L’us del guionet

L’ús del guionet afecta els mots derivats per prefixació i els mots compostos. Vegem quins s’escriuen amb guionet i quins no.
Escrivim amb guionet:
0) Els numerals compostos (ordinals i cardinals): hem de posar el guionet entre les desenes i les unitats i entre les unitats i les centenes (D-U-C): vint-i-u, dos-cents seixanta-vuit, …
1) El substantiu no-res i les combinacions de no+substantiu : la no-violència, el no-res..
2)Els mots compostos que comencen amb el nom d’un punt cardinal: sud-oest, nord-americà …
3) Els mots compostos en què el primer element acaba amb vocal i el segon comença amb alguna d’aquestes tres lletres: r, s o x: barba-roig, penya-segat..
4) Els compostos repetitius i expressius: xino-xano, tic-tac, baliga-balaga, a corre-cuita…
5) Els mots compostos en què, si no poséssim guionet, es produiria una lectura errònia o una grafia impossible: pit-roig, adéu-siau, cul-de-sac
6) Els mots compostos en què el primer element du accent gràfic: pèl-blanc, mà-llarg ..
7) Els compostos coordinats (substantiu + substantiu), en què el significat del mot és la suma dels significats dels elements que el formen: museu-biblioteca, ciència-ficció, comte-rei …

Escrivim sense guionet:
8) Els mots constituïts amb prefixos: expresident, preromà, pseudoderivat…
9) Els mots construïts amb formes prefixades acabades amb o: fisicoquímic, catalanoaragonesa..

Finalment cal recordar que els topònims, com la resta de mots, també segueixen la regla del guionet: Aiguafreda, Vall-de-Roures, Mont-roig, Torregrossa …

 

Solució:
GUIONET

Article neutre “lo”

Ja hem estudiat que els articles definits son: el,els, la les, l’
He comprat els pèsols, les patates, el pa i l’arròs.
Dimarts tinc hora al metge. (Només aquest dimarts.)
El dimecres vaig a dansa. (Tots els dimecres, cada dimecres.)
És incorrecte l’ús de l’article davant d’infinitius: El caminar és saludable. Caminar és saludable.
El que m’hagis convidat a la festa em fa molta il·lusió. Que m’hagis convidat a la festa em fa molta il·lusió.
Dins d’un text, escrivim amb minúscula l’article que precedeix alguns topònims la Bisbal d’Empordà, el Vendrell, els Hostalets de Pierola, Castellar de n’Hug

Cal tenir en compte que l’article definit masculí i el neutre tenen la mateixa forma: el. Per tant, la forma lo per a l’article neutre és incorrecta. (en el català oriental)

No et pots imaginar lo que m’ha dit.->No et pots imaginar el que m’ha dit. (el que, allò que, qué)
Això és lo millor que li podia passar. -> Això és el millor que li podia passar.
Avui a lo millor ve en Roger a dinar. -> Avui potser ve en Roger a dinar. (potser, segons com)
Tu no saps lo animal que és! ->Tu no saps com n’és, d’animal!
Lo/El que ens vam divertir ->Con ens vam divertir (tan …com, com)
Ara ve lo bo! -> Ara ve el que és bo/ ara ve la bona!

Digueu-li-ho tot lo més suau que pugueu –> tan suau com

lo més aviat possible –> al més aviat possible (“al més” o “al menys” seguides de l’adverbi aviat s’escriuen amb la preposició a. Per tant, direm “Envia-m’ho al més aviat possible” i no “Envia-m’ho *el més aviat possible”. De la mateixa manera, aquesta construcció es pot fer servir amb altres adverbis, com ara lluny, tard o ràpid: “Deixa-ho al més lluny possible de la taula” o “Escriu-ho al més ràpid possible”)

a lo loco –> a la babalà
a lo millor –> potse, probablement, a la millor, si molt convé
a lo seu –> a la seva/seua
a lo més –> a tot estirar,
això és lo de menys –> això rai
lo restant, lo altre –> la resta, les altres coses
per lo tant –> per tant
lo suficient –> prou
en lo tocant a –> pel que fa a
en lo successiu –> d’ara endavant
és lo mateix –> és el mateix
lo més mínim –> gens, gens ni mica
per lo general–> generalment
per lo menos –> almenys
per lo vist –> segons sembla, sembla que, pel que es veu

 

Santiago Vidal: “Creia que pensar, debatre i escriure estava autoritzat”

El magistrat de l’Audiència de Barcelona Santiago Vidal ja prepara la seva defensa contra el plec de càrrecs en contra seu que el promotor de l’acció disciplinària del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), Jesús Fonseca-Herrero, ha redactat per concloure l’expedient que li va obrir per haver participat en la redacció de l’esborrany de constitució Barcelona. Política.catalana que preveu presentar el 31 de gener. “Creia que pensar, debatre i escriure estava autoritzat”, va ironitzar el magistrat en el programa 23/24 del canal 3/24. Tot i que el CGPJ va descartar adoptar cap mesura cautelar quan se li va obrir l’expedient, la decisió de l’òrgan seria d’una duresa extrema en el cas que prosperés la petició de l’instructor. Jesús Fonseca-Herrero demana que se suspengui Vidal de sou i feina durant tres anys, que se’l traslladi fora de Catalunya o que se l’expulsi de la carrera judicial [….]

John Gray: “La humanitat és una ficció, no té cap poder d’acció col·lectiva”

DIUEN DEL FILÒSOF JOHN GRAY QUE ÉS EL MÉS SEMBLANT QUE TÉ ANGLATERRA A UN INTEL·LECTUAL FRANCÈS. Provocador i polèmic, és un liberal pessimista capaç de ser molt agre i satíric per desmuntar els seus rivals, els pensadors que dibuixen un món que progressa. Em rep a Londres, al despatx dels seus agents literaris, i durant una hora i mitja no s’atura gairebé ni per agafar aire. Ja marxant m’acabarà preguntant per la independència catalana, i em suggereix que no esperem res d’Europa. Ni en general ni en aquest tema.

Estem en un moment de grans canvis. ¿Millora, el món? Continua llegint

Mas proposa una llista cívica per assolir en 18 mesos la independència

Un acord transversal del sobiranisme per confegir una candidatura tan unitària com sigui possible, amb figures de prestigi de la societat civil, que assoleixi la majoria absoluta al Parlament en unes eleccions plebiscitàries i, en un termini d’un any i mig, completi el procés cap a la independència. Aquest és, resumit, el pla que va desplegar ahir Artur Mas artur mas al palau de congresos del forumdavant les prop de 3.000 persones que ahir van omplir l’Auditori del Fòrum de Barcelona per escoltar la seva conferència Després del 9-N: temps de decidir, temps de sumar.

Un pla per al qual va demanar “generositat” als partits que defensen l’horitzó de la independència. El silenci d’ERC en acabar l’acte era prou revelador de la complicada negociació que s’albira [….]

Nou 9N. Ens falten 260.000 vots per garantir un “sí” en un referndum de l’estat

A la taula es pot veure els resultats de la consulta de participació ciutadana celebrada el passat 9 de novembre. El resum més significatiu dels resultats és:
Van anar a votar: 2,30 M de persones més grans de 16 anys. 1,86 M van votar si-si. 0,23M van votar si-no. 0,10 M van votar no.nou 9N

Si això li expliquem a algú que no conegui el país ens preguntarà, per poder fer una valoració:
Quants habitants té Catalunya?. Resposta: aproximadament 7.5 milions de persones.
Quanta gent tenia dret a participar? Resposta: No ho sabem perquè no es va poder fer un cens fiable. però podem fer aquestes estimacions:

  • Cens a les eleccions europees de 2013-> 5.31 M (participació 47,63 %)
  • Cens a les eleccions catalanes de 2012-> 5.41 M (participació 67,76 %)
  • Cens al parlament espanyol del 2011-> 5.25 M (participació 66,82%)
  • Cens a les eleccions catalanes de 2010-> 5.363 M (participació 58,78 %)
  • Cens a les eleccions catalanes de 2006-> 5.212 M (participació 56,77 %)
  • Cens Estatut  2006-> 5.212 M (participació 48% %)

En resum que per  al nostre hipotètic interlocutor no tenim més remei que estimar la resposta i dir-li que el número de votants potencials és de uns 5,4 milions de persones. tot i com que poden votar els més grans de 16 anys podria arribar a 5.5 milions de votants.

Així doncs la participació en la consulta ciutadana ha estat del 41,8%

Quant vots “sí-sí” són necessaris per garantir un sí en un referèndum convocat per l’estat?

supòsits:

  • participació extraordinària 80%
  • Cens 5.3 M

Resposta: vots: 4.24 -> si 2,12 Milions + 1 -> ens falten 260.000 vots

Opinió personal: Si hagessin anat a votar 4.240.000 catalans en lloc de 2,3 M, és segur que el percentatge del sí baixaria del 80%, però no tinc cap dubte que superaria el 50%

L’altre 9-N, avantsala de les plebiscitàries

que-consulta-del-Mas-no_ARAIMA20141015_0055_18“Anem endavant i això vol dir que el Govern manté l’objectiu d’organitzar la consulta del 9-N. Hi haurà locals, urnes i paperetes”. Així de convençut es va mostrar ahir Artur Mas, amb tota la solemnitat que dóna la Galeria Gòtica del Palau de la Generalitat, per explicar com serà el nou procés participatiu. Un 9-N que vol que tingui una aparença gairebé idèntica a la consulta promesa, que el Tribunal Constitucional ha deixat en un suspens que ni ell ni els partidaris del dret a decidir han sabut esquivar en diverses cimeres. Serà una consulta “diferent de la prevista” i que, per damunt de tot, serà “l’anticipada a la definitiva” en forma d’eleccions plebiscitàries. […]

FELICITATS PRESIDENT!
Trobo l’estratègia del president Mas genial. Quan a la portada del diari AVUI vaig llegir, la setmana passada,  la possibilitat de poder votar sense llistes i que les inscripcions es fessin just quan es vota, em va semblar magnífica. Vaig saber que votaríem. El president Mas s’ha fet seva aquesta possibilitat, l’ha estudiada i l’ha millorada. Felicitats president. Estic convençut que el 9N, el qui vulgui,  podrà anar a votar. Els contraris a que els catalans votin, seguiran posant tots els pals que es puguin a les rodes, seguiran menyspreant la iniciativa, i tot el que es vulgui. Hem d’admetre que la sortida es excel·lent.
Crec que la astúcia del president el fa mereixedor de encapçalar la llista de les eleccions plebiscitàries que s’entreveuen molt pròximes.

El món local lliura a Mas les mocions en suport de la consulta

Més de 800 alcaldes i regidors han lliurat aquest dissabte al migdia al president de la Generalitat, Artur Mas, les mocions aprovades a 920 ajuntaments, diputacions i consells comarcals en suport de la consulta.Els alcaldes en el moment de travessar des de l'ajuntament de Barcelona fins a la Generalitat, a plaça Sant Jaume de Barcelona (horitzontal)

Mas ha rebut els acords a favor del dret a decidir de mans dels representants de les set vegueries catalanes al Pati dels Carruatges del Palau de la Generalitat, ple de gom a gom.

Tot seguit han obert els parlaments els presidents de les dues entitats impulsores de la moció. l’Associació Catalana de Municipis (ACM) i de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI).

El primer en fer-ho ha estat el president de l’AMI, Miquel Buch, que ha destacat la unitat del territori al voltat del procés: “Hi som la gran majoria, 920 ajuntaments. Ho fem des de la diversitat, com és Catalunya, un país ric i divers”. Buch ha volgut remarcar que el món local farà costat al president. “Quan et giris, ens veuràs al darrere teu”, ha dit a Mas.

De la seva banda, el president de l’AMI, Josep Maria Vila d’Abadal, ha explicat que han fet aquest pas perquè “ens ho reclama la nostra gent”. Continua llegint

Mas convoca la consulta

 El president crida els catalans a votar sobre la independència per primer cop en la història del país
El decret s’inspira en la doctrina del TC per esquivar el veto

28/09/14 02:00 – BARCELONA – Odei A.-Etxearte

Barcelona. Política.“Avui s’obre un camí que representarà un abans i un després en la història de Catalunya.” El 129è president de la Generalitat, Artur Mas, acabava de signar el decret de convocatòria de la consulta del 9-N: per primer cop els ciutadans són cridats a les urnes per decidir sobre la independència. La litúrgia de l’acte, senzill i solemne, bressolava el compliment d’un compromís electoral, ajustat al marc legal espanyol, i enceta una etapa desconeguda i plena d’incerteses per a una política catalana que ha deixat de mirar majoritàriament a Madrid i parla al món. Un cop publicats al DOGC el decret i la llei de consultes, la Generalitat va engegar la difusió institucional de la consulta. La campanya electoral comença avui. Continua llegint