Lizzie Velasquez
Respon
Arxiu de l'autor: admin
“Alguns estats reconeixeran Catalunya i d’altres no”: la visió d’un ‘think tank’ americà sobre Europa i una Catalunya independent
El ‘think tank’ americà Atlantic Council recomana a la Unió Europea (UE), en un article que signen els professors Paul R. Williams i Roushani Mansoor, que tingui una actitud més “proactiva” envers el procés sobiranista català i la “possible” independència de Catalunya. L’Atlantic Council és un ‘think tank’ fundat el 1961 que té seu a Washington i que està liderat per Jon Huntsman, que va ser governador de Utah i candidat a les primàries republicanes per liderar el seu partit en la lluita electoral contra Barack Obama. Finalment va acabar cedint pas davant Mitt Romney, que va perdre contra l’actual president dels Estats Units. [….]
Aquestes són les idees expressades pels dos professors en el seu article:
- Considerar els casos català i escocès com a “afers interns” d’Espanya i els EUA, tal i com fa la UE, és un error que pot acabar amb la delicada unitat europea.
- Mentre que a Escòcia hi haurà un referèndum acordat pels dos governs, a Espanya Rajoy ha promès bloquejar la consulta catalana. Però Catalunya avança cap a una declaració unilateral d’independència.
- Serà Europa la que decidirà si Catalunya és un estat independent. La fòbia a l’autodeterminació i la seva falta d’un discurs coherent davant dels nous estats fa que Europa no estigui preparada per a aquesta decisió, fet que afectarà els ciments de la unió.
- Espanya i Catalunya estan atrapades en un debat legal sobre el dret a organitzar un referèndum. Aquest debat és irrellevant a Europa. Si els catalans opten per la independència demanaran el reconeixement internacional emparant-se en la voluntat popular, no en allò que digui la Constitució Espanyola.
- La llei internacional ni permet ni prohibeix els referèndums d’independència. Segons la llei, un estat ha de tenir un territori i uns ciutadans subjectes a un govern, criteris que Catalunya complirà. També ha de ser sobirà, raó per la qual la qüestió catalana serà decidida a Europa.
- Europa ha evitat una política comuna o coherent pel que fa al reconeixement de nous estats. La incapacitat per resoldre la qüestió de Xipre ha creat un estat que és mig membre de la UE i Kosovo viu als llimbs. Quan Catalunya demani el reconeixement Europa no estarà preparada per respondre, i això és perillós.
- És improbable que Europa, en el seu conjunt, negui el reconeixement a Catalunya, perquè això crearia un conflicte al cor d’Europa que afectaria als recursos econòmics d’una Espanya fràgil. En molts països el no reconeixement seria considerat anti-democràtic i seria difícil de justificar, tenint en compte que més de dues dotzenes d’estats s’han independitzat els últims vint anys i que Escòcia s’unirà probablement a la llista.
- D’altra banda, és improbable que Europa en el seu conjunt reconegui Catalunya i l’admeti com a membre de la UE, perquè això animaria a la realització de nous referèndums a Bèlgica, Xipre, Eslovàquia, Romania i, possiblement, Itàlia.
- Europa no aconseguirà tenir una postura comuna sobre la qüestió, de forma que alguns estats reconeixeran Catalunya i altres no, un esquema que es repetirà a nivell mundial. Si això passa Europa patirà, creant un conflicte a Espanya i encoratjant més referèndums independentistes. A més, s’haurà creat un estat que tindrà l’euro, amb 7 milions de persones que buscaran mantenir la seva ciutadania europea tot i viure fora de la Unió Europea.
- Europa ha de reaccionar i dur a terme una política pro-activa que gestioni la demanda catalana d’autodeterminació i possible independència. Si segueix amb l’actitud actual portarà el caos al gran experiment europeu.
essa sorda i essa sonora (1)
- Els conceptes de essa sorda i essa sonora estan relacionats amb la vibració de les cordes vocals. –> veritable
- Una essa sonora no es pot escriure mai en una c –> veritable (la essa sonora s’escriu amb la s o la z)
- Una essa sorda no es pot escriure mai amb z —> veritable (la essa sorda s’escriu amb la s,ss,c, o la ç)
- Tant la essa sorda com la sonora es poden escriure amb s –> veritable (casa, cursor)
- Si la essa és sorda i l’escrivim després de consonant habitualment escrivim una s –> veritable (cursor, enfonsar, ..)
- Si la essa és sonora i l’escrivim després de consonant podrem escriure una s. –> veritable (són els prefixos trans fons dins) (transacció, transitable, transalpí, enfonsar, endinsar)
- Tots els prefixos doblen la essa si la paraula del darrere comença en essa. –> fals (entresòl, homosexual..)
- A principi de paraula si la essa és sorda posarem s o c. Tenint en compte si la paraula en castellà porta s o c –> veritable (cert, cianur, salsa, sèrum..) atenció hi ha excepcions!!
- Les paraules que derivien d’una altra es poden escriure acabades en anca o ança. –> Fals (enginy, enginyós).
- Solament una trentena de paraules acaben en ç –> veritable (dolç, arboç, arç, atroç, audaç austruç…)
- Si una paraula en singular acaba en s pot fer el plural en s o ss.—> veritable (pis->pisos; anís-> anissos).
- Si una paraula acaba en ç pot fer el plural amb c o ç. –> veritable (braç->braços; dona feliç-> dones felices).
Rentat nasal
Un rentat nasal és un remei casolà per poder respirar millor i humidificar les vies respiratòries. Faig aquesta entrada perquè a mi, que normalment pateixo una gran sequedat al conductes nasal i em costa respirar em va la mar de bé.
- Barreja ½ culleradeta de sal amb l’aigua aigua tèbia en una tassa
. - Aboca acuradament els ingredients en l’aparell de neteja nasal (por ser una pera de goma, una tetera leti o lota o qualsevol aparell adequat.. je,je.. jo he utilitzat un setrill de plàstic dels xinesos d’un euro) .
- Inclina el cap a l’esquerra en un angle de 45 graus sobre la pila del bany . El teu orifici nasal esquerre drenarà pica
- Aboca la solució salina del teu aparell dins l’orifici nasal dret fins que flueixi a través dels teus sens nasals i surti pel orifici nasal esquerra i caigui a la pica .
- Inclina el cap cap a la dreta i repeteix el pas 4, posant la solució salina al teu orifici nasal esquerra i deixant que flueixi pel teu orifici dret .
- Sonat el nas per desfer de les restes de solució que quedin en les teves sens nasals .
MANIFEST DEL DIRECTOR DEL ARA
MANIFEST DEL DIRECTOR DEL ARA
Desconfiaré sempre de qui no respecti la meva llengua. Perquè, en
fer-ho, demostra que no em respecta a mi, i alhora que no respecta un
bé cultural essencial.
Desconfiaré sempre de qui no trobi normal el seu ús institucional i
simbòlic, perquè no troba normal la meva realitat cultural i perquè a
sobre es pensa que té dret a decidir què és la normalitat, i
curiosament la normalitat és ell, i no jo.
Desconfiaré sempre de qui digui que el meu problema no és real, perquè
em menysté a mi i perquè es creu amb el poder de decidir què és real,
i casualment també ho és ell, i no jo.
Desconfiaré sempre de qui digui que les llengües són per entendre’ns i
no per crear problemes i faci servir aquest argument per crear
problemes amb les llengües.
Desconfiaré sempre de qui manipuli realitats deliberadament i gosi
acusar llengües perseguides de ser les perseguidores.
Desconfiaré sempre de qui vegi com a despesa innecessària la promoció
de la meva llengua i com a inversió imprescindible la promoció de la
seva.
Desconfiaré sempre de qui vulgui acomplexar-me perquè parlo amb
naturalitat la llengua dels meus pares.
Desconfiaré sempre de qui em negui la llengua, perquè em sento
compromès amb els que l’han salvat perquè jo la pugui ensenyar als
meus fills.
I procuraré enfadar-me poc, només el que jo trobi normal i davant
d’amenaces que jo consideri reals.
I sempre, però sempre, plantaré cara.
Carles Capdevila
Director de l’Ara
Essa sorda i essa sonora: s, ss, z, c, ç
L’article i la contracció de preposició i article
- L’article EL s’apostrofa davant de paraules que comencin en vocal o hac que no sigui aspirada. —> veritat (l’hospital)
- L’article masculí EL, s’apostrofa davant de paraules que comencen en una essa líquida, exemple striptease. –> veritat (l’striptease, l’stop..)
- L’article EL s’apostrofa davant de sigles llegides lletra per lletra que comencen per vocal o consonant. –> veritat (l’FBI, l’ISO, l’OTAN, l’URL, l’IEC, l’URSS, d’FC però la UOC, la UE)
- L’article LA s’apostrofa davant de qualsevol vocal tònica, –> veritat (l’illa, l’Anna, l’Índia, l’única, l’Illa però: la unilateralitat, la innecessària, la Isabel).
- L’Article LA no s’apostrofa si la paraula comença en vocal àtona –> Fals (l’Ester, l’Alícia) només és cert per a les que comencen en i o u (la Isabel, la unió..)
- L’article LA s’apostrofa davant del nom de les lletres que comencen en vocal –> Fals ( la efa, la a, la essa, …)
- Un número escrit en xifres es pot apostrofar –> veritat (l’’11, l’1 d’agost, l’XI col·loqui, l’11a. partida).
- Els articles EL, LA no s’apostrofen davant de paraules que comencen en una i/u consonàntica. –> veritat (el iogurt, la iaia..).
- Els articles EL, LA no s’apostrofen davant de paraules que comencen en una hac aspirada. –> veritat (el Hamlet de…, de Haydn, el hawaià. ).
- La preposició DE s’apostrofa sempre que comença en vocal –> fals (no s’apostrofa davant de noms de lletra: darrere de i, davant de i i u consonants: de iens, de iod.)
- Els articles EL, LA i la preposició DE no s’apostrofen davant de paraules que comen amb el prefix a amb valor negatiu. veritat –> (de asimètric, la asimetria, el asimètric)
- La contracció de A+EL és al i es desfà quan la paraula següent comença en vocal/h –> anem a l’hort
- La contracció DE+EL és del –> es del pare, és dels pares
- La contracció PER+EL és pel –> anem pel camí, amem pels camins.
- La contracció de PER A+EL és per al –> per al pare, per als pare,
- La contracció de a+els és als –> als afores (afores es masculí)
- Les preposicions A, DE, i PER no es contrauen amb els articles EL i ELS que formen part de títols, noms d’entitats o van en cursiva o entre comentes. –> veritat
(vinc de “els quatre cantons”,
Els indefinits
són elements lingüístics que determinen noms amb poca precisió, o no s’indica la quantitat exacta. Poden ser adjectius o pronoms.
1 Hem de distingir els següents indefinits. S’assemblen molt, però uns fan d’adjectius i els altres de pronom.
| ADJECTIUS | PRONOMS |
| algun, alguna, algunes | algú |
| cadascun, cadascuna (de..) cada un, cada una (de..) |
cadascú cada u |
2 Els següents indefinits no sempre s’utilitzen perquè en el seu lloc fem servir una forma incorrecta, traduïda literalment del castellà.
| FORMA CORRECTA | BARBARISME |
| alguna cosa, quelcom | algo |
| diversos, diverses | varios |
| cap | ningun, ninguna, ninguns, ningunes |
| ambdós, ambdues | ambos |
| tothom | tot el món |
3 Convé saber l’antònim dels següents indefinits per fer-los servir correctament.
| INDEFINIT | ANTÒNIM |
| algun, alguna, alguns, algunesun, una, uns, unes | cap |
| tot | res |
| algú | ningú |
4 Observacions que cal tenir en compte:
- Altre, altra (té una forma per al masculí i un altra per al femení)
- tot i no pas tota davant d’un topònim (nom de lloc). exemple: tot Catalunya, tot França
- El plural de qualsevol és qualssevol
- Hom és un pronom indefinit que equival a dir: la gent, tothom, o el pronom de la tercera persona es. Exemple: hom diu que això té solució.
Exemples:
-Teniu algun dubte?
-En principi no n’hi ha cap.
-així tot esta clar?
-Jo no he entès res.
-Algú li pot tornar a explicar
– Ningú en té ganes.
Quantitatius i numerals
- Saps quina és la paraula que permet escriure bé els guionets en les quantitats?–>DUC (desenes, unitats, centenes)
- Quins números tenen una forma per al masculí i un altra per al femení? –> un/una, dos/dues, dos-cents/dues-centes …
- Quina és l’única desena que té una i per unir-se amb les unitats? –> (la dels joves) vint-i-un, vint-i-dos,.. (trenta-un, trenta-dos..).
- Hi ha algun número que port accent? –> si (milió..)
- Hi ha algun número que s’escrigui amb l·l ? –> no
- Escriu correctament aquesta quantitat d’euros (358) –> tres-cents cinquanta-vuit (DUC)
- Escriu correctament aquesta quantitat de lliures (12.623) –> dotze mil sis-centes vint-i-tres.
- Quins números s’escriuen amb una q? –>quatre, quaranta, quinze, quatre-cents..
- Quins números sonen amb essa sonora quan els pronuncies?–> onze, dotze, tretze, catorze, quinze, setze
- I amb una essa sorda? –> dos, tres, sis, set, disset, seixanta, setanta, cent,
- Quin és el contrari de molt? –> gens
- Quin és el contrari de massa? –> gens ni mica
- Quin és el contrari de res? –> tot
- Quin és el contrari de gaire, massa, prou?–> gaires, massa, prous
- Saps la diferència entre un i u ?–> u, és un número. un, és un quantitatiu.
- Com acaben el ordinals que venen després del quart?–> cinquè, sisè, setè, vuitè, novè, desè
Un miler, una mil·mil·lèsima, un mil·lenari -> quan parlem de períodes de temps hi ha l·l segur.
Quan parlem de fraccions hi ha l·l geminada: mil·ligram, mil·lilire, mil·límetre
La independència no trenca la unitat
“Vol que Catalunya esdevingui un Estat? En cas afirmatiu, vol que aquest estat 
sigui independent?”. Una pregunta incloent per una consulta que queda fixada pel nou de novembre de 2014 i que permet que els federalistes i els confederalistes que no han fet encara el pas –és el cas dels líders d’Unió i ICV– segueixin pujats al carro del procés sobiranista. I també una pregunta en que hi apareix l’opció independentista, tal i com exigien ERC, la CUP i l’ANC i desitjaven CDC i el president Artur Mas. Tot plegat, forjat amb aparent facilitat i sense llargues partides de pòquer i, sobre tot, sense apurar els terminis o vincular-ho a la negociació dels pressupostos que, ara més que mai, tenen via lliure.