PeTaCa/BoDeGa–> P/B, T/D, C/G
Anem a veure algunes normes sobre les oclusives a final de mot:
1- En general, escrivim p/t/c després de vocal tònica o de diftong tònic abans de la oclusiva final: P-T-C– (90%) (final de paraula aguda després de vocal)
Exemples: llop, tap, sap, equip, cap, equip, percep, naip, mut, nebot, cunyat, humit, got , beneit,pit, groc, foc, aparec, amic, prec, arcaic, ric, poruc.
Excepcions:(10%)
- Acaben en -b adob, club, tub, cub, Jacob, Carib, Job, baobab, esnob..
- Acaben en -d:
*Paraules soltes fluid, fred, sud, quid alcaid (alcaide), David, Alfred, Conrad, Madrid,..
* Els mots femenins acabats en -itud i -etud: solitud, lentitud, quietud.
*Els adjectius plans del qual la forma femenina acaba en -da: àcid->àcid (àcida), pàl·lid (pàl·lida), tímid (tímida) - Acaben en -g Els mots nàufrag, càstig, mag, estrateg, tuareg, Hug, zig-zag, reg . acabats en -gog, fag, fug i leg : pedagog, demagog: sarcòfag, centrífug, sacríleg, diàleg, pròleg, epíleg, filòleg, cardiòleg
2- Final de paraula després de consonant o vocal àtona: Segons derivat.
Exemples: àrab (arabesc), serp (serpent), príncep (principat), superb (supèrbia) ràpid (rapidesa), sord (sordes), sort (sortós), càstig (castigar), amarg (amargar), nàufrag (naufragar) fresc (frescor), ‘sord’ s’escriu amb ‘d’ perquè els derivats tenen el so ‘d’: sordesa, ensordir…
Excepcions:mànec (mànega), feréstec (feréstega), préssec (presseguer), ànec (ànega), rònec (rònega), càrrec (càrrega), espàrrec (esparreguer), fàstic (fastiguejar), aràbic (aràbiga), llòbrec (llòbrega) xàfec (xafegada) tràfec (trafegar)
.Gerundis acabats en -nt: saltant, ballant, dormint… .També la primera persona del present d’indicatiu, que acaba en -nc: vinc, venc, entenc, comprenc, etc. No són com provables per derivació paraules com ara: sumand, subtrahend, baluard, tord, rang, míting, púding, etc.
3-Final de la primera síl·laba: Compostos amb CAP capçada, capdavant, capsigrany… menys: cabdal, cabdell, cabdill
Cal tenir en compte: Escriure la p i la b darrere d’una m tot i que no es pronunciïn: Trem p (trem polí), cam p (cam perol), tom b (tombar).
Cal escriure la t i la d darrere d’una n tot i que no es pronunciïn. profun d (profunditat), pon t (pontet), desmun t (desmuntar)
Paraules que s’escriuen sense -t final. col·legi, geni, prem i, api.
Tingueu en compte que paraules com inic o oblic fan el femení am -qua (iniqua i obliqua), mentre que les paraules que acaben en -cu, com innocu o promiscu, fan el femení -cua (innòcua i promíscua).
Tots els verbs acaben en PeTaCa
Ompliu els buits del text següent amb les grafies corresponents (b/v/p/t/d/c/g).
Aquell home àra… vi…ia al nor… de …iscaia i regenta…a des de feia molt de temps un clu… ròne…, amb …igues fumades i rene…s escrits a les pare…s. Era alt i cal…, tenia una …erruga al lla…i i se li perfila…a una incipient cor…a de la felicita… Tenia per soci un paio norue…, fre…, prim com un espàrre… i pàl·li… com un glo… de llet, que porta…a tot l’hi…ern la mateixa ga…ardina, del qual es deia que era pròfu… de la justícia del seu país.
Forma…en una parella professional aparentment a…orrida, tot i que es mo…ien en un esplèndi… automò…il descapotable de color gro… que no passa…a desaperce…ut. So…int ha…ien re…ut su…eriments anònims perquè clausuressin el local, però ells es feien el sor… i es tanca…en a qualsevol possibilita… de diàle..
