone una “hipoteca” para el futuro.” de boca d’un papa en exercici. Estem acostumats a veure la església alineada amb el poder polític i econòmic. De fet és així a tots el països, especialment a Espanya. De fet ara que el sistema capitalista està arribant a la seva fi, és reconfortant escoltar el conceptes: cooperativisme, solidaritat, voluntariat. En una paraula: comunisme descentralitzat.

Dièresi (2). Qüestionari

  1. La dièresi solament serveix per indicar que en una sil·laba no hi ha diftong. –> És fals ja que també indicar que cal pronunciar la u dels conjunts qüe, qüi, güe, güi
  2. Podem posar dièresi a sobre de una i/u precedida d’una g o una q + vocal. -> És fals, ja que només s’ha de posar si toca; per exemple: pasqua.
  3. El grups gua/qua i guo/qua no porten mai dièresi –> És veritat ja que en aquests casos la u es pronuncia sempre i per tant no fa falta col·locar la dièresi.
  4. Si podem accentuar no posarem dièresi. –> És fals ja que una paraula pot portar dièresi i accent. Per exemple  qüestió.
  5. La dièresi sempre es posa sobre la segona vocal. –> És fals. Per exemple qüestió. Es valid només per a diftong decreixents.canviï, estudiï, copiï,
  6. Una paraula pot dur accent i dièresi. És veritat. Per exemple pingüí, diürètic
  7. La dièresi sempre es posa damunt de la sil·laba tònica. ..>  És fals. Per exemple diürètic,traïdor, veïna,
  8. Els infinitiu no porten mai dièresi a la terminació. ..> És veritat. L’infinitiu, el gerundi, el futur i el condicional dels verbs acabats en vocal + ir són excepcions, com ja hem estudiat  : agrair, traduint, beneirà, produiria…
  9. Si la forma singular d’un substantiu porta accent la plural pot portar dièresi. –> És veritat. Per exemple: país, països; suís, suïssa..
  10. El futurs, condicional i gerundis dels verbs acabats en vocal+ir no poden portar dièresi.–> És veritat. veure punt 8. Són els anomenats fills i parents del infinitiu. Traduir, traduint, traduiré, traduiria
  11. Les paraules que comencen amb un prefix que acaba que acaba en vocal i van seguides d’un mot que comença en i o bé u no porten dièresi. –> És veritat. son del tipus coincidència, contraindicat, intrauterí, preindustrial, reunir,  (mirar excepcions a la dièresi al punt Dièresi (1))
  12. Un mot primitiu pot tenir un diftong i el seu derivat pot tenir dièresi. ?