<html lang=”en”>
<head>
<meta charset=”UTF-8″>
<script type=’text/javascript’ src=’js/functions.js’></script>
<title>Document</title>
</head>
<body>
<p>Before the script…</p>
<script>
alert( ‘Hello, world!’ );
</script>
<script>
hello();
</script>
<p>After the script…</p>
</body>
</html>
Aqui es pot veure el resultat:
CSS can be added to HTML documents in 3 ways:
The most common way to add CSS, is to keep the styles in external CSS files. However, in this tutorial we will use inline and internal styles, because this is easier to demonstrate, and easier for you to try it yourself.
CSS extern
S’utilitza un full d’estil extern per definir l’estil de moltes pàgines HTML. Per utilitzar un full d’estil extern, afegiu-hi un enllaç a la secció <head> de cada pàgina HTML:
I styles.css
Carregant aquests examples a Sublime Text 3
Que vist al navegador Firefox (alt F6) queda:
ordenat per idioma
abjaso (o abjasiano) ab
afar aa
afrikaans af
aimara ay
akano ak
albanés sq
alemán de
amárico am
árabe ar
aragonés an
armenio hy
asamés as
avar av
avéstico ae
azerí az
bambara bm
baskir ba
bengalí bn
bhojpurí bh
bielorruso be
birmano my
bislama bi
bosnio bs
bretón br
búlgaro bg
cachemiro ks
camboyano (o jemer) km
canarés kn
catalán ca
chamorro ch
checheno ce
checo cs
chichewa ny
chino zh
chuan (o zhuang) za
chuvasio cv
cingalés si
coreano ko
córnico kw
corso co
cree cr
croata hr
danés da
dzongkha dz
eslavo eclesiástico antiguo cu
eslovaco sk
esloveno sl
español (o castellano) es
esperanto eo
estonio et
ewe ee
feroés fo
fijiano (o fidji) fj
finés (o finlandés) fi
francés fr
frisón (o frisio) fy
fula ff
gaélico escocés gd
galés cy
gallego gl
georgiano ka
griego (moderno) el
groenlandés (o kalaallisut) kl
guaraní gn
guyaratí (o guyaratí) gu
haitiano ht
hausa ha
hebreo he
herero hz
hindi (o hindú) hi
hiri motu ho
húngaro hu
ido io
igbo ig
indonesio id
inglés en
interlingua ia
inuktitut iu
inupiaq ik
irlandés (o gaélico) ga
islandés is
italiano it
japonés ja
javanés jv
kanuri kr
kazajo (o kazajio) kk
kikuyu ki
kirguís ky
kirundi rn
komi kv
kongo kg
kuanyama kj
kurdo ku
lao lo
latín la
letón lv
limburgués li
lingala ln
lituano lt
luba-katanga lu
luganda lg
luxemburgués lb
macedonio mk
malayalam ml
malayo ms
maldivo dv
malgache (o malagasy) mg
maltés mt
manés (gaélico manés o de Isla de Man) gv
maorí mi
maratí mr
marshalés mh
moldavo mo
mongol mn
nauruano na
navajo nv
ndebele del norte nd
ndebele del sur nr
ndonga ng
neerlandés (u holandés) nl
nepalí ne
noruego no
noruego bokmål nb
nynorsk nn
occidental ie
occitano oc
ojibwa oj
oriya or
oromo om
osético os
pali pi
panyabí (o penyabi) pa
pastú (o pashto) ps
persa fa
polaco pl
portugués pt
quechua qu
retorrománico rm
ruandés rw
rumano ro
ruso ru
sami septentrional se
samoano sm
sango sg
sánscrito sa
sardo sc
serbio sr
sesotho st
setsuana tn
shona sn
sindhi sd
somalí so
suajili sw
suazi (swati o siSwati) ss
sueco sv
sundanés su
tagalo tl
tahitiano ty
tailandés th
tamil ta
tártaro tt
tayiko tg
telugú te
tibetano bo
tigriña ti
tongano to
tsonga ts
turco tr
turcomano tk
twi tw
ucraniano uk
uigur ug
urdu ur
uzbeko uz
valón wa
vascuence (o euskera) eu
venda ve
vietnamita vi
volapük vo
wolof wo
xhosa xh
yi de Sichuán ii
yídish (o yiddish) yi
yoruba yo
zulú zu
acrònims, codis d’idioma, codi d’idioma, codis d’idioma, codis de país, codi de país, codi de moneda ISO, codi ISO, codis de moneda
jQuery és una biblioteca o framework de Javascript, creada inicialment per John Resig, que permet simplificar la manera d’interaccionar amb els documents HTML, manipular l’arbre DOM, gestionar esdeveniments, desenvolupar animacions i afegir interacció amb la tecnologia AJAX en pàgines web.[1] Es va presentar el gener del 2006 a BarCamp NYC.D’acord amb una anàlisi de la Web (realitzat l’any 2017) JQuery és la biblioteca de JavaScript més utilitzada, per un ampli marge. [2][3]
jQuery ofereix una sèrie de funcionalitats basades en Javascript que d’una altra manera requerien molt més codi, és a dir, amb les funcions d’aquesta biblioteca s’aconsegueixen bons resultats en menys temps i espai.
La sintaxi de JQuery està dissenyada per facilitar la navegació per un document, seleccionar elements DOM, crear animacions, manejar esdeveniments i desenvolupar aplicacions AJAX. JQuery també proporciona capacitats perquè els desenvolupadors creuen complements a la part superior de la biblioteca de JavaScript. Això permet als desenvolupadors crear abstraccions per interacció i animació de baix nivell, efectes avançats i ginys temàtics d’alt nivell. L’enfocament modular de la biblioteca jQuery permet la creació de poderoses pàgines web dinàmiques i aplicacions web.
El conjunt de característiques principals de jQuery (seleccions d’elements DOM, recorregut i manipulació) habilitats pel seu motor de selecció (denominat “Sizzla” de v1.3), van crear un nou “estil de programació”, algoritmes de fusió i estructures de dades DOM. Aquest estil va influir en l’arquitectura d’altres marcs de JavaScript com Yahoo! UI Library i Dojo, el que més tard va estimular la creació de les API de selectors estàndard.[4]
Les empreses Microsoft i Nokia van anunciar que incloïen la biblioteca a les seves plataformes. Microsoft l’afegeix al seu IDE Visual Studio i l’utilitzarà juntament amb el framework ASP.NET AJAX i ASP.NET MVC, mentre que Nokia els integrarà a la seva plataforma Web Run-Time.
[5] Microsoft l’afegirà en el seu IDE Visual Studio [6] i la farà servir juntament amb els frameworks ASP.NET AJAX i ASP.NET MVC, mentre que Nokia els integrarà amb la seva plataforma web Run-Time.[7]
html return
Html:5 Tab
Usar la busqueda: Ctrl + Shift + F , despés
selecciona la carpeta en “where” de baix.
Configuracio/Quant a
