Gotes de pluja van caient damunt el meu cap, i això a mi no m'agrada. Però no us penséssiu pas que la melangia arribi a prendre'm la joia que viu en mi. Gotes de pluja van caient el cel és tot gris, però la vida canta. Tot és més dolç i verd i mai no podran desfer les ganes de viure i de felicitat. La pluja pot mullar-me, però no ploro i espero que somrigui el sol darrera els núvols. Trista, la pluja va caient damunt el meu cap, que és xop de gotes d'aigua, però sobre d'aquest cel gris hi ha un cel més alt i lluminós, blau i esplèndid, i ple de sol que m'espera i brillarà!