El grup més nombrós de substantius afegeix una … a… al masculí per a formar el femení. (acadèmic acadèmica, promès promesa, botiguer botiguera, company companya )
el acabats en òleg fan el femení en …-òloga-> antropòleg antropòloga, arqueòleg arqueòloga, biòleg biòloga, filòleg filòloga, anàleg anàloga
Els masculins que acaben en vocal tònica hi afigen la terminació -na per a formar el femení: campió campiona, cosí cosina, guardià guardiana, xilè xilena.
En certs casos especials, el femení es forma amb sufixos específics, com ara essa, -ina o -iu:
diaca diaconessa
poeta poetessa
duc duquessa
alcalde alcaldessa
batle batlessa
comte comtessa
diable diablessa
hoste hostessa
jutge jutgessa
metge metgessa
sastre sastressa
tigre tigressa
baró baronessa
vampir vampiressa
abat abadessa
sacerdot sacerdotessa
déu deessa
ballarí ballarina
gall gallina
heroi heroïna
tsar tsarina
actor actriu
ambaixador ambaixadriu
emperador emperadriu
institutor institutriu
Alguns substantius femenins tenen un radical completament diferent al del masculí corresponent:
ase somera, cavall egua, gendre nora, home dona, marit muller, oncle tia, pare mare, porc truja, boc cabra, ovella marrà.
Canvien de significat segons el gènere: el fi, la fi… el són, la son… el llum, la llum.
La fi de la pel·licula , el fi era aprendre
tinc molta son, són les quatre
apaga el llum, la llum del sol m’enlluerna
Hi ha també una sèrie de mots que són invariables, de manera que mantenen la mateixa forma per al masculí i per al femení:
el cap la cap
el conferenciant la conferenciant
el fiscal la fiscal
el gerent la gerent
el monarca la monarca Els mots acabats en les terminacions -aire, -ista i -cida són invariables:
el boletaire la boletaire
el captaire la captaire
el colombaire la colombaire
el drapaire la drapaire
un accionista una accionista
el banyista la banyista
l’humanista la humanista
el fratricida la fratricida
un homicida una homicida
el parricida la parricida
el suïcida la suïcida
També són invariables els substantius provinents d’adjectius d’una sola terminació:
el belga la belga
el jove la jove
el noble la noble
el salvatge la salvatge
Un grup de substantius masculins es formen a partir dels femenins corresponents substituint la -a final pel sufix -ot:
abella abellot
bruixa bruixot
cabra cabrot
merla merlot
Alguns substantius acabats en -s doblen esta consonant i hi afigen una -a per a formar el femení:
capatàs capatassa
mestís mestissa
gos gossa
rus russa
Hi ha un nombre reduït de noms d’animals que s’usen en un sol gènere i, si se’n vol distingir el sexe, cal afegir-hi els mots mascle o femella:
el rossinyol mascle el rossinyol femella
la cadernera mascle la cadernera femella
