fricatives palatals
Respon
Arxiu de l'autor: admin
Dicatat essa sorda essa sonora (3)
La zebra del zoològic té un zero de geografia
La senyora Rosa Camarasa i Manises és la professora de geografia del zoològic i està molt empipada amb els seus alumnes. Ja no sap què fer perquè siguin més disciplinats i, sobretot, perquè estudiïn. I això que ella sempre hi ha posat molt de zel, en això. De sempre ha considerat que la seva feina era molt exigent i que de la mateixa manera que ella es passava hores i hores preparant les classes, corregint els quaderns, mirant de fer més atraient la geografia, també havia d’exigir dels seus alumnes el mateix entusiasme.
— Nazària, fes el favor d’endinsar-te en l’explicació de l’Àfrica que hem fet aquests dies —va dir a una zebra que no parava quieta ni un moment.
— No en vull saber res, de l’Àfrica, jo —va respondre, impertinent, la zebra
Nazària, mentre etzibava una guitza al lleó Bizantí.
La senyoreta restà astorada: no se’n sabia avenir, de tanta impertinència. Quan encara estava fent oh! i ah! d’indignació per aquella mala conducta es va sentir un xiscle molt intens. Resultava que l’elefant Azaries enfonsava una de les potes a la panxa del mico Nicasi i aquest, enfellonit per la lesió, mossegava la cua del seu company atacant.
Dicatat essa sorda essa sonora (2)
Eduard i Alice
Eduard tenia un desig infernal d’Alice. El seu cos l’excitava, però li era absolutament inaccessible. Igualment turmentador era l’escenari de les seves cites; o bé vagarejaven junts una o dues hores pels carrers foscos, o bé anaven al cinema; la monotonia i les ínfimes possibilitats eròtiques d’aquestes dues variants (no n’hi havia cap altra) van donar a entendre a Eduard que potser podria assolir èxits més consistents si pogués veure Alice en un altre ambient. Un dia, doncs, li va proposar amb una expressió càndida d’anar a passar el cap de setmana amb el seu germà, que tenia una casa a la vora d’un riu, en una vall plena de boscos. Li va descriure amb entusiasme els innocents encants de la natura, però Alice (en altres àmbits sempre ingènua i confiada) va entendre cap a on anava i ho va rebutjar bruscament.
Els grup de lletres G/J [ʒ], X/IX [∫], TX/IG [T∫], ( TG/TJ [D∫])
G/J (TG/TJ)
Escrivim j al davant: de a, o, u. (jardí, menjar jove, rajolí juvenil, ajuda)
Excepcions: Els mots amb els grups -jecc- i -ject-: (objecció, objectar, injecció, injectar, trajectòria, projecció, majestat, jerarquia, jersei, jeroglífic) .
-Totes les formes del verb jeure: jec, jeus, jeu, jèiem
– Una sèrie de noms propis, d’origen hebreu: Jesús, Jesucrist, Jeremies, Jehovà, Jeroni, Jerusalem, jesuïta,Jerònim
-Altres mots, com ara: jerarca, jersei, majestat, jeroglífic
Escrivim g al davant de e, i: gener, mengen girafa, màgic
Aquestes regles també s’han d’aplicar als grups tg i tj. mitja, platja, desitjar, ostatge, paisatge, metge
- Les grafies x,ix,tx,ig representen a sons sords -> veritable (xocolata, peix, cotxe,maig)
- Les grafies j, g representen a sons sonors -> veritable (joc,gerani..)
- Podem escriure una x a principi de paraula, entre vocals, després de consonant i a final de paraula –> Fals (xocolate, panxa, caixa, peix. Entre vocals i a final de paraula va sempre una ix)
- Davant de i sempre posarem un g –> veritable (girar, pengis..)
- Davant de a,o,u sempre posarem una j –> veritable (joia,jaure..)
- Davant de e sempre posarem una g –> Fals (projecte, majestat. És a dir hi ha excepcions)
- Hi ha una dotzena de paraules que s’escriuen en tx a principi de mot –> Veritable (Txetxènia..)
- Les paraules que acaben en tx formen els derivats amb tx –> Veritable (esquitxar..)
- Les paraules que acaben en ig formen els derivats amb j,tj,tg –> Veritable (enuig,enutjar,entjòs.)
- la grafia x pot representar tres sons diferents –> Veritable (xoc [∫], exemple [gz], taxi [ks])
- En la varietat oriental no pronunciem, la i del digraf ix —> Veritable (reixa re[∫]a)
Participi: verbs irregulars
QÜESTIONARI: VERBS
Qüestionari verbs 3a conjugació
- Els verbs purs són els verbs de la 3a que no tenen increment eix –> Veritable
- El verb dormir és el model dels verbs purs –> Veritable
- Els verb purs a la 3a conjugació són minoria –> Veritable
- Hi ha verbs que poden ser incoatius i purs –> Veritable (acudir, resumir,presumir, mentir)
- La 1a persona del present d’indicatiu del verb resumir pot ser resumo i resumeixo el mateix que bullo i bulleixo –> Fals (bullir és pur->
bullexo ) - consento, pressento i em ressento son formes correctes. -> Veritable (són derivats del verb sentir que és pur.
consenteixo,pressenteixo, ressenteixo) - assenteixo i dissenteixo són formes correctes –> Veritable (no són derivats de sentir i no són purs)
- Els verbs derivats de collir són incoatius -> Fals (al ser collir pur, els seus derivats també ho són)
- muny del verb munyir és una forma correcta –> Veritable (imperatiu de munyir)
- Escriu el present d’indicatiu dels verbs fugir i obrir
fugir: fujo,fuges, fuig,fugim, fugiu, fugen
obrir: obro, obres, obre, obrim, obriu, obren - Fes una llista de verbs purs que coneguis. Recorda sortiran una trentena (tenint en comte els derivats)
sentir, consentir, ressentir, pressenti, dormi, sortir, collir, tossi, escopir, cosir, escollir, recollir, fugir, munyir, obrir, morir, bullir, omplir, brunzir, fugir, omplir, reomplir, ajupir-se, cruixir, acudir, resumir, presumir,mentir
Qüestionari verbs 2a conjugació
Per visualitzar la solució hi ha que passar el ratolí per sobre.
- A la 2a conjugació els dos verbs model són: témer, perdre
- La 1a persona del present d’indicatiu del verb cabre és: cabo
- La 3a persona del plural del futur del verb interrompre és: ells interrompran
- La 2a persona del plural del present d’indicatiu del verb percebre és: vosaltres percebeu
- El verb convèncer és un verb: regular de la 2a conjugació i segueix per tan el verb témer
- El grup més nombrós de verbs irregulars de la 2a conjugació son els verbs: velars o gutural (bec, caic, dic, aprenc…)
- Els verbs que coneixem com a verbs del part són: jeure, treure, néixer
- La 1a persona del plural del present de subjuntiu del verb ajeure’s és: nosaltres ens ajaguem (observa com canvia la e de la rel per una a, als temps verbals àtons dels verbs de la vida)
- A totes les persones del present de subjuntiu dels verbs velars i semi-velars hi ha una: g
- Solament hi ha dos verbs que tenen una -a en lloc d’una -i al present de subjuntiu: caber->càpiga, saber->sàpiga
- El participis de la 2a conjugació poden acabar: ut, às, ès, òs,ùs..
- El participi de romandre és: romàs
- El participi de pertànyer és: pertangut/pertanyut
- El participi de d’estrènyer és: estret
- La diferència entre els participis dels verbs que acaben en -clos i en -fondre és: òs. ós
- Pots dir algunes formes que portin accent diacrític? ; sóc, és, són, sé, fóra, véns,vénen
- Pots anomenar algun verb de la 2ª que porti dièresi al infinitiu: No n’hi ha cap
- Quants verbs coneixes que facin l’imperatiu com els dels grup B (g a totes les persones de l’imperatiu): 8 estigues quiet, tingues paciència, sigues bo, digues gràcies, sàpigues que la mare t’estima, pugues, vulgues
- No hi ha infinitius en -guer (
sapiguer) ni gerundis en -guent (sapiguent) - Escriu del present la 1a persona del singular de 4 verbs que derivin del verb treure: jo atrec, distrec, contrec, retrec
- Escriu una ordre negativa i una altra afirmativa del verb escriure: Escriu una carta; no escriguis això.
- verbs velars: poder, voler, beure, venir, tenir,dir, du
Exercicis:
Verbs de la segona conjugació. Verbs irregulars. Activitat 24,25,26,27,28,29,30
Verb: classificació característiques
1 Conjugacions
En català hi ha tres conjugacions segons la terminació (és a dir, el morfema) de l’infinitiu:
1a –> ar; 2a –>re o er; 3a –> ir.
1.1. Verbs regulars: tots els seus morfemes són iguals que els dels verbs que es prenen com a models
i que habitualment són cantar, perdre, témer, servir i dormir.
1.2. Verbs irregulars: els seus morfemes no segueixen totalment la conjugació dels verbs models.
2 Aspecte
Expressa com es desenvolupa l’acció, en quin moment d’aquest procés l’observem.
2.1. Perfectiu: l’acció que expressa el verb ha començat i ha acabat. Els temps amb aspecte perfectiu són:
• D’indicatiu: els passats: perfet, perfet simple i perifràstic, anterior, plusquamperfet i el futur compost.
• El condicional compost
• De subjuntiu: els pretèrits perfet i plusquamperfet
2.2 Imperfectiu: l’acció que expressa el verb ha començat però no ha acabat. Els temps amb aspecte imperfectiu són:
• D’indicatiu: el present, el pretèrit imperfet i el futur simple.
• El condicional simple
• De subjuntiu: el present i el pretèrit imperfet.
1a conjugació
La majoria dels verbs catalans pertanyen a aquesta conjugació i tots són regulars, excepte anar i estar El verb model és cantar
Verbs 3a conjugació
Model servir (incoatiu) són la majoria: afegeixen -eix en algunes formes: pateixo, pateixes..
Model dormir (pur): no afegeixen l’increment -eix: dormo, dorms..
Són verbs purs: Ajupir, brunzir, bullir, collir, consentir, cosir, cruixir, dormir, escopir, fugir, grunyir, morir, munyir, obrir, omplir, pressentir, pudir (que fa pudor), ressentir, retrunyir, sentir, sortir, tossir (i derivats i compostos).
Verbs que poden ser incoatius i purs: Acudir,resumir,presumir, mentir
Acabats en vocal + ir: agrair,beneir, conduir, deduir, obeir, reduir, seduir, traduir
Verbs de la segona conjugació
|