Es lo que se llama un armario; más ancho que alto, rostro de adoquín y sobre los cien kilos de peso. Poca broma con Aleksandr Muzichkovo, uno de los líderes del Pravy Sektor (Sector de derechas). Su mera presencia intimida. Con su uniforme de camuflaje, a Muzichkovo se le ha visto poner orden en la fiscalía de Rovno. Agarró por la corbata a la primera autoridad judicial de la región, un hombre joven y más bien frágil que no osa replicar la oleada de insultos que le dedica el ultraderechista, lo zarandea, lo hace sentar, se excita mientras continua insultando, le da una colleja. A su alrededor nadie osa abrir la boca [….]

El que està passant a Ucraïna es diferent a la situació catalana, encara que hi han punts decisius comuns: La nacionalitat ha de ser desitjada i no imposada.

És urgent que Ucraïna convoqui eleccions quan abans millor. Aquesta situació és del tot insostenible per al país. Ucraïna ha de donar per perduda Crimea i centrar-se a consolidar la resta amb polítiques tolerants amb la cultura russa, molt estesa per gran part del territori. Europa si vol guanyar credibilitat ha d’abandonar el concepte d’integritat territorial, i admetre que la nacionalitat ha de ser consentida i desitjada. De res serveixen països convertits en olles de grills