L’adverbi és un mot invariable que modifica altres elements gramaticals com verbs, adjectius i adverbis. Els adverbis acostumen a indicar una informació del verb: el lloc, el temps, la manera, la quantitat..
|
Vindran demà. |
(adverbi de temps) |
|
Les claus no són aquí. |
(adverbi de lloc) |
|
Caminava tranquil·lament. |
(adverbi de manera) |
| ADVERBIS DE MANERA | Com, bé, ben (davant del verb), malament, mal (davant del verb) millor, pitjor, així, alhora, almenys, pel cap baix, corrents, gairebé, sols, solament, només, sobretot, a les fosques, a peu, de cap a cap, de cop i volta, de debò, de franc, de pressa, més aviat, de mica en mica, etc. |
| ADVERBIS DE QUANTITAT | Massa, molt, força, bastant, prou, gaire, poc, gens, gens ni mica, tant, Tan, etc. |
| ADVERBIS DE LLOC | On, aquí, ací, allà, allí, cap aquí, cap allà, dins, dintre, darrere, davant, damunt, sobre, sota, amunt, avall, a dalt, a baix, a prop, lluny, al voltant, a la dreta, a l’esquerra, a mà dreta, a mà esquerra, etc. |
| ADVERBIS DE TEMPS | Quan, ara, llavors, aleshores, sempre, mai, sovint, de tant en tant, a vegades, de vegades, mentrestant, abans, després, aviat, de seguida, tard, d’hora, ja, encara, alhora, com més aviat millor, etc. |
| ADVERBIS D’AFIRMACIÓ | Sí, també, fins i tot, i tant, de veritat, De debò, àdhuc |
| ADVERBIS DE DUBTE | Qui sap, potser |
| ADVERBIS DE NEGACIÓ | No, no pas, tampoc, de cap manera |
tan o tant?
L’adverbi tan s’escriu davant d’un adjectiu o un altre adverbi (no pot anar mai sol). Per exemple: Ell és tan ric com tu, Ella no anava tan pintada, No cridis tan fort, No vagis tan de pressa.
En canvi, tant pot ser un adjectiu o un adverbi. Si és un adjectiu ha d’acompanyar un nom. Per exemple: Avui no fa tant de vent o Hi ha tant soroll que no sento res del que em dius. En aquest cas, tant concorda amb el nom que té al darrere: tant de vent, tanta carn, tants vents, tantes carns.
Si tant és un adverbi, pot complementar un verb, com en les frases següents: Ha menjat tant que no pot dir fava o No corris tant. També pot introduir dos elements idèntics, és a dir, dos noms, dos adjectius o dos adverbis. Per exemple: Tant en Joan com la Maria ho sabran fer, Els seus judicis, tant polítics com literaris, eren encertats, o Tant legalment com moralment la seva posició és inacceptable.
enlloc o en lloc? Totes dues formes són correctes, però tenen significats diferents.
L’adverbi enlloc significa ‘en cap lloc’. Per exemple: He perdut les claus del pàrquing i no les trobo enlloc.
En canvi, la construcció en lloc sol anar seguida de la preposició de (en lloc de), i vol dir ‘en comptes de’. Per exemple: Li han donat lluç en lloc de rap. També trobem la construcció en lloc en l’expressió en lloc segur.